Social capital in rural areas and governance of economic instruments for Non-Wood Forest Products: the case of mushrooms in Catalonia

dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal
dc.contributor.author
Górriz Mifsud, Elena
dc.date.accessioned
2020-06-21T19:53:23Z
dc.date.available
2020-06-21T19:53:23Z
dc.date.issued
2017-05-03
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/669188
dc.description.abstract
El capital social capital (CS) dins de la governança forestal comprèn les xarxes, normes i valors de les comunitats locals sobre l’ús dels recursos de la forest que determinen l’acció col•lectiva i contribueixen al seu desenvolupament. Es proposa un model niat del cicle polític forestal que relaciona característiques de les comunitats (CS estructural, relacional i cognitiu) amb variables de governança. El cas d’estudi d’un permís de recollida de bolets a l’espai protegit de Poblet (nord-est espanyol) evidencia alguna de les relacions del model. La evolució de la estructura dels decisors polítics influents durant el cicle polític, així com la seua proximitat als recol•lectors locals denoten la transmissió de las preferències de los recol•lectores en el disseny del permís. Així mateix la escassa confiança cap als recol•lectors forans sustenta la discriminació positiva dels locals i concep la política del permís per a alinear-los envers pràctiques sostenibles. La cognició prou cohesiva indica una demanda similar d’una reforma del sistema de governança. Les sinèrgies entre les diferents dimensions del CS probablement suposen la àmplia acceptació i participació en el permís als seus primers anys d’implementació. A més, la percepció dels drets de propietat (i recollida) i les molèsties causades pels recol•lectors determinen el posicionament dels propietaris forestals privats respecte a la governança de la recollida de bolets.
en_US
dc.description.abstract
El capital social capital (CS) dentro de la gobernanza forestal comprende las redes, normas y valores de las comunidades locales acerca del uso de los recursos del monte que determinan la acción colectiva y contribuyen a su desarrollo. Se propone un modelo anidado del ciclo de política forestal que relaciona características de las comunidades (CS estructural, relacional y cognitivo) con variables de gobernanza. El caso de estudio de un permiso de recolección de setas en el espacio protegido de Poblet (noreste español) evidencia alguna de las relaciones del modelo. La evolución de la estructura de los decisores políticos influyentes durante el ciclo político, así como su proximidad a los recolectores locales denotan la transmisión de las preferencias de los recolectores en el diseño del permiso. Asimismo, la escasa confianza hacia los recolectores foráneos sustenta la discriminación positiva de los locales y concibe la política del permiso para alinearlos hacia prácticas sostenibles. La cognición bastante cohesiva indica una demanda similar de una reforma del sistema de gobernanza. Las sinergias entre las diferentes dimensiones del CS probablemente suponen la amplia aceptación y participación en el permiso en sus primeros años de implementación. Además, la percepción de los derechos de propiedad (y recogida) y las molestias causadas por los recolectores determinan el posicionamiento de los propietarios forestales privados respecto a la gobernanza de la recogida de setas.
en_US
dc.description.abstract
Social capital (SC) within forest governance encompasses networks, norms and values of local communities regarding the use of forest resources that determine collective action and contribute to their development. A nested forest policy cycle model is proposed which relates community characteristics (structural, relational and cognitive SC) with governance variables. The case study of a mushroom picking permit introduction in the protected area of Poblet (north-eastern Spain) provides evidence of some model relations. The structural evolution of rather influential decision-makers during the policy cycle jointly with their proximity to local pickers denotes an accurate transmission of pickers’ preferences into the permit design. Additionally, the low trust towards foreign pickers underlies the positive permit discrimination of locals and conceives the permit policy to align them towards sustainable practices. The rather cohesive cognition indicates a similar demand for a governance reform. The synergies between the different SC dimensions probably signify the wide acceptance and engagement with the permit in its first years of implementation. In addition, the perception of property (i.e. harvesting) rights and of pickers-caused nuisances shape the positioning of private forest owners regarding the wild mushroom governance.
en_US
dc.format.extent
297 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Capital social
en_US
dc.subject
Governança rural
en_US
dc.subject
Recursos forestals
en_US
dc.subject
Gobernanza rural
en_US
dc.subject
Recursos forestales
en_US
dc.subject
Social capital
en_US
dc.subject
Rural governance
en_US
dc.subject
Forest resources
en_US
dc.subject.other
Economia, Sociologia i Política Agrària
en_US
dc.title
Social capital in rural areas and governance of economic instruments for Non-Wood Forest Products: the case of mushrooms in Catalonia
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
32
en_US
dc.contributor.director
Bonet Lledos, José Antonio
dc.contributor.director
Secco, Laura
dc.embargo.terms
24 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

Tegm1de1.pdf

5.406Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)