Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia
Els recursos disponibles al medi urbà poden ser aprofitats per diverses espècies de fauna salvatge. El porc senglar (Sus scrofa) porta temps explorant àrees urbanes i peri-urbanes, però això causa problemes i riscs per a la seguretat i la salut de les persones. Les interaccions entre persones i porcs senglars van en augment, paral·lelament a les tendències creixents de les seves poblacions, especialment a les àrees urbanitzades d’Europa. Aquesta tesi identifica els factors que determinen la presència de porcs senglars a l’àrea urbana de Barcelona, descriu els canvis fenotípics dels porcs senglars urbans respecte als no urbans, i posa de manifest l’existència de riscs sanitaris derivats de dita presència a un àrea urbana. La presència de porcs senglars a la ciutat de Barcelona va ser més freqüent en punts pròxims a les rieres que baixen del massís de Collserola cap a la ciutat, en paisatges fragmentats i amb major presència de zones verdes i colònies de gats de carrer. Així mateix, també va ser més abundant durant la primavera i l’estiu, possiblement degut a la major grandària dels grups familiars després dels parts, a la dispersió de juvenils i subadults, i a la menor disponibilitat d’aliment durant l’estiu a les regions mediterrànies. A més, els porcs senglars urbans van consumir més aliment d’origen antropogènic, van tenir un creixement més accelerat, assolint una major massa corporal que els no urbans. Les femelles d’origen urbà també començaren a reproduir-se abans que les d’origen no urbà, probablement perquè arribaren abans al pes requerit. No obstant això, l’esperança de vida es va veure minvada en els porcs senglars urbans, assenyalant una possible conseqüència negativa derivada d’explorar Barcelona. Aquesta tesi també descriu la presència de patògens zoonòsics al porc senglar i a les seves paparres. Els porcs senglars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es trobaren parasitats per les paparres Hyalomma lusitanicum, Dermacentor marginatus, Rhipicephalus sanguineus sensu lato i, de forma anecdòtica, Rhipicephalus bursa. Alhora, les paparres analitzades foren portadores de tres espècies zoonòsiques i emergents de Rickettsia (R. massiliae, R. slovaca i R. raoultii), tot i que les mostres de melsa de porc senglar foren negatives. Per tant, malgrat que els porcs senglars no semblen actuar com a reservoris de Rickettsia spp. a l’AMB, sí que podrien afavorir la dispersió de les paparres, així com la circulació de Rickettsia spp. entre elles en promoure la seva abundància. També podrien facilitar la transmissió de Rickettsia spp. entre paparres mitjançant l’alimentació simultània del mateix hoste. Tanmateix, els porcs senglars de l’AMB també van ser portadors de dues espècies de Campylobacter, essent C. lanienae més prevalent que C. coli, i diversos serotips de Salmonella enterica subsp. enterica. Els aïllats de Campylobacter mostraren una gran diversitat genètica, i alguns exhibiren un gran potencial de virulència. Tots els aïllats de Campylobacter foren resistents com a mínim a un dels antimicrobians analitzats, i prop del 60% dels aïllats de C. coli i un aïllat de Salmonella mostraren multirresistència. Aquest aïllat de Salmonella és la variant monofàsica del serotip Thyphimurium i s’ha relacionat amb problemes de salut pública a Europa. Aquests resultats confirmen la importància del porc senglar com a reservori d’espècies de Campylobacter zoonòsiques i termòfiles, i posen de manifest que els porcs senglars poden ser portadors i propagadors d’aquests bacteris a zones urbanes i peri-urbanes de l’AMB. Els resultats d’aquesta tesi són rellevants tant per a la gestió del porc senglar a zones urbanes, com per a la protecció de la salut pública a l’AMB. Diverses mesures de gestió derivades dels resultats d’aquesta tesi ja s’estan aplicant i avaluant a la ciutat de Barcelona. Aquesta tesi contribueix a la millora del coneixement sobre el porc senglar urbà amb una perspectiva ecològica, epidemiològica i de gestió.
There are wildlife species able to exploit the resources offered by urban environments. Wild boars can explore urban and peri-urban areas, but their presence in these areas is a nuisance and poses a risk for public health and safety. Interactions between wild boars and people are expected to continue rising in Europe owing to increasing wild boar and human population trends, particularly in urban settings. This thesis determines the drivers of wild boar presence in the urban area of Barcelona, addresses the phenotypic changes shown by urban individuals with respect to non-urban ones, and identifies wild boar related public health concerns in an urban environment. Wild boar presence in the city of Barcelona was positively correlated to proximity to streams in the bordering Collserola natural space, higher landscape fragmentation and the presence of both urban green areas and stray cat colonies. The presence was also more frequent in spring and summer, which could be related to births leading to a higher group size and increased energetic needs, juvenile and yearling dispersal and lower availability of food resources in the warm seasons in Mediterranean regions. Moreover, urban wild boars used more anthropogenic food resources, showed higher body mass and grew faster than non-urban ones. Urban female wild boars started reproducing earlier than non-urban ones, probably as a result of achieving the required body mass earlier. However, urban wild boars died at a younger age than non-urban wild boars, indicating a possible cost of exploring the urban area for the wild boar in Barcelona. This thesis also describes the presence of zoonotic tick-borne and foodborne pathogens carried by ticks parasitizing wild boars and wild boars, respectively. Wild boars in the Metropolitan Area of Barcelona (MAB) carried ticks belonging to species Hyalomma lusitanicum, Dermacentor marginatus, Rhipicephalus sanguineus sensu lato and, anecdotally, Rhipicephalus bursa. Screening of tick pools revealed the presence of three emerging zoonotic Rickettsia species (R. massiliae, R. slovaca and R. raoultii), whereas wild boar spleen samples yielded negative results. Therefore, despite wild boars do not seem to act as reservoirs of Rickettsia spp. in the MAB, they could be favouring tick dispersion and promoting Rickettsia spp. circulation among ticks by sustaining abundant tick populations and facilitating the transmission via co-feeding. Wild boars in the MAB also carried Campylobacter spp., C. lanienae being more prevalent than C. coli, and different serovars of Salmonella enterica subsp. enterica. There was a high genetic diversity among Campylobacter isolates, some of which showed a high virulence potential. None of the Campylobacter isolates were susceptible to all the antimicrobials tested, and nearly 60% of C. coli isolates and one Salmonella isolate were multiresistant, the latter being a monophasic S. Typhimurium clone of public health concern in Europe. These results provide further evidence on the role of wild boars as reservoirs of zoonotic thermophilic Campylobacter species, and show that they can carry and spread these foodborne zoonotic bacteria into urban and peri-urban areas in the MAB. Results from this thesis have management and public health implications, and several management measures derived from these results are currently being applied and scientifically evaluated in Barcelona. This thesis contributes to improve the incipient knowledge of wild boars in urban and peri-urban areas from an ecological, epidemiological and applied management approach.
Sus scrofa; Fauna urbana; Urban wildlofe; Patògens zoonòsics; Patógenos zoonósicos; Zoonotic pathogens
57 - Biología
Ciències Experimentals