Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural
La present tesi repassa la normativa, els supòsits teòrics i ideològics, les limitacions materials i organitzatives dels CDIAT i estableix els efectes que certes construccions socials tenen sobre la pràctica professional així com les conseqüències que d’això poden derivar-se. En aquest sentit, s’analitzen les diferents definicions del terme família social que els perfils professionals dels equips interdisciplinaris dels CDIAT utilitzen, els instruments diagnòstics que fan servir per al diagnòstic social, el tipus de funcionament dels serveis i el paper que en tot això juguen les representacions socials. La recerca s’aborda des d’una perspectiva qualitativa, basada en una etnografia continuada al llarg de nou anys en què s’ha realitzat observació participant en reunions interdisciplinàries i en el marc de sessions de supervisió en quatre CDIAT de Catalunya completada amb quaranta-tres entrevistes semi-estructurades d’informants clau amb perfils professionals de Psicologia, Psicologia clínica, Neuropediatria, Logopèdia, Fisioteràpia, Treball Social i Pedagogia. Entenent el diagnòstic social com una comparació entre dues situacions (Scaron & Genisans, 1985; Ander-Egg, 1985), l’explorada mitjançant un procés diagnòstic i la situació donada que serveix de model ideal, la recerca constata que en els CDIAT la primera situació es veu reduïda majoritàriament a l’estudi de la interacció entre la mare i el seu fill o filla i que la segona situació no està consensuada pel conjunt de professionals de CDIAT resultant, per tant, estèril qualsevol comparativa entre ambdues. La tesi assenyala la importància d’identificar quins professionals de CDIAT sostenen la representació de la família social; ens aproxima a la visió que tenen d’aquesta mena de família i planteja una conceptualització del model ideal de família en situació de protecció i exposa un instrument de suport al diagnòstic social en atenció precoç esperó per al canvi de significant de les representacions socials associades a la família social.
La presente tesis repasa la normativa, los supuestos teóricos e ideológicos, las limitaciones materiales y organizativas de los CDIAT y establece los efectos que ciertas construcciones sociales tienen sobre la práctica profesional así como las consecuencias que de ello pueden derivarse. En este sentido, se analizan las diferentes definiciones del término familia social que los perfiles profesionales de los equipos interdisciplinares de los CDIAT utilizan, los instrumentos diagnósticos que manejan para el diagnóstico social, el tipo de funcionamiento de los servicios y el papel que en todo ello juegan las representaciones sociales. La investigación se aborda desde una perspectiva cualitativa, basada en una etnografía continuada a lo largo de nueve años en los que se ha realizado observación participante en reuniones interdisciplinarias y en el marco de sesiones de supervisión en cuatro CDIAT de Catalunya completada con cuarenta y tres entrevistas semi-estructuradas de informantes clave con perfiles profesionales de Psicología, Psicología clínica, Neuropediatría, Logopedia, Fisioterapia, Trabajo Social y Pedagogía. Entendiendo el diagnóstico social como una comparación entre dos situaciones (Scaron & Genisans, 1985; Ander-Egg, 1985), la explorada mediante un proceso diagnóstico y la situación dada que sirve de modelo ideal, la investigación constata que en los CDIAT la primera situación se ve reducida mayoritariamente al estudio de la interacción entre la madre y su hijo o hija y que la segunda situación no está consensuada por el conjunto de profesionales de CDIAT resultando, por tanto, estéril cualquier comparativa entre ambas. La tesis señala la importancia de identificar qué profesionales de CDIAT sostienen la representación de la familia social; nos aproxima a la visión que tienen de este tipo de familia y plantea una conceptualización del modelo ideal de familia en situación de protección y expone un instrumento de soporte al diagnostico social en atención temprana acicate para el cambio de significante de las representaciones sociales asociadas a la familia social.
This thesis reviews the regulations, the theoretical and ideological assumptions, material and organizational limitations of the CDIAT and establishes the effects that certain social constructions have on professional practice as well as the consequences that can be derived from it. To do so, the different definitions of the term social family that the different professionals of the interdisciplinary teams of the CDIAT use, the diagnostic instruments they handle for the social diagnosis, the type of operation of the services and the role that social representations play in all this are analyzed. The research is approached from a qualitative perspective based on a continuous over 9-year ethnography gathering data through participant observation in interdisciplinary meetings as well as supervision sessions in four CDIATs in Catalonia and completed with 43 semi-structured interviews with professionals of Psychology, Clinical Psychology, Neuropediatrics, Speech Therapy, Physiotherapy, Social Work and Pedagogy as key informants. Understanding the social diagnosis as a comparison between two situations (Scaron & Genisans, 1985; Ander-Egg, 1985), the one explored through a diagnostic process and the given situation that serves as an ideal model, the research confirms that the first situation is mostly reduced to the study of the mother and child interaction and that the second situation is not agreed by the early care professionals, thus making sterile any comparison between them. This thesis entails the importance of identifying which CDIAT professionals hold the mental image of social families, it brings us closer to how these professionals see the social families and finally it raises a conceptualization of the ideal family model in a situation of protection and exposes a support instrument for social diagnosis in early care encourage for the change of significance of the social representations associated with the social family.
Atenció precoç; Atención temprana; Early care; Diagnòstic social; Diagnóstico social; Social diagnosis; Representacions socials; Representaciones sociales; Social representatios
572 - Anthropology
Ciències Socials