Hemorragia remota secundaria al tratamiento fibrinolítico endovenoso en el ictus isquémico: frecuencia, factores de riesgo y pronóstico

Abstract

L'hemorràgia remota (RPH) és una complicació infreqüent i poc coneguda secundària al tractament amb fibrinòlisi endovenosa en pacients amb ictus isquèmic. Les principals hipòtesis relacionen la RPH amb l'angiopatia amiloide cerebral, i l'associen amb un mal pronòstic funcional i vital.

L'objectiu va ser determinar la freqüència, característiques radiològiques, factors de risc i pronòstic de la RPH. Considerant la infreqüència de l'hemorràgia remota es va dissenyar un estudi multicèntric de pacients consecutius amb ictus isquèmic que van ser tractats amb fibrinòlisi endovenosa. La majoria de variables es van recollir de forma prospectiva des de l'any 2011 a través d'una base de dades online d'ictus agut de resposta obligatòria a Catalunya (registre d'el Sistema Online d'Informació de l'Ictus Agut).

Es van incloure un total de 992 pacients, dels quals 34 (3.4%) pacients tenien RPH. Els principals factors de risc de les RPH van ser els marcadors indirectes per ressonància magnètica cerebral d'angiopatia amiloide cerebral (presència, càrrega i localització lobular de microsagnats, i la siderosis superficial) i les lesions isquèmiques silents. Els factors de risc de la RPH van variar segons la localització del sagnat. Les RPH de localització lobular es van associar al número, càrrega i localització lobular dels microsagnats, major grau de leucoaraiosi i la siderosis superficial. Les RPH profundes es van associar a crisis hipertensives (> 185 / 105mmHg) durant les 24 hores següents al tractament fibrinolític endovenós. En comparació a pacients sense transformació hemorràgica parenquimatosa, els pacients amb RPH van tenir major proporció de dependència funcional i major mortalitat als 90 dies de seguiment. En conclusió, el nostre estudi suggereix que les troballes de la ressonància magnètica cerebral poden ajudar a identificar aquells pacients amb ictus isquèmic agut i amb alt risc de RPH després de rebre fibrinòlisi endovenosa. El nostre estudi pot ajudar a una millor selecció de pacients candidats a rebre tractament amb fibrinòlisi endovenosa i pot obrir futures línies d'investigació amb la finalitat d'augmentar la seguretat del tractament fibrinolític.

La hemorragia remota (rPH) es una complicación infrecuente y poco conocida secundaria al tratamiento con fibrinólisis endovenosa en pacientes con ictus isquémico. Las principales hipótesis relacionan la rPH con la angiopatía amiloide cerebral, y la asocian con un mal pronóstico funcional y vital.

El objetivo fue determinar la frecuencia, características radiológicas, factores de riesgo y pronóstico de la rPH. Debido a la infrecuencia de la hemorragia remota se diseñó un estudio multicéntrico de pacientes consecutivos con ictus isquémico que fueron tratados con fibrinólisis endovenosa. La mayoría de variables se recogieron de forma prospectiva desde el año 2011 a través de una base de datos online de ictus agudo de cumplimentación obligatoria en Cataluña (registre del Sistema Online d'Informació de l'Ictus Agut).

En el estudio se incluyeron un total de 992 pacientes. En total encontramos 34 (3.4%) pacientes con rPH. Los principales factores de riesgo de las rPH fueron los marcadores indirectos por resonancia magnética cerebral de angiopatía amiloide cerebral (presencia, carga y localización lobular de microsangrados; y la siderosis superficial) y las lesiones isquémicas silentes. Los factores de riesgo de la rPH variaron según la localización del sangrado. Las rPH de localización lobular se asociaron al número, carga y localización lobular de los microsangrados, mayor grado de leucoaraiosis y la siderosis superficial. Las rPH profundas se asociaron a crisis hipertensivas (>185/105mmHg) durante las 24 horas siguientes al tratamiento fibrinolítico endovenoso. En comparación a pacientes sin transformación hemorrágica parenquimatosa, los pacientes con rPH tuvieron mayor proporción de dependencia funcional y mayor mortalidad a los 90 días de seguimiento. En conclusión, nuestro estudio sugiere que los hallazgos de la resonancia magnética cerebral pueden ayudar a identificar aquellos pacientes con ictus isquémico agudo y con alto riesgo de rPH tras recibir fibrinólisis endovenosa. Nuestro estudio poadría ayudar a una mejor selección de pacientes candidatos a recibir tratamiento con fibrinólisis endovenosa y abre futuras líneas de investigación con la finalidad de aumentar la seguridad del tratamiento fibrinolítico.

Remote hemorrhage (rPH) is an uncommon complication of intravenous thrombolysis in patients with acute ischemic stroke. Risk factors and outcome of rPH are unknown. Some authors suggest that rPH is associated with cerebral amyloid angiopathy, poor functional outcome and death. We aimed to investigate the frequency, radiological features, risk factors and outcome of rPH. Considering the low frequency of rPH, we designed a multicenter study of consecutive patients with acute ischemic stroke who were treated with intravenous thrombolysis. Most variables were collected prospectively from 2011 in a mandatory online database in Catalonia (registre del Sistema Online d'Informació de l'Ictus Agut).

We included 992 patients and 34 of them (3.4%) had a rPH. The main risk factors for rPH were magnetic resonance imaging markers of cerebral amyloid angiopathy (presence, number and lobar localization of cerebral microbleeds; and superficial siderosis) and silent ischemic lesions. Risk factors of rPH were different according to the bleeding localization. Lobar rPH were associated with presence, number and lobar localization of cerebral microbleeds, superficial siderosis and higher degree of white matter disease. Deep rPH were associated with hypertensive episodes (>185/105mmHg) within the following 24 hours after intravenous thrombolysis. Compared to patients without any parenchymal hemorrhage, patients with rPH had worse functional outcome and higher mortality at 90 days of follow-up. In conclusion, our study suggests that magnetic resonance imaging findings may help to identify those patients with acute ischemic stroke and high risk of rPH after intravenous thrombolysis. In addition, our results can be useful for selecting patients for further studies to improve the safety of this therapy.