VPH en orina: un mètode de cribratge alternatiu per dones amb controls ginecològics insuficients i conductes de risc per càncer de cèrvix

Abstract

El càncer de cèrvix és una de les neoplàsies ginecològiques més freqüents a nivell mundial. El seu origen es troba en la infecció pel Virus del Papil·loma Humà de tipus oncogènic, que es transmet principalment per via sexual. La implementació de programes de cribratge ha implicat una dràstica disminució en la seva incidència i mortalitat, especialment en els països desenvolupats. A Espanya, on es segueix un model de cribratge oportunista, s’estima que només el 70% de dones realitzen aquests programes de forma adequada. La manca de cribratge previ, juntament amb una major pràctica de conductes de risc, comporta que la prevalença de càncer de cèrvix sigui major en determinats grups socials, com consumidores de drogues o treballadores sexuals. Una possible intervenció per incrementar la participació en els programes de cribratge seria l’ús de mètodes d’auto-recollida de mostra per la detecció de VPH. Dins d’aquestes opcions destaca la identificació del virus en orina. La hipòtesi d’aquesta tesi plantejava que la detecció de VPH en orina podria ser una alternativa a la citologia pel cribratge de càncer de cèrvix en dones amb conductes de risc per desenvolupar patologia cervical i control ginecològic insuficient. En aquest treball es van incloure 95 dones consumidores de tòxics o treballadores del sexe comercial, sense control citològic en els tres anys previs. En totes elles es va determinar la presència de VPH d’alt risc en orina i es va obtenir una mostra cervical per la realització d’una citologia. Les dones que presentaven almenys un dels dos tests alterats, eren sotmeses a la pràctica d’una colposcòpia, amb presa de biòpsia en els casos indicats. De forma addicional es va analitzar la detecció de VPH cervical en 59 dones. Finalment, es va oferir respondre un qüestionari per valorar els coneixements sobre VPH i l’acceptabilitat de la prova d’orina respecte a la citologia. En el nostre estudi, el 30,5% de les mostres d’orina van resultar positives per VPH d’alt risc. Els virus més detectats van ser els d’alt risc no-16/18 (58,6%), seguits del VPH-16 (38%). La prevalença de SIL en la citologia va ser del 15,8% (9,5% L-SIL i 6,3% H-SIL). A nivell histològic es va diagnosticar CIN en el 15,8% (10,5% CIN-1 i 5,3% CIN-2/CIN-3). Entre els factors epidemiològics estudiats, l’edat, la paritat, el nombre de parelles sexuals i el nombre de cigarretes/dia, es van poder relacionar de forma estadísticament significativa amb la detecció de VPH en orina. Només el nombre de parelles sexuals va poder-se vincular amb la detecció de CIN. La sensibilitat del test de VPH en orina per la detecció de CIN (100%) va resultar més elevada que la de la citologia cervical (53%). No es van observar diferències en l’especificitat dels dos mètodes (82% i 91%, respectivament). En el diagnòstic de CIN-2/CIN-3, no es van detectar divergències entre la sensibilitat del test en orina (100%) i la de la citologia (80%), però sí en l’especificitat d’ambdues proves (73% i 97%, respectivament). Els resultats en la detecció de VPH en orina i cèrvix (positiu o negatiu) van mostrar acord en el 87% del les dones estudiades, amb una bona correlació entre els genotips de VPH detectats en les dues mostres (κ=0,71). El 71,4% de les dones enquestades van mostrar predilecció pel test d’orina respecte a la citologia cervical. En estudiar el dolor, la incomoditat, la sensació de pèrdua de control o sensació de vulnerabilitat generada per ambdues proves, l’escala EVA va ser significativament superior en la citologia respecte a la recollida d’orina en totes les categories. La puntuació mitja obtinguda en el test per valorar els coneixements sobre VPH va ser de 9,8/21.

