La gestión de la diversidad: Análisis del modelo español y su posible aplicabilidad en las políticas migratorias en Marruecos

Abstract

L'evolució dels fluxos migratoris internacionals implica la interacció entre immigrants i autòctons. Així, Els països receptors dels immigrants encaren el fenomen amb programes d'integració. No obstant això, la visibilitat dels immigrants als països d'acollida exigeix unes polítiques migratòries públiques per acompanyar els immigrants i sensibilitzar a la població autòctona. Espanya és un dels països que va saber gestionar la diversitat, privilegiant el model de convivència en detriment d'altres d'assimilació o de multuculturalisme. Apostant per la regularització dels immigrants, el Marroc dubte, encara, entre que polítiques migratòries i models d'integració escollir. L'objectiu d'aquesta investigació és contextualitzar les polítiques migratòries espanyoles i marroquines per conèixer les principals dificultats d'integració i reflexionar sobre els instruments adequats per millorar la gestió de la diversitat. Amb aquesta finalitat, la pregunta de recerca és la següent: ¿Són reeixides les polítiques migratòries de gestió de la diversitat a Espanya per parlar d'un model extrapolable i aplicable al Marroc? En aquest context, l'extrapolació del model de gestió de la diversitat espanyol constitueix un full de ruta pel Marroc. Analitzant els programes d'integració espanyol i marroquí, es desprèn que les polítiques migratòries destinades als emigrants espanyols i marroquins són similars. En canvi, les destinades als immigrants són divergents. Tenint en compte això, es recomana que el model espanyol de gestió de la diversitat sigui aplicable al Marroc per a millor integrar els immigrants. Marroc necessita, així, adoptar el model de convivència en què els immigrants i els marroquins tinguin i comparteixen espai comú.

La evolución de los flujos migratorios internacionales implica la interacción entre inmigrantes e autóctonos. Así, Los países receptores de los inmigrantes encaran el fenómeno con programas de integración. Sin embargo, la visibilidad de los inmigrantes en los países de acogida exige unas políticas migratorias públicas para acompañar a los inmigrantes y sensibilizar a la población autóctona. España es uno de los países que supo gestionar la diversidad, privilegiando el modelo de convivencia en detrimento de otros de asimilación o de multuculturalismo. Apostando por la regularización de los inmigrantes, Marruecos duda, todavía, entre que políticas migratorias y modelos de integración escoger. El objetivo de esta investigación es contextualizar las políticas migratorias españolas y marroquíes para conocer las principales dificultades de integración y reflexionar sobre los instrumentos adecuados para mejorar la gestión de la diversidad. Con este fin, la pregunta de investigación es la siguiente: ¿Son exitosas las políticas migratorias de gestión de la diversidad en España para hablar de un modelo extrapolables y aplicables en Marruecos? En este contexto, la extrapolación del modelo de gestión de la diversidad español constituye una hoja de ruta para Marruecos. Analizando los programas de integración español y marroquí, se desprende que las políticas migratorias destinadas a los emigrantes españoles y marroquíes son similares. En cambio, las destinadas a los inmigrantes son divergentes. Teniendo esto en cuenta, se recomienda que el modelo español de la gestión de la diversidad sea aplicable en Marruecos para mejor integrar a los inmigrantes. Marruecos necesita, así, adoptar el modelo de convivencia en el que los inmigrantes y los marroquíes tengan y comparten espacio común.

The evolution of international migration flows implies interaction between immigrants and natives. So, the receiving countries of immigrants approach the phenomenon with integration programmes. However, the visibility of immigrants in host countries requires public migration policies to accompany immigrants and sensitise the native population. Spain is one of the countries that managed diversity, privileging the coexistence model to the detriment of others of assimilation or multiculturalism. Betting on the regularization of immigrants, Morocco still doubts which migration policies and integration models to choose. The objective of this research is to contextualize Spanish and Moroccan migration policies to know the main integration difficulties and reflect on the appropriate instruments to improve diversity management. To this end, the research question is as follows: Are migration management policies of diversity in Spain successful to talk about an extrapolated and applicable model in Morocco? In this context, the extrapolation of the Spanish diversity management model constitutes a roadmap for Morocco. Analyzing the Spanish and Moroccan integration programs, it follows that migration policies for Spanish and Moroccan emigrants are similar. On the other hand, those destined for immigrants are divergent. With this in mind, it is recommended that the Spanish model of diversity management be applicable in Morocco in order to better integrate immigrants. So, Morocco needs to adopt the coexistence model in with immigrants and Moroccans have and share a common space.