De Verbis Potestatis. A representatividade política na Catalunha de Pedro, o Cerimonioso, um exemplo na semântica europeia

Autor/a

Ribeiro Tostes, Rogerio

Director/a

Sabaté, Flocel

Fecha de defensa

2019-11-19

Páginas

686 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Lleida. Departament de Història

Resumen

Aquesta tesi tracta del problema històric del poder i de la representativitat, situant-lo en la Catalunya del segle XIV com un cas particular de la tradició medieval europea. Aquesta tradició va ser llegida a través dels seus repertoris textuals, desplaçats en el temps fins l’Antiguitat, però presa a l’univers intel·lectual de la Baixa Edat Mitjana. Sota la hipòtesi que l’auctoritas i la potestas coexisteixen en la tensió entre el sobirà i la comunitat, s’enllacen els dos llenguatges que descriuen els llocs d’actuació de cada un d’ells. Aquests llenguatges depenen del vocabulari del dret i de la política, que són meres categories operatives d’una recerca permanent de legitimitat dels vectors que exerceixen el poder medieval. Així es van llegir els discursos d’una trajectòria històrica d’enfortiment de l’autoritat reial i imperial. Al seu costat, romanen els vestigis de la vida en comunitat, en què el problema de la municipalitat i de la participació ciutadana van donar la materialitat al problema de la representativitat popular. Les dues doctrines, de la verticalitat del poder i de l’horitzontalitat del govern inter pares, es troben en els debats aristotèlic-tomistes i després en els franciscans de la Baixa Edat Mitjana. Ells donen les bases discursives i materials del punt de partida interpretatiu que ara es pren per analitzar els expedients de les corts del Principat de Catalunya en el segle XIV. Per la seva banda, el material d’aquestes corts va assimilar tres bases discursives específiques: la gènesi de les institucions tardo-feudals, l’aparició de les formes complexes de municipalitat i el problema de la sobirania del príncep. Les tres van ser tocades pel llenguatge teològic-filosòfic i pel dret romà, i van ser usats al seu torn en diferents ocasions per conferir patrons jeràrquics als vectors que prenien part en l’ordenació estamental de la societat medieval. A les corts generals, que evolucionen en raó de la necessitat de recaptacions més constants per suplir un insuficient patrimoni regi, el príncep busca consolidar aquesta jerarquia per mitjà de la idea teològic-jurídica d’una autoritat pública de la monarquia. En aquest sentit, el dret es presenta com medium d’adaptació dels repertoris arcaics, proporcionant una línia de continuïtat que legitima a les transformacions i a les innovacions del mosaic jurisdiccional del Principat. No obstant això, la imposició de la supremacia d’una autoritat pública es veu frenada per la incapacitat fiscal de la Corona, que recorre amb més freqüència als subsidis graciosos concedits pels estaments a les corts, obligant al rei a sotmetre-se’n als acords constitucionals que elaboraven mesures de contenció a les facultats sobiranes. A poc a poc, el mateix repertori extret del dret comú i de la teologia política, que donava suport a les pretensions del príncep, es va convertint en el substrat d’una doctrina de la representació popular, en la qual la comunitat s’adona de si mateixa i busca la imposició d’una voluntat unànime –aquella del cos místic– sobre les potestats judicials i legislatives del sobirà.


