Producción y percepción de la entonación del español por los sinohablantes: patrones entonativos prototípicos de la declarativa neutra, la interrogativa absoluta neutra y la declarativa con foco estrecho

Abstract

En l’aprenentatge de llengües estrangeres, l’entonació llança un desafiament particular als estudiants (i als docents). El present treball dóna compte de la producció i percepció de l’entonació de l’espanyol per part dels sinoparlants: en particular, dels patrons entonatius prototípics de la declarativa neutra, la interrogativa absoluta neutra i la declarativa amb focus estret. Mitjançant l’aplicació de la metodologia experimental en els àmbits de la producció (anàlisi acústica) i la percepció (experiment de discriminació), s’identifiquen i analitzen les dificultats mostrades per aquest col·lectiu d’aprenents, amb la finalitat última de contribuir a la millora de l’procés ensenyament-aprenentatge de l’entonació d’ELE. Per a un millor enteniment sobre el context en què els sinoparlants aprenen l’entonació de l’espanyol com a llengua estrangera, aquest treball porta a terme primer un estudi contrastiu de sistema entonatiu entre l’espanyol i el xinès, que, com és ben sabut, són llengües tipològicament diferents. L’entonació consisteix en un fenomen suprasegmental rellevant que es pot trobar tant en espanyol com en xinès, i amb funcions lingüístiques comparables; la diferència principal entre les dues llengües rau en la realització fonètica de l’entonació. Mentre que l’entonació de l’espanyol pot observar-se de manera directa mitjançant el canvi de F0, en xinès, cal recórrer a el canvi de el rang tonal per donar compte de el moviment entonatiu. Al llarg d’aquest estudi, la descripció fonològica i fonètica de l’entonació es basa en el Model Autosegmental-Mètric (Pierrehumbert, 1980; Ladd, 2008). Per a cada un dels patrons entonatius (declarativa neutra, interrogativa absoluta neutra i declarativa amb focus estret), es realitza un experiment de producció i un altre de percepció. Cal subratllar que els resultats obtinguts s’analitzen des de diversos punts de vista: 1) per mitjà d’establir comparacions dels resultats entre nadius i estudiants, s’aconsegueix localitzar i caracteritzar els punts febles i forts que presenten els estudiants, de manera que s’ofereix un panorama del seu aprenentatge de l’entonació de l’espanyol; 2) la col·laboració d’estudiants amb diferents nivells d’ELE permet observar els possibles avenços en el domini de l’entonació amb el desenvolupament de la competència general de la llengua meta; 3) al mateix temps que s’avaluen respectivament la competència d’expressió oral i la de comprensió auditiva, es combinen els resultats de tots dos aspectes per discutir si les dificultats existeixen simètricament en la producció i en la percepció; 4) es contrasta els resultats respectius de les dues dimensions fonològica i fonètica de l’entonació, per tal d’explorar si els detalls de la implementació fonètica del contorn melòdic s’adquireix de manera paral·lela als patrons fonològics categòrics. A partir dels resultats d’investigació, reflexionem sobre els factors que incideixen en l’aprenentatge de l’entonació d’ELE en contextos sinoparlants. Proposem que la distància lingüística entre la llengua materna i la llengua meta consisteix en un factor intern que condiciona fonamentalment el procés d’aprenentatge i adquisició, mentre que la didàctica que reben els estudiants, encara que representa un factor extern, deixa influències més directes.

En el aprendizaje de lenguas extranjeras, la entonación lanza un desafío particular a los estudiantes (y a los docentes). El presente trabajo da cuenta de la producción y percepción de la entonación del español por parte de los sinohablantes: en particular, de los patrones entonativos prototípicos de la declarativa neutra, la interrogativa absoluta neutra y la declarativa con foco estrecho. Mediante la aplicación de la metodología experimental en los ámbitos de la producción (análisis acústico) y la percepción (experimento de discriminación), se identifican y analizan las dificultades mostradas por este colectivo de aprendices, con el fin último de contribuir a la mejora del proceso enseñanza-aprendizaje de la entonación de ELE.

