Optimització del tractament antiretroviral en pacients amb infecció crònica pel VIH

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
dc.contributor.author
Navarro i Mercadé, Jordi
dc.date.accessioned
2020-10-23T18:21:11Z
dc.date.available
2020-10-23T18:21:11Z
dc.date.issued
2019-11-22
dc.identifier.isbn
9788449092336
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/669835
dc.description.abstract
La infecció pel VIH ha passat de ser una infecció mortal amb escasses opcions terapèutiques poc eficaces i mal tolerades a ser una malaltia crònica amb un tractament senzill, molt eficaç i amb una excel·lent tolerabilitat. L’adherència al tractament antiretroviral és fonamental per aconseguir el control de la virèmia i evitar tant l’aparició de complicacions directament associades al propi VIH, com per disminuir el risc d’aparició de comorbiditats relacionades amb una major inflamació i activació del sistema immunològic, que a dia d’avui són la principal causa de mort de les persones que viuen amb VIH al nostre medi. A més a més, una mala adherència s’associa al fracàs virològic (FV) amb el potencial risc d’aparició de mutacions de resistència i necessitat de pautes de tractament antiretroviral complexes, cares i de posologia incòmoda per al pacient. Per aquest motiu, buscar estratègies per a millorar l’adherència dels pacients mal complidors, intentar identificar aquells pacients que tenen un major risc de desenvolupar FV i cercar pautes de tractament senzilles i efectives per aquells pacients amb moltes pautes de tractament prèvies i que estan fent règims complexes són aspectes claus per obtenir l’èxit virològic del tractament. L’objectiu dels tres treballs que componen la present tesi és cercar estratègies que permetin optimitzar el maneig dels pacients amb àmplia experiència terapèutica i amb un major risc de FV. En el primer treball, es va avaluar l’eficàcia virològica de l’aplicació d’un programa multidisciplinari d’adherència orientat a pacients amb una mal compliment del tractament i es va intentar identificar aquells factors que s’associaven a tenir una càrrega viral indetectable. Basalment, el 76% dels pacients reconeixien tenir una adherència al tractament inferior al 30% i tots tenien càrrega viral detectable. A les 48 setmanes de la implementació del programa, el 48% dels pacients tenien una càrrega viral indetectable i l’adherència inferior al 30% va disminuir fins al 17%. La recollida de medicació a farmàcia va ser un indicador d’adherència més fiable que la referida pel pacient mitjançant qüestionaris autoadministrats i va ser l’única variable associada a la supressió viral (OR 22.1; IC 95% 5.3-92.4, p<0.001), juntament amb rebre un règim dos cops al dia vs. un sola presa diària (OR 12.5; IC 95% 1.81-86.4, p=0.010). Posteriorment, es va analitzar la incidència de virèmies detectables de baix grau en pacients en tractament estable i la seva relació amb el fracàs virològic; així com factors associats a ell. El 17.3% dels pacients van presentar virèmies detectables i aquests van tenir un 7.7% de fracassos virològics, percentatge superior als pacients sense virèmies detectables (1.5%). A l’anàlisi multivariat, el fet de tenir una CV basal >200 còpies/mL (HR 266; IC 95% 61-1150, p<0.01), les biteràpies basades en IPs (HR 6.7, IC 95% 1.6-28.9, p=0.01) i la monoteràpia amb IP/p (HR 5; IC 95% 1.2-5.2, p=0.05) es van associar a un major risc de FV. Finalment, es va avaluar l’efectivitat i seguretat de la combinació de dolutegravir i darunavir potenciat com a pauta de simplificació en una cohort de 50 pacients amb múltiples pautes de tractament i fracassos virològics previs. Dels 44 (88%) pacients amb estudis de resistència disponibles, 41 (93.2%) tenien mutacions als ITIANs, 32 (72.7%) als ITINAN i 12 (27.3%) als IPs. Set (15.9%) pacients tenien mutacions primàries a DRV. No hi havia cap pacient amb mutacions als INIs. Després de més de 2 anys de seguiment, el 98% dels pacients mantenien una càrrega viral indetectable. El filtrat glomerular estimat va disminuir 1.4 ml/minut (IQR 0-18.5 ml/min, p=0.013) al primer mes de seguiment, mantenint-se estable posteriorment. Per altra banda, va haver-hi un increment en el colesterol total (+9 mg/dL [IQR 8-40], p=0.019) i el colesterol LDL (+16 mg/dL [IQR 9-40], p=0.019) al final de l’estudi. En conclusió, un programa d’adherència multidisciplinari dirigit als pacients amb un major risc per a un compliment terapèutic deficient ha demostrat una eficàcia notable per assolir una supressió virològica. Els pacient amb virèmies detectables >200 còpies/mL tenen un major risc de fracàs virològic, juntament amb els que reben monoteràpia o biteràpies basades en IPs. Finalment, en pacients amb càrrega viral suprimida i múltiples tractaments previs, el canvi a dolutegravir més darunavir potenciat, ha demostrat una elevada efectivitat virològica.
en_US
dc.format.extent
153 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
VIH
en_US
dc.subject
HIV
en_US
dc.subject
Antiretroviral
en_US
dc.subject.other
Ciències de la Salut
en_US
dc.title
Optimització del tractament antiretroviral en pacients amb infecció crònica pel VIH
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
61
en_US
dc.contributor.authoremail
jnavarro@vhebron.net
en_US
dc.contributor.director
Crespo Casal, Manuel
dc.contributor.director
Curran Fàbregas, Adrià
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

jnim1de1.pdf

12.55Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)