Esta tese trata do problema histórico do poder e da representatividade, situando-o na Catalunha do século XIV como um caso particular da tradição medieval europeia. Essa tradição foi lida através de seus repertórios textuais, deslocados no tempo até a Antiguidade, mas presa ao universo intelectual da Baixa Idade Média. Sob a hipótese de que a auctoritas e a potestas coexistem na tensão entre o soberano e a comunidade, enlaçam-se as linguagens que descrevem os lugares de atuação de cada um deles. Essas linguagens dependem do vocabulário do direito e da política, que são meras categorias operatórias de uma busca permanente de legitimidade dos vetores que exercem o poder histórico. Assim foram lidos os discursos de uma trajetória histórica de fortalecimento da autoridade régia e imperial. A seu lado, permanecem os vestígios da vida em comunidade, em que o problema da municipalidade e da participação citadina deram a materialidade ao problema da representatividade popular. Ambas doutrinas, da verticalidade do poder e da horizontalidade do governo inter pares, encontram-se nos debates aristotélico-tomistas e, logo, nos franciscanos da Baixa Idade Média. Eles dão as bases discursivas e materiais do ponto de partida interpretativo que ora se toma para analisar os expedientes das cortes do Principado da Catalunha, no século XIV. Por seu turno, o material dessas cortes assimilou três bases discursivas específicas: a gênese das instituições tardo-feudais, o aparecimento das formas complexas de municipalidade e o problema da soberania do príncipe. As três foram tocadas pela linguagem teológico-filosófica e pelo direito romano, a sua vez, eles foram usados em diferentes ocasiões para conferir padrões hierárquicos aos vetores no arranjo estamental da sociedade medieval. Nas cortes gerais, que evoluem em razão da necessidade de arrecadações mais constantes para suprir um débil patrimônio régio, o príncipe busca consolidar essa hierarquia por meio da ideia teológico-jurídica da autoridade pública da monarquia. Aí, o direito se apresenta como medium de adaptação de repertórios arcaicos, fornecendo uma ideia de continuidade que legitima as transformações e inovações do mosaico jurisdicional do Principado. Porém, a impostação da supremacia de uma autoridade pública se vê freada pela incapacidade fiscal da Coroa, que recorre com maior frequência aos subsídios graciosos concedidos pelos estamentos nas cortes, obrigando o rei a se submeter aos acordos constitucionais que elaboravam medidas de contenção sobre suas faculdades soberanas. Aos poucos, o mesmo repertório extraído do direito comum e da teologia política, que dava suporte às pretensões do príncipe, vai se tornando o substrato de uma doutrina da representação popular, em que a comunidade se assenhora de si e busca a imposição de uma unânime vontade, a do corpo místico, sobre as potestades judiciais e legislativas do soberano.


This thesis deals with the historical problem of power and representativity, placing it in Catalonia in the fourteenth century as a particular case of medieval European tradition. This some tradition was read through its textual repertoires, relocated in time to Antiquity, but tied to the intellectual universe of the Late Middle Ages. Under the hypothesis that the auctoritas and potestas coexist in the tension between the sovereign and the community, the languages ​​that describe the places of action of each of them are interconnected. These languages ​​depend on the vocabulary of law and politics, which are mere operative categories of a permanent search for legitimacy of the vectors that exercise historical power. Thus were read the discourses of a historical trajectory of consolidation of the regal and imperial authority. At his side remain vestiges of community life, in which the problem of municipality and city participation has given materiality to the problem of popular representation. Both doctrines of the verticality of power and the horizontality of inter pares government are found in the Aristotelian-Thomist debates, and thus in the Franciscans of the Late Middle Ages. They give the discursive and material bases of the interpretive starting point that is sometimes taken to analyse the records of the courts of the Principality of Catalonia in the fourteenth century. For its part, the material of these courts assimilated three specific discursive bases: the genesis of late-feudal institutions, the emergence of complex forms of municipality, and the problem of the sovereignty of the prince. All three were touched by theological-philosophical language and by Roman law; in turn, they were used on different occasions to bestow hierarchical patterns to the contending vectors in the arrangement of the medieval society. The general courts evolved because of the need for more constant tax revenues to supply an insubstantial royal patrimony; meanwhile the prince seeks to consolidate the notion of hierarchical superiority by applying the theological-juridical idea of ​​his public authority. Thus, the law presents itself as a medium for adaptation of archaic repertoires, providing an idea of ​​continuity that legitimates the transformations and innovations of the jurisdictional mosaic of the Principality. However, the imposition of the supremacy of a public authority is hampered by the fiscal incapacity of the Crown; which more frequently resorts to the graceful subsidies granted by the estates in the courts, forcing the king to submit to constitutional agreements that elaborated measures of containment on his faculties sovereign. Progressively, the same repertoire extracted from common law and political theology, which supported the pretensions of the prince, are becoming the substratum for a doctrine of popular representation, in which the community seizes itself and seeks the imposition of a unanimous will of the mystical body, over the judicial and legislative powers of the sovereign.

Palabras clave

Corts; Representativitat; Catalunya Baix-Medieval; Cortes; Representatividad; Cataluña Bajo-Medieval; Courts; Representation; Late-Medieval Catalonia

Materias

93 - Historia. Ciencias auxiliares de la historia. Historia local

Área de conocimiento

Història Medieval

Documentos

Trrt1de1.pdf

22.15Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)