La conformación del karate de Okinawa entre la tradición y la modernidad. Una aproximación a los procesos interculturales en el contexto de la globalización

Autor/a

González de la Fuente, Eduardo

Director/a

Guarné Cabello, Blai

Pita Céspedes, Gustavo

Data de defensa

2020-09-07

ISBN

9788449095757

Pàgines

340 p.



Programa de doctorat

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Traducció i Estudis Interculturals

Resum

El karate és una de les arts marcials més famoses del món, i un de les principals icones culturals incorporats des del Japó a la cultura global. En termes històrics, el boom internacional del karate, iniciat en els anys 60, precedeix a l'interès global per altres manifestacions de la cultura popular japonesa com el sushi, l'animi, el manga o el J-pop. Així mateix, el poder simbòlic del karate s'expressa no únicament a través de les pràctiques marcials i/o esportives, sinó també mitjançant una extensa gamma de productes de consum com a pel·lícules, revistes, llibres, videojocs o joguines entre molts altres béns àmpliament disseminats a escala global. Malgrat la seva imatge de tradició, llargament difosa com a insígnia de l'essència japonesa i les seves pràctiques culturals, el karate ha protagonitzat, i continua fent-ho, un complex procés històric de resignificación de les seves formes i referents d'acord amb el context i els condicionants del moment. Especialment durant el segle XX factors polítics, econòmics i culturals han modelat les narratives i pràctiques discursives que s'han anat associat per concatenació al karate, recreant, matisant o desmentint lectures prèvies sobre la seva manifestació com a expressió cultural. Analitzades en el seu conjunt la reproducció i disseminació d'aquests discursos representacionals del karate componen una miscel·lània notablement heterogènia que, a diferència d'interpretacions reduccionistes considerablement divulgades, evidència l'enorme diversitat interna, passada i present, de la seva manifestació cultural. El que en última instància dóna compte de la pluralitat constitutiva de la cultura i la societat japonesa. La hipòtesi que sosté aquesta recerca és que el karate okinawense constitueix una manifestació intercultural que ha conreat un ús complex de l'adaptació i la resignificació de múltiples practiques i imaginaris resultants de la relació entre Okinawa i el Japó, especialment en el context de la modernitat i de manera accelerada en l'actual escenari de la globalització. És justament aquesta plasticitat la que integra el karate en mecanismes sociohistòrics i culturals de llarg abast, l'estudi del qual permet una millor comprensió del fenomen de la interculturalitat d'Àsia oriental. Una observació atenta de la condició del karate demostra que la circulació global d'imatges culturals japoneses està subjecta a processos de reconfiguració política i econòmica que es nodreixen de la dialèctica entre les subcultures i els nuclis de les cultures legítimes, en funció de les necessitats domèstiques i les demandes transnacionals.


El karate es una de las artes marciales más famosas del mundo, y uno de los principales iconos culturales incorporados desde Japón a la cultura global. En términos históricos, el boom internacional del karate, iniciado en los años 60, precede al interés global por otras manifestaciones de la cultura popular japonesa como el sushi, el anime, el manga o el J-pop. Asimismo, el poder simbólico del karate se expresa no únicamente a través de las prácticas marciales y/o deportivas, sino también mediante una extensa gama de productos de consumo como películas, revistas, libros, videojuegos o juguetes entre otros muchos bienes ampliamente diseminados a escala global. A pesar de su imagen de tradición, largamente difundida como insignia de la esencia japonesa y sus prácticas culturales, el karate ha protagonizado, y continúa haciéndolo, un complejo proceso histórico de resignificación de sus formas y referentes de acuerdo con el contexto y los condicionantes del momento. En especial durante el siglo XX factores políticos, económicos y culturales han moldeado las narrativas y prácticas discursivas que se han ido asociado por concatenación al karate, recreando, matizando o desmintiendo lecturas previas acerca de su manifestación como expresión cultural. Analizadas en su conjunto la reproducción y diseminación de dichos discursos representacionales del karate componen una miscelánea notablemente heterogénea que, a diferencia de interpretaciones reduccionistas considerablemente divulgadas, evidencia la enorme diversidad interna, pasada y presente, de su manifestación cultural. Lo que en última instancia da cuenta de la pluralidad constitutiva de la cultura y la sociedad japonesa. La hipótesis que sostiene esta investigación es que el karate okinawense constituye una manifestación intercultural que ha cultivado un uso complejo de la adaptación y la resignificación de múltiples practicas e imaginarios resultantes de la relación entre Okinawa y Japón, especialmente en el contexto de la modernidad y de manera acelerada en el actual escenario de la globalización. Es justamente esta plasticidad la que integra el karate en mecanismos sociohistóricos y culturales de largo alcance, cuyo estudio permite una mejor comprensión del fenómeno de la interculturalidad de Asia oriental. Una observación atenta de la condición del karate demuestra que la circulación global de imágenes culturales japonesas está sujeta a procesos de reconfiguración política y económica que se nutren de la dialéctica entre las subculturas y los núcleos de las culturas legítimas, en función de las necesidades domésticas y las demandas transnacionales.


Karate is one of the most famous martial arts in the world, and one of the main cultural icons incorporated from Japan into the global culture. In historical terms, the international boom of karate, which began in the 1960s, precedes the global interest in other manifestations of Japanese popular culture like sushi, anime, manga or J-pop. Similarly, the symbolic power of karate is expressed not only through martial and/or sporting practices, but also by a large range of consumer products such as films, magazines, books, video games or toys, among many other goods widely disseminated on a global scale. In spite of its image of tradition, broadly spread as an emblem of the Japanese essence and its cultural practices, karate has been, and continues to be, the protagonist of a complex historical process of re-signification of its forms and references in accordance with the context and conditions of the momentum. Especially during the 20th century, political, economic and cultural factors have shaped the narratives and discursive practices that have been associated by concatenation with karate, recreating, nuancing or denying previous readings about its manifestation as a cultural expression. Analyzed as a whole, the reproduction and dissemination of these karate representational discourses comprise a remarkably heterogeneous miscellany which, in contrast to widespread reductionist interpretations, shows the enormous internal diversity, past and present, of its cultural manifestation. This ultimately accounts for the constitutive plurality of Japanese culture and society. The hypothesis that sustains this investigation is that Okinawan karate constitutes an intercultural manifestation that has cultivated a complex use of the adaptation and resignification of multiple practices and imaginaries resulting from the relationship between Okinawa and Japan, especially in the context of modernity and in an accelerated manner at the current scenario of globalization. Precisely this plasticity integrates karate into wide-ranging sociohistorical and cultural mechanisms, which study allows a better understanding of the East Asian interculturality phenomenon. A careful observation of karate's condition shows how the global circulation of Japanese cultural images is subject to processes of political and economic reconfiguration that are nourished by the dialectic between subcultures and the nuclei of legitimate cultures, according to domestic needs and transnational demands.

Paraules clau

Japó; Japón; Japan; Okinawa; Karate

Matèries

79 - Diversions. Espectacles. Cinema. Teatre. Dansa. Jocs. Esports

Àrea de coneixement

Ciències Humanes

Documents

egdlf1de1.pdf

4.409Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)