Essays on behavioral economics

Abstract

This thesis consists of three independent essays on behavioral economic theory. The rst article (Chapter 2) builds a framework of rational decision-making with conformity. The approach in this chapter is axiomatic. I show that, based on a set of reasonable axioms, preferences can be represented by a simple utility speci cations that is easy to use in applications. The essay nally proposes two distinct ways to measure individual conformity and discusses the advantages and drawbacks in each case. Chapter 3 applies the framework developed in Chapter 2 to analyze the e ects of social norm marketing as a policy instrument. I show that, by publishing the frequency with which each alternative is chosen in society, the government is able to alter the choices of individuals in its interest. Finally, Chapter 4 provides a model of dynamic discrete choice in which preferences are assumed to be history-dependent. The essay lays out the outlines the optimal behavior that a monopolist facing such type of consumers should follow in order to maximize pro ts.

Aquesta tesi està composta per tres assajos independents sobre economia del comportament, des d’una perspectiva teòrica. El primer article (Capítol 2) construeix un marc de presa de decisions racional en el qual s’assumeix a l’individu una tendència a inherent a la conformitat. L’enfocament en aquest capítol és axiomàtic. Demostro que, en base a un conjunt d’axiomes raonables, les preferències poden representar-se mitjançant especificacions d’utilitat simples que són fàcils d’usar en les aplicacions. L’assaig finalment proposa dues maneres diferents de mesurar la conformitat individual i analitza els avantatges i els inconvenients en cada cas. El tercer capítol aplica el marc indicat en el capítol 2 per analitzar els efectes del màrqueting de normes socials com a instrument de política. Demostro que, al publicar la freqüència amb què cada alternativa és triada en la societat, el govern pot alterar les eleccions dels individus en el seu interès. Finalment, el capítol 4 proporciona un model d’elecció discreta dinàmica en què se suposa que les preferències depenen de la història de consum. L’assaig exposa les línies generals de ’comportament òptim que ha de seguir un monopolista que s’enfronta a aquest tipus de consumidors per maximitzar els seus beneficis.