Mujeres, pobreza y transferencias monetarias en Chile. Una investigación cualitativa longitudinal desde el enfoque de explicación por mecanismos

Abstract

Aquesta tesi té com a principal objectiu identificar factors que afavoreixen i dificulten la sortida de les dones del cercle de la pobresa. La proposta teòrica recorre a la teoria de les capacitats bàsiques, en els seus aspectes relacionats amb el desplegament de l’agència i la conformació i ajust de les preferències en condicions d’adversitat i introdueix una perspectiva teòrica-metodològica d’explicació per mecanismes que identifica alguns microfundaments del fenomen en estudi. S’organitza en dos grans blocs informatius interrelacionats: a) la descripció del medi social circumdant, el conjunt d’oportunitats de les dones i els programes de transferències monetàries i b) els aspectes cognitiu-decisionals: identificació i anàlisi d’agència, dissonàncies, tensions i mecanismes subjacents. El disseny metodològic correspon a una Investigació Qualitativa Longitudinal (IQL) que estudia el cas de 21 dones beneficiàries de programes de transferències monetàries a la ciutat de Viña del Mar-Xile. El model d’anàlisi considera dues fases de recollida de dades, el bienni 2005-2006 i el bienni 2017-2018. Per a la recollida d’informació es van realitzar 28 entrevistes en profunditat amb dones en situació de pobresa i 10 entrevistes semiestructurades amb persones expertes en el disseny, gestió i execució de programes socials. La tesi presenta dos catàlegs de mecanismes psicosocials per a identificar patrons recurrents i seqüències causals que ajudin a explicar el perquè d’algunes de les decisions que prenen les dones en contextos restrictius, així com el paper de la política pública en el desenvolupament, o no, de les capacitats bàsiques i el desplegament de l’agència. Els resultats de la recerca apunten a 3 grans tendències. En primer lloc, després de dotze anys, les dones mantenen situacions de pobresa crònica i multidimensional, on la manca d’ingressos i la privació simultània de capacitats bàsiques es retroalimenten entre si, oferint un escenari complex en el qual les transferències monetàries, encara que necessàries, són insuficients per a generar canvis significatius en l’economia de les famílies. En segon lloc, els relats apunten a la presència d’un patró dominant de dones realistes que desenvolupen processos adaptatius conscients, sense recórrer a l’autoengany, i que no són passives ni es resignen davant l’adversitat. En tercer lloc, s’observa que darrera de decisions aparentment subòptimes s’amaguen cognicions, estratègies, racionalitat ecològica i sabers pràctics que permeten l’adaptació i la supervivència en condicions de gran precarietat. Per la combinació d’aquests factors, les dificultats de les dones per a trencar el cercle de la pobresa no derivarien d’un problema de passivitat, falta d’esforç o d’eleccions individuals subòptimes, sinó que, respondrien a les restriccions del conjunt d’oportunitats. Gran part de les decisions de les dones, encara que intencionals, no tenen capacitat d’impactar, transformar o millorar la seva situació. Per la seva part, els programes de transferències monetàries no semblen ampliar el conjunt d’oportunitats i llibertats disponibles per a les dones. La introducció de les condicionalitats, a partir de l’any 2013, actua en sentit contrari i reforça un model de “maternalització” i familiarització del benestar que coresponsabilitza a les dones, en tant mares, de la consecució dels seus objectius i incentiva sortides laborals precàries, com l’autoocupació o els micro emprenedories en el sector informal de l’economia. Els resultats suggereixen que, considerar les conseqüències de les condicionalitats, la manera particular en què les dones experimenten la pobresa i els factors (econòmics, socials i cognitius) que li resten capacitat d’agència permetria dissenyar programes de reducció de la pobresa més eficients, justos i sensibles. Programes en els quals les dones siguin un fi en si mateixes i no un mer mitjà per a aconseguir el benestar d’uns altres.

