La inclusión del alumnado con sordera en el aula de música de Educación Infantil y Educación Primaria

Abstract

Aquest treball explora el grau d’inclusió de l’alumnat amb sordesa a l’aula de música d’Educació Infantil (EI) i Educació Primària (EP) en una comarca catalana, en termes de gaudi, participació i assoliment en les activitats i continguts que estableix el currículum de referència per a aquestes etapes. Des del plantejament de l’anàlisi de necessitats, es persegueix detectar aspectes a millorar en el procés d’inclusió per a orientar accions que l’afavoreixin, prenent com a referent el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). Es planteja una investigació descriptiva ex post-facto que combina l’anàlisi de dades quantitatives i qualitatives, seguint el principi de triangulació per tècniques (revisió bibliogràfica, qüestionari, entrevista) i informants (alumnat amb sordesa, alumnat amb audició normal, docents de música i professionals especialistes en l’atenció de l’alumnat amb sordesa). La mostra la conformen 34 docents, 49 alumnes amb sordesa i 596 companys de classe amb audició normal, que han respost els seus corresponents models de qüestionari creats ad hoc. En els qüestionaris es valora el grau de gaudi, participació i assoliment en les diferents activitats i continguts musicals. El professorat ha aportat, a més, la seva visió sobre les dificultats que troba a l’aula de música per a la inclusió de l’alumnat amb sordesa, les seves estratègies, recursos i les condicions de l’aula. Per altra banda, s’han efectuat sis entrevistes amb professionals especialistes en l’atenció educativa de l’alumnat amb sordesa. Les dades quantitatives són tractades mitjançant anàlisi descriptiu, comparatiu i correlacional, mentre que en el cas dels quantitatius s’ha procedit a la seva categorització i anàlisi de contingut. L’anàlisi dels resultats aporta conclusions sobre les actituds, el gaudi, la participació i l’assoliment de l’alumnat amb sordesa a l’aula de música i els factors que intervenen en els mateixos, centrats en l’alumnat (grau, moment i evolució de la pèrdua auditiva, edat, tipus de pròtesi, simetria de l’audició, atenció primerenca, desenvolupament del llenguatge), en els recursos humans i tecnològics, el professorat i les estratègies docents, les condicions acústiques de l’aula i l’àmbit familiar. S’inclou un corpus d’orientacions per al professorat i una concreció del DUA adaptada a la intervenció en l’aula de música d’EI i EP amb alumnat amb sordesa.

Este trabajo explora el grado de inclusión del alumnado con sordera en el aula de música de Educación Infantil (EI) y Educación Primaria (EP) en una comarca catalana, en términos de disfrute, participación y logro en las actividades y contenidos que establece el currículum de referencia para estas etapas. Desde el planteamiento del análisis de necesidades, se persigue detectar aspectos a mejorar en el proceso de inclusión para orientar acciones que lo favorezcan, tomando como referente el Diseño Universal de Aprendizaje (DUA). Se plantea una investigación descriptiva ex post-facto que combina el análisis de datos cuantitativos y cualitativos, siguiendo el principio de triangulación por técnicas (revisión bibliográfica, cuestionario, entrevista) e informantes (alumnado con sordera, alumnado con audición normal, docentes de música y profesionales especialistas en la atención del alumnado con sordera). La muestra está conformada por 34 docentes, 49 alumnos con sordera y 596 compañeros de clase con audición normal, que han respondido sus correspondientes modelos de cuestionario creados ad hoc. En los cuestionarios se valora el grado de disfrute, participación y logro en las diferentes actividades y contenidos musicales. El profesorado ha aportado, además, su visión sobre las dificultades que encuentra en el aula de música para la inclusión del alumnado con sordera, sus estrategias, recursos y las condiciones del aula. Por otro lado, se han efectuado 6 entrevistas con profesionales especialistas en la atención educativa del alumnado con sordera. Los datos cuantitativos son tratados mediante análisis descriptivo, comparativo y correlacional, mientras que en el caso de los cualitativos se ha procedido a su categorización y análisis de contenido. El análisis de los resultados arroja conclusiones sobre las actitudes, el disfrute, la participación y el logro del alumnado con sordera en el aula de música y los factores que intervienen en los mismos, centrados en el alumnado (grado, momento y evolución de la pérdida auditiva, edad, tipo de prótesis, simetría de la audición, atención temprana, desarrollo del lenguaje), en los recursos humanos y tecnológicos, el profesorado y las estrategias docentes, las condiciones acústicas del aula y el ámbito familiar. Se incluye un corpus de orientaciones para el profesorado y una concreción del DUA adaptada a la intervención en el aula de música de EI y EP con alumnado con sordera.

This work explores the degree of inclusion of students with deafness in the music class of Early Childhood Education (EI) and Primary Education (EP) in a Catalan region, in terms of enjoyment, participation and achievement in the activities and contents established by the curriculum of reference for these stages. From the needs analysis approach, it is sought to detect aspects to be improved in the inclusion process to guide actions that favor it, taking as reference the Universal Design for Learning (UDL). A descriptive ex post-facto investigation that combines the analysis of quantitative and qualitative data, following the principle of triangulation by techniques (bibliographic review, questionnaire, interview) and informants (students with deafness, students with normal hearing, music teachers and professionals specialized in the attention of students with deafness) is proposed. The sample consists of 34 teachers, 49 students with deafness and 596 classmates with normal hearing, who have answered their corresponding questionnaire models created ad hoc. The degree of enjoyment, participation and achievement in the different activities and musical contents is valued. The teaching staff has also contributed their vision on the difficulties they encounter in the music class for the inclusion of students with deafness, their strategies, resources and classroom conditions. On the other hand, 6 interviews with professionals specialized in the educational attention of students with hearing impairment have been conducted. Quantitative data is treated by descriptive, comparative and correlational analysis, while categorization and content analysis have been conducted in the case of qualitative data. The analysis lead to conclusions about the attitudes, enjoyment, participation and achievement of students with hearing impairment in the music class and the factors involved, focused on students (degree, moment and evolution of their deafness, age, type of prosthesis, symmetry of hearing, early attention, language development), on human and technological resources, teachers, teaching strategies, acoustic conditions of the classroom and family involvement. A corpus of orientations for teachers and a UDL adaptation for the intervention in the music class of EI and EP with students with deafness is included.