Universitat Autònoma de Barcelona
Saña Seguí, Maria
Rosell Melé, Antoni
2019-12-19
9788449093678
589 p.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Prehistòria
A partir del Neolític es constaten una sèrie de profunds canvis econòmics i socials que afectaran el mode de vida de les poblacions, especialment a la Mediterrània. En aquest marc espacial, la difusió de la ceràmica y la substitució de les pràctiques caçadores-recol·lectores-pescadores per un model agropecuari esdevindran les causes del canvi en l’alimentació. La possibilitat de fer bullir o barrejar els aliments permetrà obrir un nou ventall de productes alimentaris y unes noves practiques culinàries. La incorporació de noves tècniques analítiques en Arqueologia ofereix el coneixement de noves dades que fins ara ens eren desconegudes sobre com es va desenvolupar el Neolític al nostre territori. Tanmateix, les dades de que disposem de la Península Ibérica pel Neolític en termes d’alimentació és, encara, escàs. En aquesta tesi doctoral ens hem proposat generar coneixement y aportar noves dades en aquests canvis culinaris a partir de l’anàlisi molecular dels residus orgànics preservats en els recipients ceràmics a l’extrem occidental de la Mediterrània entre el 5600 y el 3800 cal BC. Un total de 205 vasos ceràmics han estat analitzats y un 62% han preservats lípids arqueològics que provenen de la degradació de productes animals y vegetals que es van processar a l’interior dels vasos. A partir de la caracterització d’aquests compostos s’ha pogut constatar la explotació dels recursos disponibles, com la cera d’abella més antiga identificada dins d’un recipient fins a l’actualitat en la Península Ibérica. Per tal d’analitzar la composició isotòpica de compostos específics s’ha dissenyat un model referencial de greixos animals procedents de l’àrea geogràfica estudiada amb l’objectiu, no només d’incloure especies potencialment consumibles al Neolític y fins ara no contemplades, sinó també proposar una aproximació més acurada de les diferents especies animals que conformarien les practiques culinàries en un moment on convergeixen especies domèstiques y salvatges. La caracterització de greixos animals en els recipients ceràmics neolítics ha permès constatar la evidencia directa de processat de productes làctics des del sud de la Península Ibérica fins els Pirineus. El tractament de les dades des d’un punt de vista pluridisciplinar i transversal ofereix la possibilitat d’anar més enllà en les interpretacions dels resultats i incidir en les pràctiques de subsistència i l’ús dels recipients ceràmics que es donarien en aquest període. Com a conseqüència d’aquesta recerca, s’obre una nova porta a l’estudi del recipients ceràmics més enllà de les decoracions i que ofereix una gran informació sobre l’economia i l’explotació dels recursos en el moment on s’inicia el model de vida que marcarà el futur de les comunitats mediterrànies.
