El arbitraje en el sector público: ¿un extraño invitado?

Autor/a

Fontboté Pradilla, Pol

Director/a

Ferreres Comella, Víctor

Data de defensa

2020-10-09

Pàgines

298 p.



Departament/Institut

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Dret

Programa de doctorat

Programa de doctorat en Dret

Resum

Esta tesis doctoral analiza la viabilidad de la utilización del arbitraje en las controversias del sector público español, partiendo de la base de que el consentimiento de las entidades públicas no se prestaría caso a caso, sino que se hallaría previsto en la ley. Se defiende que ni la distinción entre derecho público y derecho privado, ni la autotutela administrativa, ni la existencia de un orden jurisdiccional contencioso-administrativo constituyen por ellas mismas una barrera infranqueable para el arbitraje público. Esta institución, que está orientada a mejorar la realización del derecho a la tutela efectiva de derechos e intereses legítimos, resulta conforme a los principios y reglas constitucionales aplicables, que incluyen el principio de legalidad de la actuación administrativa y la garantía de que la misma esté sometida a un control jurídico externo e independiente. Sin embargo, se propone que se apruebe una ley general de arbitraje público en aras de una mayor seguridad jurídica. En este contexto, debe ser el legislador quien determine en qué ámbitos del sector público puede acudirse al arbitraje, a partir de consideraciones de oportunidad. Se sugieren tres criterios orientativos para llevar a cabo esta tarea: primero, el riesgo de que se desarrolle un procedimiento arbitral sin el consentimiento de todas las partes implicadas; segundo, la necesidad de contar con jurisprudencia; y, tercero, el mayor grado de rendición de cuentas democráticas que requieren ciertos asuntos. Finalmente, la tesis se refiere a las cuestiones principales que debería abordar una ley general sobre el arbitraje público.


This PhD thesis discusses the feasibility of using arbitration in Spanish public sector disputes, assuming that the consent of public entities to arbitral proceedings would not be given on a case-by-case basis, but it would be foreseen by the law. It is argued that neither the distinction between public and private law, nor administrative enforcement mechanisms, nor the existence of a special division of courts for administrative matters constitute an unsurmountable barrier for private-public arbitration in themselves. This mechanism, which is geared to improving the fulfillment of the right to an effective legal protection of rights and legitimate interests, is consistent with the relevant constitutional principles and rules as well, including the subjection of administrative action to law and to external and independent legal review. However, it is suggested for a general law on private-public arbitration to be enacted in order to provide more legal certainty. In this context, it is for the legislature to determine in what realms of the public sector arbitration may be resorted to, drawing from policy assessments. Three guiding criteria are suggested for this task to be carried out: first, the risk of pursuing arbitration proceedings without the consent of all involved parties; second, the need for judicial precedents; and, third, the higher degree of democratic accountability which some matters may require. Finally, the thesis refers to the main questions which should be addressed in a general law on private-public arbitration.


Aquesta tesi doctoral analitza la viabilitat de la utilització de l'arbitratge en les controvèrsies del sector públic espanyol, partint de la base que el consentiment de les entitats públiques no es prestaria cas a cas, sinó que es trobaria previst en la llei. Es defensa que ni la distinció entre dret públic i dret privat, ni l'autotutela administrativa, ni l'existència d'un ordre jurisdiccional contenciós-administratiu constitueixen per elles mateixes una barrera infranquejable per a l'arbitratge públic. Aquesta institució, que està orientada a millorar la realització del dret a la tutela efectiva de drets i interessos legítims, també resulta conforme als principis i regles constitucionals aplicables, que inclouen el principi de legalitat de l'actuació administrativa i la garantia que aquesta estigui sotmesa a un control jurídic extern i independent. No obstant això, es proposa que s'aprovi una llei general d'arbitratge públic amb la finalitat d’oferir una major seguretat jurídica. En aquest context, ha de ser el legislador qui determini en quins àmbits del sector públic es pot recórrer a l'arbitratge, a partir de consideracions d'oportunitat. Se suggereixen tres criteris orientatius per a dur a terme aquesta tasca: primer, el risc que es desenvolupi un procediment arbitral sense el consentiment de totes les parts implicades; segon, la necessitat de comptar amb jurisprudència; i, tercer, el major grau de rendició de comptes democràtica que requereixen certs assumptes. Finalment, la tesi es refereix a les qüestions principals que hauria d'abordar una llei general sobre l'arbitratge públic.

Paraules clau

Arbitraje público; Arbitraje administrativo; Arbitraje en el sector público; Tutela efectiva de derechos e intereses legítimos; Consentimiento al arbitraje previsto por la ley; Necesidad de jurisprudencia; Rendición de cuentas democráticas; Arbitratge públic; Arbitratge administratiu; Arbitratge al sector públic; Tutela efectiva de drets i interessos legítims; Consentiment a l'arbitratge previst per la llei; Necessitat de jurisprudència; Rendiment de comptes democràtics; Private-public arbitration; Administrative arbitration; Arbitration in the public sector; Effective protection of rights and legitimate interests; Consent to arbitration foreseen by the law; Need of case law; Democratic accountability

Matèries

34 - Dret

Documents

tpfp.pdf

2.200Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)