Esta tesis tiene como principal objetivo identificar factores que favorecen y dificultan la salida de las mujeres del círculo de la pobreza. La propuesta teórica recurre a la teoría de las capacidades básicas, en sus aspectos relacionados con el despliegue de la agencia y la conformación y ajuste de las preferencias en condiciones de adversidad e introduce una perspectiva teórica-metodológica de explicación por mecanismos que identifica algunos microfundamentos del fenómeno en estudio. Se organiza en dos grandes bloques informativos interrelacionados: i) la descripción del medio social circundante, el conjunto de oportunidades de las mujeres y los programas de transferencias monetarias y ii) los aspectos cognitivo-decisionales: identificación y análisis de agencia, disonancias, tensiones y mecanismos subyacentes. El diseño metodológico corresponde a una Investigación Cualitativa Longitudinal (ICL) que estudia el caso de 21 mujeres beneficiarias de programas de transferencias monetarias en la ciudad de Viña del Mar-Chile. El modelo de análisis considera dos fases de recogida de datos, el bienio 2005-2006 y el bienio 2017-2018. Para la recogida de información se realizaron 28 entrevistas en profundidad con mujeres en situación de pobreza y 10 entrevistas semiestructuradas con personas expertas en el diseño, gestión y ejecución de programas sociales. La tesis presenta dos catálogos de mecanismos psicosociales para identificar patrones recurrentes y secuencias causales que ayuden a explicar el porqué de algunas de las decisiones que toman las mujeres en contextos restrictivos, así como el papel de la política pública en el desarrollo, o no, de las capacidades básicas y el despliegue de la agencia. Los resultados de la investigación apuntan a 3 grandes tendencias. En primer lugar, tras doce años, las mujeres mantienen situaciones de pobreza crónica y multidimensional, donde la carencia de ingresos y la privación simultánea de capacidades básicas se retroalimentan entre sí, ofreciendo un escenario complejo en el que las transferencias monetarias, aunque necesarias, son insuficientes para generar cambios significativos en la economía de las familias. En segundo lugar, los relatos apuntan a la presencia de un patrón dominante de mujeres realistas que desarrollan procesos adaptativos conscientes, sin recurrir al autoengaño, y que no son pasivas ni se resignan ante la adversidad. En tercer lugar, se observa que tras decisiones aparentemente subóptimas subyacen cogniciones, estrategias, racionalidad ecológica y saberes prácticos que permiten la adaptación y la sobrevivencia en condiciones de gran precariedad. Por la combinación de estos factores, las dificultades de las mujeres para romper el círculo de la pobreza no derivarían de un problema de pasividad, falta de esfuerzo o de elecciones individuales subóptimas, sino que, responderían a las restricciones del conjunto de oportunidades. Gran parte de las decisiones de las mujeres, aunque intencionales, no tienen capacidad de impactar, transformar o mejorar su situación. Por su parte, los programas de transferencias monetarias no parecen ampliar el conjunto de oportunidades y libertades disponibles para las mujeres. La introducción de las condicionalidades, a partir del año 2013, actúa en sentido contrario y refuerza un modelo de “maternalización” y familiarización del bienestar que corresponsabiliza a las mujeres, en tanto madres, de la consecución de sus objetivos e incentiva salidas laborales precarias, como el autoempleo o los microemprendimientos en el sector informal de la economía. Considerar las consecuencias de las condicionalidades, la manera particular en que las mujeres experimentan la pobreza y los factores (económicos, sociales y cognitivos) que le restan capacidad de agencia permitiría diseñar programas de reducción de la pobreza más eficientes, justos y sensibles.Programas en los que las mujeres sean un fin en sí mismas y no un medio para el bienestar de otros

The thesis aims to identify factors that favour and hinder women’ s escape from the circle of poverty. The theoretical proposal follows the capability approach, especially its insights on the development of agency and the phenomenon of adaptive preferences in adverse conditions. The thesis uses a theoretical-methodological perspective based on a mechanism-based explanation that identifies the micro-foundations of the phenomenon of study. The thesis uses a Qualitative Longitudinal Research (QLR) method that studies the case of a 21 women beneficiaries of cash transfer programs in the city of Viña del Mar-Chile. The analysis considers two phases of temporal analysis, the biennium 2005-2006 and the biennium 2017-2018. The empirical work is organized into two interrelated information blocks: a) the description of the surrounding social environment, the set of opportunities for women and the cash transfer programs and b) the cognitive-decisional aspects: identification and analysis of agency, dissonances, tensions and underlying mechanisms. 28 in-depth interviews with women in poverty and 10 semi-structured interviews with experts in the design, management and execution of social programs were conducted. The thesis presents two catalogues of psychosocial mechanisms to identify recurring patterns and causal sequences that explain the reason for some of the decisions that women make in restrictive contexts, as well as the role of public policy in the development, or not, of the basic capabilities and deployment of the agency. The interviews and the analysis revel 3 significant trends. First, after twelve years, women maintain situations of chronic and multidimensional poverty, where the lack of income and the simultaneous deprivation of basic capacities feed each other, offering a complex scenario in which monetary transfers, although necessary, are insufficient to generate significant changes in the economy of families. Second, the interviews point to the presence of a dominant pattern of realistic women, who develop conscious adaptive processes, without resorting to self-deception, and who are neither passive nor resigned to adversity. Third, behind apparently suboptimal decisions lie underlying strategies, ecological rationality and practical knowledge that allow adaptation and survival in conditions of great precariousness. Under these conditions women’ s difficulties in breaking the cycle of poverty do not derive from a problem of passivity, lack of effort or suboptimal individual choices, but rather, are the result of the restrictions of their set of opportunities. Much of women’ s decisions, although intentional, cannot impact, transform or improve their situation. For their part, cash transfer programs do not seem to expand the set of opportunities and freedoms available to these women. The introduction of conditionalities, starting in 2013, works in the opposite direction and reinforces a model of “maternalism” and familiarization of well-being that makes woman, as mothers, responsible for the achievement of their objectives and encourages precarious employment opportunities, such as self-employment or micro-enterprises in the informal sector of the economy. The findings call for more social policy and better design with less conditionality and more attention to women’ s real opportunities.