Labilitat emocional en el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat

Abstract

La labilitat emocional (LE) és una característica comú associada al TDAH. D’acord amb l’evidència recent, la prevalença dels símptomes de LE és entorn al 25-45% en nens i d’entre el 39-70% en adults amb TDAH i ha estat destacada com a una característica que contribueix de manera significativa als dèficits funcionals de nens i adults amb TDAH. Els símptomes de disregulació emocional semblen estar relacionats amb la severitat del TDAH així com amb la severitat dels trastorns comòrbids. Es més, han estat associats amb pitjor qualitat de vida i amb la persistència del TDAH a l’edat adulta. Tot i que els símptomes de LE han estat associats al TDAH des de fa temps, les causes d’aquesta associació son encara desconegudes. El concepte utilitzat en aquesta investigació és el de LE, d’acord amb el model de Conners referint-se a irritabilitat, canvis d’humor impredectibles, ser tret de polleguera fàcilment, fort temperament, baixa tolerància a la frustració, i dificultats en el maneig de la ira. L’objectiu del present treball de tesi doctoral ha estat el de millorar el coneixement de la relació entre TDAH i LE. Es varen dissenyar tres estudis, dos des d’una perspectiva clínica i el darrer des d’un punt de vista genètic. Cadascun ha permès aportar noves informacions o bé recolzar hipòtesis prèvies sobre aquesta relació. El principal objectiu del primer estudi va ser el de determinar si la LE en els pacients adults amb TDAH podia ser identificada durant la seva infantesa i fins a quin punt la simptomatologia de LE en la infantesa podia predir la mateixa en l’edat adulta. En el segon estudi el principal objectiu fou el d’investigar fins a quin punt les disfuncions neuropsicològiques podien explicar la relació entre LE i TDAH. Finalment, donat que no s’han descrit gens específics amb un rol en la co-ocurrència de les dues condicions, vàrem dur a terme un estudi d’associació del genoma complert (GWAS) sobre LE en adults amb TDAH. En una segona fase vàrem realitzar una anàlisis de puntuacions de risc poligènic (PRS) basat en la inestabilitat de l’humor en la cohort del UK Biobank.

Els resultats del present treball de tesi doctoral recolzen les següents conclusions: 1) Els símptomes de LE objectivats en subjectes adults amb TDAH poden detectar-se a la infantesa i la simptomatologia de LE en la infantesa és el principal predictor d’aquesta mateixa simptomatologia en l’edat adulta en individus amb TDAH. Així mateix si un individu presenta símptomes de LE com baixa tolerància a la frustració, irritabilitat o dificultats en la gestió de la ràbia, cal valorar l’existència d’un TDAH subjacent. 2) Els nostres resultats no recolzen la hipòtesi que els dèficits neuropsicològics estan associats amb la simptomatologia de LE en individus adults amb TDAH, de fet, les diferències en el perfil neuropsicològic entre els subjectes amb TDAH amb i sense LE, son lleus i no tenen clares implicacions clíniques. 3) Els resultats del nostre GWAS destaquen gens involucrats en el sistema nerviós central, la funció cognitiva i un ampli ventall de trastorns psiquiàtrics que tenen la LE com a característica clínica en comú i que podrien estar relacionats amb la presència de LE en subjectes amb TDAH. Per altra banda, les dades del PRS basat en la inestabilitat de l’humor en la cohort del UK Biobank i la LE en la nostra cohort clínica de TDAH suggereixen que la LE en la població general i en subjectes diagnosticats de TDAH podria tenir un substrat genètic comú. En resum el conjunt de les nostres troballes destaca la importància de la LE en el TDAH i aporta més informació al coneixement d’aquesta relació.

Emotional lability (EL) is a common characteristic associated with Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD). According to recent evidence, prevalence of EL symptoms is about 25% to 45% in children and between 30% and 70% in adults with ADHD, and it has been highlighted as a significant contributor to the functional impairment of youth and adults with ADHD. Symptoms of emotional dysregulation in ADHD seem to increase the severity of ADHD symptomatology as well as its comorbid disorders. Moreover, it has been associated with lower quality of life and ADHD persistence. Whereas symptoms of EL have been long associated with ADHD, the causes of this association are still unknown. In the current research, the term EL is used in accordance with Conner’s definition referring to irritability, unpredictable moods, setting off easily, hot temper, low frustration tolerance, and difficulties in anger management. The objective of the present doctoral thesis was to improve the knowledge about the relationship between ADHD and EL. Three different studies were designed, two of them form a clinical perspective and the last one from a genetic stand point. Each of the studies has allowed to contribute with new information or has helped to support previous findings. The main objective of the first study was to determine whether EL in adult patients with ADHD can already be identified during their childhood and the extent to which this childhood symptomatology can predict EL in adulthood. For the second study our main objective was to investigate the extent to which neuropsychological performance parameters implicated in ADHD might mediate the relationship between EL and ADHD. Finally, given that no specific genes with a role in the co-occurrence of both conditions have been described, we conducted a Genome Wide Association Study (GWAS) of EL in adults with ADHD. In a second stage we conducted a polygenic risk score (PRS) analysis based on UK Biobank mood instability GWAS. The results of the present doctoral thesis support the following conclusions: 1) EL in adult subjects with ADHD can be identified during their childhood and these EL symptoms in childhood are the best predictor of these symptoms in adulthood. Moreover it is important to screen for ADHD if a subject refers EL symptoms like irritability, low frustration tolerance, and difficulties in anger management. 2) Our results do not support the hypothesis that neuropsychological deficits are associated with EL in subjects with ADHD, in fact, the differences in the neuropsychological profile between subjects with ADHD with and without EL are very small and, thus, have no clear implications at the clinical level. 3) The results of our GWAS highlighted genes related with neurotransmission, cognitive function and a wide range of psychiatric disorders that have EL as common clinical feature and which could be related to the presence of EL in subjects with ADHD. By constructing PRS on mood instability in the UK Biobank sample and assessing their association with EL in our clinical dataset, we found suggestive evidence of common genetic variation contributing to EL in general population and in clinically diagnosed ADHD. In conclusion, the results of the present doctoral thesis highlight the importance of EL in ADHD subjects and has helped to clarify this association.