Los deberes fiduciarios de los administradores de sociedades de capital tras la Ley 31/2014, para la mejora del gobierno corporativo

Abstract

La posició de l'administrador de societats de capital després de la modificació que la Llei 31/2014, de 3 de desembre, per a la millora de el govern corporatiu, ha emprès en el capítol III del títol VI de la Llei de Societats de Capital, ve determinada per un cos estatutari de deures fiduciaris que caracteritza la gestió societària com una professió que imposa un necessari contingut i dedicació funcional, una observança de l'escenari normatiu -directa o indirecta-, i una aplicació a la gestió social alineada a l'interès social amb diligència general, bona fe i lleialtat corporativa. La delimitació funcional de la figura de l'administrador social ocupa un destacadíssim lloc en el moviment de Corporate Governance. La relació que uneix l'administrador amb la societat s'emmarca dins de les relacions representatives de gestió i es caracteritza pel seu caràcter fiduciari, atípic, bilateral, consensual, onerós i obligatori. L'alineament únic i exclusiu amb l'interès social aporta l'element fiduciari que fonamenta la relació gestora i causalitza tot el cos prestacional. En aquest escenari relacional, la Llei 31/2014 ha delimitat i precisat el marc conductual del gestor social sobre els dos deures tradicionalment lligats a la relació fiduciària d'administració societària: el deure de diligència i el deure de lleialtat. El primer, funcional i dispositiu, imposa un judici tècnic. El segon, disfuncional e imperatiu, imposa un judici ètic o axiològic. En el present treball s'analitza la posició nuclear d'administrador de societats en el moviment de govern corporatiu, la relació fiduciària de gestió representativa de l'administrador amb la societat, els deures fiduciaris que de la mateixa emanen i els efectes e instruments que ofereix l'ordenament en cas d'infracció dels deures fiduciaris pel gestor social.

La posición del administrador de sociedades de capital tras la modificación que la Ley 31/2014, de 3 de diciembre, para la mejora del gobierno corporativo, ha acometido en el capítulo III del título VI de la Ley de Sociedades de capital, viene determinada por un cuerpo estatutario de deberes fiduciarios que caracteriza a la gestión societaria como una profesión que impone un necesario contenido y dedicación funcional, una observancia del escenario normativo -directa o indirecta-, y una aplicación a la gestión social alineada al interés social con diligencia general, buena fe y lealtad corporativa. La delimitación funcional de la figura del administrador social ocupa un destacadísimo lugar en el movimiento de Corporate Governance. La relación que une al administrador con la sociedad se enmarca dentro de las relaciones representativas de gestión y se caracteriza por su carácter fiduciario, atípico, bilateral, consensual, oneroso y obligatorio. El alineamiento único y exclusivo con el interés social aporta el elemento fiduciario que fundamenta la relación gestora y causaliza todo el cuerpo prestacional. En dicho escenario relacional, la Ley 31/2014 ha delimitado y precisado el marco conductual del gestor social sobre los dos deberes tradicionalmente ligados a la relación fiduciaria de administración societaria: el deber de diligencia y el deber de lealtad. El primero, funcional y dispositivo, impone un juicio técnico. El segundo, disfuncional e imperativo, impone un juicio ético o axiológico. En el presente trabajo se analiza la posición nuclear del administrador de sociedades en el movimiento de gobierno corporativo, la relación fiduciaria de gestión representativa del administrador con la sociedad, los deberes fiduciarios que de la misma emanan y los efectos e instrumentos que ofrece el ordenamiento en caso de infracción de los deberes fiduciarios por el gestor social.

The position of the capital company administrator after the amendment that Law 31/2014, of December 3, for the improvement of corporate governance, has undertaken in chapter III of title VI of the Capital Companies Law, is determined by a statutory body of fiduciary duties that characterizes corporate management as a profession that imposes a necessary content and functional dedication, an observance of the regulatory setting -direct or indirect-, and an application to social management aligned to social interest with general diligence, good faith and corporate loyalty. The functional delimitation of the figure of the social administrator occupies a very prominent place in the Corporate Governance movement. The relationship that unites the administrator with society is framed within representative management relationships and is characterized by its fiduciary, atypical, bilateral, consensual, onerous and obligatory nature. The unique and exclusive alignment with the social interest provides the fiduciary element that underlies the managerial relationship and causes the entire benefit body. In this relational setting, Law 31/2014 has defined and specified the behavioural framework of the social manager regarding the two duties traditionally linked to the fiduciary relationship of corporate administration: the duty of diligence and the duty of loyalty. The first, functional and discretionary, imposes a technical judgment. The second, dysfunctional and imperative, imposes an ethical or axiological judgment. This paper analyses the nuclear position of the company administrator in the corporate governance movement, the fiduciary relationship of representative management of the administrator with society, the fiduciary duties that emanate from it and the effects and instruments offered by the law in case of infringement of fiduciary duties by the social manager.