Para un mejor entendimiento sobre el contexto en que los sinohablantes aprenden la entonación del español como lengua extranjera, este trabajo lleva a cabo primero un estudio contrastivo del sistema entonativo entre el español y el chino, que, como es bien sabido, son lenguas tipológicamente diferentes. La entonación consiste en un fenómeno suprasegmental relevante que se puede encontrar tanto en español como en chino, y con funciones lingüísticas comparables; la diferencia principal entre las dos lenguas radica en la realización fonética de la entonación. Mientras que la entonación del español puede observarse de modo directo mediante el cambio de F0, en chino, hace falta recurrir al cambio del rango tonal para dar cuenta del movimiento entonativo.

A lo largo de este estudio, la descripción fonológica y fonética de la entonación se basa en el Modelo Autosegmental-Métrico (Pierrehumbert, 1980; Ladd, 2008). Para cada uno de los patrones entonativos (declarativa neutra, interrogativa absoluta neutra y declarativa con foco estrecho), se realiza un experimento de producción y otro de percepción. Cabe subrayar que los resultados obtenidos se analizan desde varios puntos de vista: 1) por medio de establecer comparaciones de los resultados entre nativos y estudiantes, se consigue localizar y caracterizar los puntos débiles y fuertes que presentan los estudiantes, de forma que se ofrece un panorama de su aprendizaje de la entonación del español; 2) la colaboración de estudiantes con distintos niveles de ELE permite observar los posibles avances en el dominio de la entonación con el desarrollo de la competencia general de la lengua meta; 3) al mismo tiempo que se evalúan respectivamente la competencia de expresión oral y la de comprensión auditiva, se combinan los resultados de ambos aspectos para discutir si las dificultades existen simétricamente en la producción y en la percepción; 4) se contrasta los resultados respectivos de las dos dimensiones fonológica y fonética de la entonación, a fin de explorar si los detalles de la implementación fonética del contorno melódico se adquiere de modo paralelo a los patrones fonológicos categóricos.

A partir de los resultados de investigación, reflexionamos sobre los factores que inciden en el aprendizaje de la entonación de ELE en contextos sinohablantes. Proponemos que la distancia lingüística entre la lengua materna y la lengua meta consiste en un factor interno que condiciona fundamentalmente el proceso de aprendizaje y adquisición, mientras que la didáctica que reciben los estudiantes, aunque representa un factor externo, deja influencias más directas.

In foreign language learning, intonation poses a particular challenge for learners (and teachers). The present work takes into account the production and perception of Spanish intonation by Chinese native speakers: in particular, of the prototypical intonation patterns of neutral declarative, neutral absolute interrogative and declarative with narrow focus. By applying the experimental methodology in the fields of production (acoustic analysis) and perception (discrimination experiment), this study aims to identify and analyze the difficulties shown by this group of learners, with the ultimate purpose of improving the teaching-learning process of ELE intonation. To get a better understanding of the context in which Chinese speakers learn Spanish intonation, this work first carries out a contrastive study of intonation system between Spanish and Chinese, which, as is well known, are typologically different languages. Intonation consists of a relevant suprasegmental feature that can be found, with comparable linguistic functions, in both Spanish and Chinese; yet the main difference between these two languages lies in the phonetic realization of intonation. While the Spanish intonation can be observed directly by the change of F0, in Chinese, it is necessary to resort to the pitch range alteration to account for the intonational movement. Throughout this study, the phonological and phonetic description of intonation is based on the Autosegmental-Metric Theory (Pierrehumbert, 1980; Ladd, 2008). For each of the intonation patterns (the neutral declarative, the neutral absolute interrogative and the declarative with narrow focus), a production experiment and a perception experiment are carried out. It is worth highlighting that the results obtained are analyzed from various points of view: 1) by establishing comparisons between native speakers’ and students’ results, it is possible to locate and characterize the weak and strong points that the students present, so as to provide an overview about their Spanish intonation learning; 2) the collaboration of Chinese learners with different proficiency levels of ELE allows to observe the possible advances in intonation acquisition with the development of general proficiency of the target language; 3) while oral expression and listening comprehension competence are evaluated respectively, results from both aspects are combined in order to discuss whether difficulties exist symmetrically in production and perception; 4) the study also compares the results regarding the phonological and phonetic dimensions of intonation, to explore whether phonetic implementation details of melodic contour are acquired in parallel with categorical phonological patterns. Based on the research results, we reflect further on the factors that may influence the learning of ELE intonation in Chinese learners’ context. We propose that linguistic distance between the native language and the target language consists of an internal factor that fundamentally determines the learning and acquisition process, while the didactic instructions that students receive, although it represents an external factor, leaves more direct influences.