Vegetation drives greenhouse gas exchange, and carbon and nitrogen cycling in grassland ecosystems

Autor/a

Ibañez Raffaele, Mercedes

Director/a

Sebastià, Ma. T.

Ribas Artola, Àngela

Fecha de defensa

2020-01-09

Páginas

229 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Lleida. Departament de Hortofructicultura, Botànica i Jardineria

Resumen

Los pastos son el hábitat más extenso del mundo, siendo fundamentales para la mitigación del cambio climático. Sin embrago, las predicciones sobre emisiones de gases de efecto invernadero (GEI), ciclo del carbono (C) y del nitrógeno (N), todavía están marcadas por una alta incertidumbre, la cual subyace en gran medida en las interacciones entre suelo y vegetación. La presente tesis investiga cómo la vegetación influye sobre el intercambio de GEI y la dinámica del C y el N, en términos de fenología, estructura, composición y diversidad. Para este fin, se han seleccionado pastos a lo largo de un gradiente climático (desde pastos alpinos del Pirineo hasta dehesas en el suroeste de la Península Ibérica). El intercambio de GEI se determinó combinado medidas continuas (eddy covariance) y discretas (cámaras de suelo). La dinámica del C y el N, se aproximó mediante el contenido de C y N, y el ratio isotópico de 13C y 15N. Los resultados mostraron que la vegetación influyó sobre el intercambio de GEI y la dinámica del C y N a lo largo del gradiente climático y de gestión. En ambientes de montaña la fenología condicionó las interacciones entre intercambio de CO2 y vegetación, en función del estrato altitudinal. En dehesas, la estructura compuesta por árboles y pasto, condicionó las emisiones de CO2 y N2O, siendo importante la especie de árbol. El contenido de C y N, y la discriminación contra 13C y 15N incrementó bajo copa en comparación con el pasto abierto. Dicha estructura determinó la composición de grupos funcionales de plantas, éstos presentando particularidades en la adquisición y uso de C y N. Así mismo, la composición de la vegetación influyó sobre el intercambio de GEI. Las legumbres incrementaron la asimilación neta de CO2 y las emisiones de N2O; la composición de especies influyo sobre la respiración y el intercambio de N2O. La interacción entre cereales y legumbres incrementó la asimilación neta de CO2 en comparación con monocultivos de cereal, como resultado de una mayor asimilación bruta pero no mayor respiración. La inclusión de la vegetación mejoró la comprensión sobre los mecanismos que afectan al intercambio de GEI y la dinámica del C y el N.


Les pastures són l’hàbitat més extens del món, essent fonamentals per a la mitigació del canvi climàtic. Tot i així, les prediccions respecte a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i cicle del carboni (C) i del nitrogen (N), estan encara marcades per una gran incertesa, la qual recau en bona part en les interaccions entre el sòl i la vegetació. Aquesta tesi investiga com la vegetació influeix sobre el intercanvi de GEH i la dinàmica del C i el N, en termes de fenologia, estructura, composició i diversitat. Per a aquesta finalitat, es van seleccionar pastures al llarg d’un gradient climàtic (des de prats alpins del Pirineu fins a deveses al sud-oest de la Península Ibèrica). El intercanvi de GEH es va determinar mitjançant mesures continues (eddy covariance) i discretes (cambres de sòl). La dinàmica del C i el N, es va aproximar mitjançant el contingut de C i N, i el rati isotòpic de 13C i 15N. Els resultats mostraren que la vegetació va influir sobre el intercanvi de GEH i la dinàmica del C i N al llarg del gradient climàtic i de gestió. En ambients de muntanya la fenologia va condicionar les interacciones entre el intercanvi de CO2 i la vegetació, en funció del estrat altitudinal. A les deveses l’estructura composta per arbres i pastures, va condicionar les emissions de CO2 i N2O, essent important l’espècie d’arbre. El contingut de C i N, i la discriminació contra 13C i 15N va incrementar sota copa en comparació amb la pastura oberta. Aquesta estructura va determinar la composició de grups funcionals de plantes, els quals presentaren particularitats en l’adquisició i ús de C i N. Així mateix, la composició de la vegetació influí sobre el intercanvi de GEH. Les lleguminoses incrementaren l’assimilació neta de CO2 i las emissions de N2O; la composició d’espècies va influir sobre la respiració i el intercanvi de N2O. La interacció entre cereals i lleguminoses incrementà l’assimilació neta de CO2 en comparació amb monocultius de cereal, com a resultat d’una major assimilació bruta però no major respiració. En general, la inclusió de la vegetació va millorar la comprensió sobre els mecanismes que afecten al intercanvi de GEH i la dinàmica del C i el N.


Grasslands are the most widespread habitat in the world, and play a crucial role in climate change mitigation. However, predictions about greenhouse gas (GHG) fluxes, and carbon (C) and nitrogen (N) cycling, are still marked by great uncertainty, which in good part lies on soil – vegetation interactions. Accrdingly, this thesis investigates the role of vegetation, in terms of phenology, structure and diversity, as a driver of GHG exchange, C and N cycling in grasslands along a climatic gradient (mountain grasslands and dehesa ecosystems) and under diffrent management regimes. GHG recording was done combining continuous (eddy covariance) and discrete chamber based measurements. C and N cycling was assessed using C and N content, and 13C and 15N isotope ratios as a proxy. Our results showed that vegetation influenced GHG fluxes and C and N cycling along the climatic gradient and management regimes. In mountain environments, phenology determined interactions between CO2 exchange, vegetation and environmental variables, depending on the elevation belt. In dehesa ecosystems, the tree – open grassland structure drove CO2 and N2O fluxes, with some differences among tree species. Moreover, the different plant functional types, presented marked differences in their C and N acquisition and use strategies. Legumes enhanced net CO2 uptake and N2O emissions; as well as cereal – legume interactions enhanced net CO2 uptake compared to cereal monocultures. Overall, the inclusion of vegetation structure and diversity improved the understanding of mechanisms affecting GHG exchange, and C and N cycling.

Materias

504 - Ciencias del medio ambiente

Área de conocimiento

Ecologia

Documentos

Tmir1de1.pdf

4.149Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)