Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
En la malaltia hepàtica crònica es produeixen canvis en l’estructura del parènquima hepàtic que comporten l’aparició de fibrosi i, al llarg del temps, el desenvolupament d’una cirrosi hepàtica. Les principals complicacions de la cirrosi hepàtica són l’aparició d’hipertensió portal, la insuficiència hepàtica i l’augment de risc de presentar un carcinoma hepatocel·lular (CHC) o hepatocarcinoma. El tractament de la causa que ha generat la malaltia hepàtica pot canviar l’evolució natural millorant el pronòstic, sobretot si aquest es realitza en fases precoces. L’àmplia utilització de tècniques de diagnòstic no invasiu i, sobretot, de l’elastografia de transició (ET), ens ha permès diagnosticar a pacients amb malaltia hepàtica crònica avançada en fases més precoces. Aquests pacients, tot i no haver-se descompensat mai, tenen un risc augmentat de presentar hipertensió portal i CHC pel que serà important conèixer quins d’ells desenvoluparan complicacions al llarg del seguiment i, en el cas dels pacients que hagin rebut tractament de la causa subjacent, identificar quins tindran més probabilitats de millorar el pronòstic. La present tesi pretén estudiar diferents utilitats de l’ET durant el seguiment de pacients amb malaltia hepàtica crònica avançada compensada (MHCAc). Així doncs, els objectius de la tesi van ser avaluar la capacitat de l’ET per predir complicacions (varices d’alt risc, descompensacions o CHC) en pacients amb MHCAc i donar regles senzilles que permetin la identificació de grups de risc. Per a tal finalitat, es van dur a terme tres estudis independents on es va estudiar, respectivament, la utilitat d’uns nous criteris basats en l’elastografia hepàtica i la xifra de plaquetes que permetia identificar una població amb baix risc de presentar varices de risc, estudiar els canvis dinàmics que es produeixen en l’elastografia hepàtica i esplènica en els pacients tractats amb antivirals orals per l’hepatitis C i, finalment, es va estudiar la incidència de complicacions després d’un tractament eficaç amb antivirals orals per posteriorment dissenyar una eina simple per predir el risc de presentar CHC. Amb aquests estudis es va poder concloure que: 1) l’ET en combinació amb paràmetres analítics és útil per predir el risc de complicacions en la malaltia hepàtica crònica, 2) uns nous criteris (ET <25 kPa i xifra de plaquetes >110x109/L) permeten identificar una població amb baixa probabilitat de presentar varices de risc fet que permet estalviar un elevat número d’endoscòpies, 3) durant el tractament amb antivirals orals es produeix un ràpid descens de l’elastografia hepàtica i esplènica com a conseqüència de la milloria de la inflamació, 4) la incidència de complicacions posterior al tractament amb antivirals orals és baixa essent el CHC la més freqüent i, per últim, 5) un senzill nomograma basat en ET i nivells d’albúmina permet determinar el risc de CHC durant el seguiment de pacients amb MHCAc tractats amb antivirals orals.
Regardless the underlying cause, in chronic liver disease there is a wound-healing process that produces fibrosis and, after a variable period of time, cirrhosis. The main complications of liver cirrhosis are portal hypertension, liver failure and hepatocellular carcinoma (HCC). Treating the underlying cause of liver disease can change the natural history improving prognosis especially in early stages. The extended use of non-invasive diagnostic methods, especially transient elastography (TE), have helped us to diagnose patients at early phase of advanced chronic liver disease. This patient population is of particular interest because, although they have never decompensated, they have an increased risk of portal hypertension and HCC, thus, it will be important to stratify the risk of presenting complications during follow up and, in patients who have treated the underlying cause of liver disease, to know which patients will have a better prognosis. The current thesis aims to study different uses of TE during follow up of patients with compensated advanced chronic liver disease (cACLD). The main objectives were to evaluate the capacity of TE for predicting liver-related events (varices needing treatment, decompensation or HCC) in cACLD patients and to provide simple rules to identify different risk groups of developing these complications. Three different studies were performed: in the first study, we evaluated the validity of new criteria based on TE and platelet count to identify a low risk group of having varices needing treatment; in the second study, we evaluated the dynamic changes of liver and spleen stiffness in patients treated with oral antivirals for chronic hepatitis C and, in the third study, we evaluated the incidence of liver-related events after a successful treatment with oral antivirals and we designed a simple tool to predict the risk of HCC. The conclusions of this thesis were: 1) TE combined with other laboratory parameters is useful to predict the risk of liver-related events in cACLD patients, 2) the new criteria (TE <25 kPa and platelet count >110x109/L) can identify a low risk group of having varices needing treatment and save a high number of unneeded endoscopies, 3) during oral antiviral therapy, there is a rapid decrease in liver and spleen stiffness due to improvement in inflammation, 4) the incidence of liver-related events after achieving sustained virological response with oral antivirals in cACLD patients is very low, being HCC the most frequent event and, finally, 5) a simple nomogram based on TE and albumin levels at follow-up can help to determine the risk of presenting HCC during follow-up in hepatitis C cACLD patients treated with oral antivirals.
Hipertensió portal; Hipertensión portal; Portal hypertension; Hepatitis C; Diagnòstic no invasiu; Diagnóstico no invasivo; Non-invasive diagnosis
616.3 - Patologia de l'aparell digestiu. Odontologia
Ciències de la Salut
Departament de Medicina [962]