El cáncer de cérvix es una de las neoplasias ginecológicas más frecuentes a nivel mundial. Su origen se encuentra en la infección por el Virus del Papiloma Humano de tipo oncogénico, que se transmite principalmente por vía sexual. La implementación de programas de cribado ha comportado una drástica disminución de su incidencia y mortalidad, especialmente en los países desarrollados. En España, donde se sigue un modelo de cribado oportunista, se estima que solo el 70% de las mujeres cumplen estos programas de forma correcta. La ausencia de cribado previo, junto con una mayor práctica de conductas de riesgo, comporta que la prevalencia de cáncer de cérvix sea mayor en determinados grupos sociales, como consumidoras de drogas o trabajadoras sexuales. Una posible intervención para incrementar la participación en los programas de cribado sería el uso de métodos de auto-toma para la detección de VPH. Entre estas opciones destaca la identificación del virus en orina. La hipótesis de esta tesis planteaba que la detección de VPH en orina podría ser una alternativa a la citología para el cribado de cáncer de cérvix en mujeres con conductas de riesgo para desarrollar patología cervical y controles ginecológicos insuficientes. En este trabajo se incluyeron 95 mujeres consumidoras de tóxicos o trabajadoras del sexo comercial, sin control citológico los tres años previos. Se determinó la presencia de VPH de alto riesgo en orina y se obtuvo una muestra cervical para la realización de una citología. Las mujeres que presentaron al menos una de los dos pruebas alteradas fueron sometidas a la práctica de una colposcopia, con toma de biopsia si estaba indicada. De forma adicional se analizó la detección de VPH cervical en 59 mujeres. Finalmente, se les ofreció responder a una encuesta para valorar los conocimientos sobre VPH i la aceptabilidad del test de orina respecto a la citología. En nuestro estudio, el 30,5% de las muestras de orina resultaron positivas para VPH de alto riesgo. Los virus más detectados fueron los de alto riesgo no-16/18 (58,6%), seguidos del VPH-16 (38%). La prevalencia de SIL en la citología fue del 15,8% (9,5% L-SIL y 6,3% H-SIL). A nivel histológico se diagnosticó CIN en el 15,8% de participantes (10,5% CIN-1 y 5,3% CIN-2/CIN-3). Entre los factores epidemiológicos estudiados, la edad, la paridad, el número de parejas sexuales y el número de cigarrillos/día, se asociaron de forma estadísticamente significativa con la detección de VPH en orina. Solo el número de parejas sexuales se pudo vincular con la detección de CIN. La sensibilidad del test de VPH en orina para la detección de CIN (100%) resultó mayor que la de la citología cervical (53%). No se observaron diferencias en la especificidad de los dos métodos (82% y 91%, respectivamente). En el diagnóstico de CIN-2/CIN-3, no se detectaron divergencias entre la sensibilidad del test en orina (100%) i la de la citología (80%), pero sí en la especificidad de ambas pruebas (73% y 97%, respectivamente). Los resultados en la detección de VPH en orina y cérvix (positivo o negativo) mostraron acuerdo en el 87% de las mujeres estudiadas, con una buena correlación entre los genotipos de VPH detectados en las dos muestras (κ=0,71). El 71,4% de las mujeres encuestadas mostraron predilección por el test de orina. En estudiar el dolor, incomodidad, sensación de pérdida de control o sensación de vulnerabilidad, generada por ambas pruebas, la escala de EVA fue significativamente superior en la citología que en la recogida de orina en todas las categorías. La puntuación media obtenida en el test para valorar los conocimientos sobre VPH resultó de 9,8/21.

Cervical cancer is one of the most frequent gynaecological malignancies worldwide. Its origin is found in Human Papillomavirus (oncogenic types) infection, which is transmitted mainly through sexual activity. The implementation of screening programs has resulted in a drastic decrease in its incidence and mortality, especially in developed countries. In Spain, where opportunistic screening model is followed, it is estimated that only 70% of women conduct these programs correctly. The absence of prior screening, in conjunction with a greater practice of risk behaviours, leads to higher prevalence rates of cervical cancer in certain social groups, such as drug users or sex workers. One possible intervention to increase screening programs participation would be the use of self-taking methods for the detection of HPV. Among these options, the identification of the virus in urine stands out. The hypothesis of this thesis suggested that the detection of HPV in urine could be an alternative to cytology for cervical cancer screening in women with risk behaviours to develop cervical pathology and inappropriate gynaecological controls. In this work, 95 women drug users or commercial sex workers, without cytological control during the previous three years, were included. The presence of high-risk HPV in urine was determined and a cervical sample was obtained for cytology. Women who presented abnormal results in at least one of those two tests, were subjected to a colposcopy, with biopsy if indicated. Additionally, cervical HPV detection was analysed in 59 women. Finally, they were offered to respond to a survey to assess the knowledge about HPV and the acceptability of the urine test regarding the cytology. In our study, 30,5% of the urine samples were positive for high-risk HPV. The most frequently detected viruses were high-risk non-16/18 (58,6%), followed by HPV-16 (38%). The prevalence of SIL in cytology was 15,8% (9,5% L-SIL and 6,3% H-SIL). Histologically, CIN was diagnosed in 15,8% of participants (10,5% CIN-1 and 5,3% CIN-2 / CIN-3). Among the epidemiological factors studied, age, parity, number of sexual partners and number of cigarettes/day, were statistically significantly associated with the detection of HPV in urine. Only the number of sexual partners could be linked to the detection of CIN. The sensitivity of the urine HPV test to detect CIN (100%) was higher than that of cervical cytology (53%). No differences in the specificity of the two methods were observed (82% and 91%, respectively). In the diagnosis of CIN-2/CIN-3, no discrepancies were detected between the sensitivity of the urine test (100%) and that of cytology (80%), but it was observed in the specificity of both tests (73% and 97%, respectively). Results in the detection of HPV in urine and cervix (positive or negative) showed agreement in 87% of the women studied, with a good correlation between the HPV genotypes detected in the two samples (κ= 0.71). 71.4% of the women surveyed showed a predilection for the urine test. When asking about pain, discomfort, feeling of loss of control or vulnerability generated by both tests, the EVA scale was significantly higher in cytology than in urine collection in all categories. The mean score obtained in the test to assess knowledge about HPV was 9.8 / 21.