Tratamiento informatizado de la anomia en daño cerebral adquirido agudo

Abstract

L’anòmia es pot definir com la incapacitat en la recuperació dels noms dels conceptes. És un símptoma present en tots els tipus d’afàsia. El tractament principal de l’afàsia i, més en concret, de l’anòmia, és el logopèdic. El present treball explora la combinació del tractament logopèdic en suport informatitzat amb el tractament cara a cara individualitzat, una pràctica cada vegada més utilitzada degut a la limitació actual de recursos i a les múltiples avantatges que presenta el tractament informatitzat. L’objectiu de l’estudi és comparar la efectivitat del tractament de l’anòmia en pacients amb dany cerebral adquirit en fase aguda utilitzant dos sistemes conceptualment diferents de neurorehabilitació en suport informatitzat en un període d’un mes. També, s’ha realitzat un anàlisis comparatiu dels resultats en funció del tipus d’anòmia predominant dels pacients. Els resultats mostren una millora estadísticament significativa en els 60 pacients estudiats (p<0,001). No s’han observat diferències significatives en relació al enfocament de tractament informatitzat utilitzat (p=0,722) ni al tipus d’anòmia que presenten els pacients (p=0,226). Per últim, no s’observen diferències estadísticament significatives entre les puntuacions en funció del tipus d’anòmia i del tractament (p=0,957), és a dir, els dos factors alhora. S’han discutit els resultats en el marc dels models de llenguatge apuntant a que la distinció entre dèficits fonològics i semàntics i la distinció entre tractaments fonològics i semàntics podria no ser tan clara, el que estaria relacionat amb la naturalesa de la denominació (interactiva, feedback-forward).

La anomia se puede definir como la incapacidad en la recuperación de los nombres de los conceptos. Es un síntoma presente en todos los tipos de afasia. El tratamiento principal de la afasia y, más en concreto, de la anomia, es el logopédico. El presente trabajo explora la combinación del tratamiento logopédico en soporte informatizado con el tratamiento cara a cara individualizado, una práctica cada vez más utilizada debido a la limitación actual de recursos y a las múltiples ventajas que presenta el tratamiento informatizado. El objetivo del estudio es comparar la efectividad del tratamiento de la anomia en pacientes con daño cerebral adquirido en fase aguda utilizando dos sistemas conceptualmente diferentes de neurorehabilitación en soporte informatizado en un período de un mes. También, se realizó un análisis comparativo de los resultados en función del tipo de anomia predominante de los pacientes. Los resultados muestran una mejora estadísticamente significativa en los 60 pacientes estudiados (p<0,001). No se observaron diferencias significativas con relación al enfoque de tratamiento informatizado utilizado (p=0,722) ni al tipo de anomia que presentan los pacientes (p=0,226). Por último, no se observan diferencias estadísticamente significativas entre puntuaciones en función del tipo de anomia y del tratamiento (p=0,957), es decir, los dos factores al mismo tiempo. Se han discutido los resultados en el marco de los modelos de lenguaje apuntando a que la distinción entre déficits fonológicos y semánticos y la distinción entre tratamientos fonológicos y semánticos podría no ser tan clara, lo que estaría relacionado con la naturaleza de la denominación (interactiva, feedback-feedforward).

Anomia can be defined as a word retrieval deficit. It is a common symptom in all types of aphasia. The main treatment for aphasia and, more specifically, for anomia, is speech therapy. This study explores the combination of computer-assisted treatment and face-to-face sessions, a practice that is becoming more and more used due to the limitation of resources and the multiple advantages that computer-based rehabilitation offers. The objective of this study is to compare the effectiveness of anomia treatment in patients in the acute stage who suffer from acquired brain damage using two conceptually different computer-assisted rehabilitation programs in a period of one month. Moreover, we performed a comparative analysis related to predominant anomia type. Results show a statistically significant improvement in the group of 60 patients studied (p<0,001). No differences have been observed related to treatment approach (p=0,722) or the type of anomia that patients presented (p=0,226). Besides, no statistically significant differences were found between scores depending on the type of anomia and the treatment (p=0,957), that is, both factors at the same time. The results have been discussed in the framework of language models, pointing out that the distinction between phonological and semantic deficits and the distinction between phonological and semantic treatments may not be so clear, which would be related to the nature of naming (interactive, feedback-feedforward).