Urban environment, air pollution and childhood growth and obesity

Abstract

Understanding the determinants of childhood obesity has never been more urgent given the high levels across the world. It is increasingly recognized that the urban environment may affect childhood growth and obesity, and may provide important potential for community-level intervention. This thesis aimed to investigate how time trends in prevalence and incidence of overweight and obesity among children differ by sociodemographic characteristics, and to evaluate the association between the urban environment, especially on ambient air pollution, and childhood growth and obesity. This thesis used longitudinal data from primary care health records and from two cross-sectional studies in Catalonia, Spain. We observed an overall reduction over time in the prevalence of childhood obesity across Catalonia, but the prevalence increased over time among children from more deprived areas or with non-Spanish nationality, indicating increasing deprivation disparities. We observed that early-life exposure to air pollution was associated with a small increase of body mass index (BMI) growth during early postnatal growth and an increased risk of developing childhood obesity during childhood. These associations were stronger among children living in more deprived areas. Other urban factors such as population density were associated with increased BMI growth, whereas green spaces and land use mix were associated with decreased BMI growth. Finally, we observed that urban areas with higher levels of air pollution, noise and traffic, and lower levels of green spaces were associated with a higher odd of overweight and obesity in school-aged children (9-12 years). In conclusion, the findings of this thesis suggest that the urban environment, especially ambient air pollution, may have a small influence on childhood weight status from birth until mid-childhood. Socioeconomic status plays an important role in increasing inequalities of childhood obesity and in the association between the urban environment and childhood obesity.

Entendre els determinants de l’obesitat infantil no havia estat mai tan urgent, atès l’alta prevalença que hi ha arreu del món. Cada vegada hi ha més evidències que l’entorn urbà podria afectar l’obesitat infantil, i que pot aportar un potencial important per a la intervenció en l’àmbit comunitari. Aquesta tesi pretén investigar com les tendències temporals en prevalença i incidència del sobrepès i l’obesitat en infants difereix segons les característiques sociodemogràfiques; i, avaluar l’associació entre l’entorn urbà, especialment la contaminació atmosfèrica, i el creixement de l’infant i l’obesitat. Aquesta tesi ha fet servir dades longitudinals de registres electròniques de centres d’atenció primària i de dos estudis transversals en Catalunya (Espanya). S’ha observat una reducció, en general, en el transcurs del temps en la prevalença de sobrepès i obesitat infantil a Catalunya, però la prevalença incrementa al llarg del temps entre els infants de les àrees més desafavorides o els qui no tenen una nacionalitat espanyola, cosa que indica un increment de desigualtats. Hem observat en tres estudis diferents que l’exposició a la contaminació atmosfèrica en els primers anys de vida està associada a un petit increment del creixement de l’índex de massa corporal (IMC) durant el creixement postnatal, i que pot augmentar el risc de desenvolupar obesitat infantil durant l’etapa mitjana de la infància (de 6 a 14 anys). Aquestes associacions han estat més accentuades en infants que viuen en àrees desafavorides. Altres factors urbans, com ara la densitat de població, han estat associats a un increment del creixement de l’IMC, mentre que els espais verds i l’ús del sòl han estat associats a una disminució del creixement de l’IMC. Finalment, també s’ha percebut que les àrees urbans amb un nivell més alt de contaminació atmosfèrica, soroll i trànsit, i amb els nivells més baixos d’àrees verdes, tenien més probabilitats d’estar associades al sobrepès i a l’obesitat infantil durant la edat escolar (9-12 anys). En conclusió, els resultats d’aquesta tesi suggereixen que l’entorn urbà, especialment la contaminació atmosfèrica, poden tenir una petita influència en el pes infantil des del naixement fins a l’etapa mitjana de la infància. L’estatus socioeconòmic té un paper important a l’hora d’augmentar les desigualtats en l’obesitat infantil i en l’associació entre l’entorn urbà i aquesta obesitat.