La reafirmació política de falange dins el règim franquista als anys cinquanta

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
dc.contributor.author
Estarlich Requena, Jordi
dc.date.accessioned
2020-08-27T08:43:23Z
dc.date.available
2020-10-27T01:00:12Z
dc.date.issued
2019-10-28
dc.identifier.isbn
9788449090387
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/669345
dc.description.abstract
Aquesta tesi doctoral s’inscriu en la corrent historiogràfica que considera que FET y de las JONS, la Falange, va tenir una rellevància fonamental al llarg dels gairebé quaranta anys que va durar el règim franquista. El Partit Únic, a nivell polític i institucional, mantingué una posició central en la dictadura gràcies a la seva aportació d’una doctrina, d’un discurs d’autojustificació i de legitimació político-social nacionalsindicalista, d’unes institucions de control, enquadrament, organització, mobilització i presència social, i gràcies a ésser un organisme impulsor de potents projectes polítics de present i futur. En aquesta permanència fou crucial la reafirmació que dugué a terme a la dècada dels anys cinquanta, en particular entre el 1951 i el 1957, de la qual la present investigació s’ocupa. La Falange, després de la Segona Guerra Mundial, va continuar sent l’únic grup de poder del Nuevo Estado amb, a diferència d’altres elits franquistes, una presència política que abastava tots els espais administratius i de gestió, així com de contacte entre Estat i societat. Partint d’aquesta posició, la tesi mostra i analitza com, superat un període de greu ostracisme internacional per a la dictadura als darrers anys quaranta, FET-JONS va tornar a batallar per a la seva hegemonia total en el règim, va reivindicar diverses necessitats polítiques pròpies de la modernitat per a garantir la continuïtat del sistema dirigit per Franco, i va manifestar una notable diversitat interna en forma de propostes que no sempre imitaven aquelles consignes dictades des de la cúpula de l’organització. Aquest treball contribueix igualment a esclarir com, malgrat es frustraren els projectes falangistes de màxims, en cap cas es va produir una derrota definitiva del Partit en el si del franquisme, tal i com ha suggerit altra historiografia, sinó més aviat una consolidació institucional del mateix.
en_US
dc.description.abstract
This doctoral thesis is enrolled in the historiographic current which considers that FET y de las JONS, Falange, had a fundamental relevance during the nearly forty years of the Francoist regime. The Single Party would maintain a central position in the dictatorship, in a political and institutional level, thanks to its contribution of a doctrine, a self-justificative and politico-social National-Syndicalist legitimizing discourse, institutions of control, framing, organization, mobilization and social presence and also thanks to being an organism that bolstered strong political projects for present and future. In this permanence the reaffirmation that took place during the decade of the fifties, particularly during 1951 and 1957, on which this investigation focuses, was crucial. After the Second World War Falange continued to be  the only power group of the Nuevo Estado, differing from other Francoist elites in the fact that their political presence comprised every space of administration and management as well as in the meeting points between State and society. Moving on from there, this thesis shows and analyses how, having overcome a period of great international ostracism towards the dictatorship in the late forties, FET-JONS struggled once again for its total hegemony in the regime, claiming for several political necessities thought for the modern time to grant continuity to the system lead by Franco and manifesting a remarkable internal diversity in the form of approaches which did not always follow the slogans dictated from the head of the organisation. This paper contributes in clarifying how, despite the frustration of the main Falangist projects, the party did not suffer, by any means, a final defeat within Francoism, as other historiographic schools have suggested, but it rather saw an institutional consolidation of itself.
en_US
dc.format.extent
357 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Falange
en_US
dc.subject
Franquisme
en_US
dc.subject
Franquismo
en_US
dc.subject
Francaim
en_US
dc.subject
Anys cinquanta
en_US
dc.subject
Años cincuenta
en_US
dc.subject
The fifties
en_US
dc.subject.other
Ciències Humanes
en_US
dc.title
La reafirmació política de falange dins el règim franquista als anys cinquanta
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
93
en_US
dc.contributor.authoremail
fand23@hotmail.com
en_US
dc.contributor.director
Molinero, Carme, 1955-
dc.embargo.terms
12 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documentos

jer1de1.pdf

2.230Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)