A partir del Neolítico se constatan una serie de profundos cambios económicos y sociales que afectarán el modo de vida de las poblaciones, especialmente en el Mediterráneo. En este marco espacial, la difusión de la cerámica y la sustitución de las prácticas cazadoras-recolectoras-pescadoras por un modelo agropecuario acontecerán las causas del cambio en la alimentación. La posibilidad de hacer hervir o mezclar los alimentos permitirá abrir un nuevo abanico de productos alimentarios y unas nuevas practicas culinarias. La incorporación de nuevas técnicas analíticas en Arqueología ofrece el conocimiento de nuevos datos que hasta ahora nos eran desconocidas sobre cómo se desarrolló el Neolítico a nuestro territorio. Aun así, los datos de que disponemos de la Península Ibérica por el Neolítico en términos de alimentación es, todavía, escaso. En esta tesis doctoral nos hemos propuesto generar conocimiento y aportar nuevos datos en estos cambios culinarios a partir del análisis molecular de los residuos orgánicos preservados en los recipientes cerámicos al extremo occidental del Mediterráneo entre el 5600 y el 3800 hace falta BC. Un total de 205 vasos cerámicos han estado analizadas y un 62% han preservados lípidos arqueológicos que provienen de la degradación de productos animales y vegetales que se procesaron en el interior de los vasos. A partir de la caracterización de estos compuestos se ha podido constatar la explotación de los recursos disponibles, como la cera de abeja más antigua identificada dentro de un recipiente hasta la actualidad en la Península Ibérica. Para analizar la composición isotópica de compuestos específicos se ha diseñado un modelo referencial de grasas animales procedentes del área geográfica estudiada con el objetivo, no solo de incluir especies potencialmente consumibles en el Neolítico y hasta ahora no contempladas, sino también proponer una aproximación más cuidadosa de las diferentes especies animales que conformarían las practiques culinarias en un momento donde convergen especies domésticas y salvajes. La caracterización de grasas animales en los recipientes cerámicos neolíticos ha permitido constatar la evidencia directa de procesado de productos lácticos desde el sur de la Península Ibérica hasta los Pirineos. El tratamiento de los datos desde un punto de vista pluridisciplinar y transversal ofrece la posibilidad de ir más allá en las interpretaciones de los resultados e incidir en las prácticas de subsistencia y el uso de los recipientes cerámicos que se darían en este periodo. Como consecuencia de esta investigación, se abre una nueva puerta al estudio del recipientes cerámicos más allá de las decoraciones y que ofrece una gran información sobre la economía y la explotación de los recursos en el momento donde se inicia el modelo de vida que marcará el futuro de las comunidades mediterráneas.
The onset of the Neolithic period is marked by a series of profound economic and so-cial changes which affected the way of life of populations, especially, in the Mediter-ranean. In this spatial framework, the dissemination of pottery and the replacement of hunting-harvesters-fishermen practices by a farming model became the cause of change in the modes of food consumption. The possibility of boiling or mixing food-stuffs allowed people to access a new range of food products and culinary practic-es. However, the data that are available on these issues for the Neolithic in the Iberian Peninsula are scarce. In this sense, the incorporation of new analytical techniques in Archeology offers the opportunity to obtain new types of data that, until recently, were unknown about how the Neolithic developed in our territory. In this doctoral thesis we have aimed to generate new data and knowledge on these culinary changes based on the molecular analysis of organic residues preserved in ce-ramic vessels in the western part of the Mediterranean between 5600 and 3800 cal BC. A total of 205 ceramic vessels have been analyzed with organic geochemical tech-niques, including mass spectrometry and stable isotopic ratio mass spectrome-try. About 62% of the vessels studied have yielded archaeological lipids derived from the degradation of animal and plant products that were processed in the vessels. The interpretation of the organic residues is usually quite complex and based on refer-ence models from specific regions of Europe. To tackle this issue a new reference model of animal fats has been assembled for our target study region. The aim is not only to consider animal species potentially consumed during the Neolithic in the Iberi-an Peninsula that hitherto were not studied; but also, to investigate culinary practices that combined different species of domesticated and wild animals. Based on the characterization of these compounds, the exploitation of available re-sources has been established, like the use of beeswax. The identification of this residue is in fact the oldest ever identified in a container to the present day in the Iberian Pen-insula. The characterization of animal fats in Neolithic ceramic containers has also allowed us to confirm the direct evidence of the processing of dairy products from the south of the Iberian Peninsula to the Pyrenees. The treatment of the data from a multidisciplinary perspective offers the possibility to go further in the interpre-tations of the results, and to dwell deeper on the practices of subsistence and the use of the ceramic containers that were used during the Neolithic. As a result of this research, a new door opens up to the study of ceramic contain-ers that goes beyond the analysis of decorations and offers great new deal of information about the economy and the exploitation of resources at the onset of new way of life that shaped the future of Mediterranean communities.
Ceràmica; Cerámica; Pottery; Neolític; Neolítico; Neolithic; Aliments; Alimentos; Food
00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
