Pronóstico neuropsicológico en pacientes pediátricos con epilepsia refractaria lesional focal

Abstract

L’epilèpsia farmacorrefractària a la infància pot causar importants dèficits cognitius i deteriorament psicoemocional degut tant a les mateixes crisis com als afectes secundaris dels fàrmacs antiepilèptics. Els factors que es relacionen en major o menor grau amb l’afectació cognitiva d’aquests pacients són l’edat de debut de l’epilèpsia, la localització de l’àrea epileptògena i el temps d’evolució, entre d’altres. A l’hora de realitzar un diagnòstic i ponderar possibles tractaments i les seves complicacions és important poder establir un pronòstic precís de l’evolució neuropsicològica del pacient. D’acord amb l’exposat fins ara, el principal objectiu de l’estudi és definir factors de pronòstic neuropsicològic en nens amb epilèpsia refractària. El present treball estudia una mostra de 81 pacients pediàtrics amb epilèpsia refractària, focal i lesional ingressats a la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona entre els anys 2005 i 2017.

A partir del perfil neuropsicològic dels pacients, definit a partir de les seves principals funcions cognitives en la infància, s’estableixen 3 subpoblacions semblants a nivell neuropsicològic. Mitjançant l’anàlisis factorial, queden conformats 3 factors que expliquen el 66% de la variabilitat clínica de la mostra: Cognitiu global, Llenguatge i velocitat de processament de la informació, i Simptomatologia afectiva i problemes

de conducta. Les variables que tenen més incidència en la conformació dels factors són l’edat d’inici de l’epilèpsia, el temps d’evolució, l’edat a l’ingrés i l’etiologia. De la correlació d’aquestes poblacions amb la factorització n’obtenim les principals variables clíniques i sociodemogràfiques que incideixen en els diferents perfils cognitius.

Aquest estudi proposa una escala de pronòstic neuropsicològic que permet establir criteris de priorització a l’ingrés de pacients a les unitats d’epilèpsia.

La epilepsia farmacorrefractaria en la infancia puede causar importantes déficits cognitivos y deterioro psicoemocional debido tanto a las mismas crisis como a los efectos secundarios de los fármacos antiepilépticos. Los factores que se relacionan en mayor o menor grado con la afectación cognitiva de estos pacientes son la edad de inicio de la epilepsia, la localización del área epileptógena y el tiempo

de evolución, entre otros. A la hora de realizar un diagnóstico y ponderar posibles tratamientos y sus complicaciones es importante poder establecer un pronóstico preciso de la evolución neuropsicológica del paciente. El principal objetivo del estudio es definir factores de pronóstico neuropsicológico en niños con epilepsia refractaria.

El presente trabajo estudia una muestra de 81 pacientes pediátricos con epilepsia refractaria, focal y lesional ingresados en la Unidad de Epilepsia del Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona entre los años 2005 y 2017.

A partir del perfil neuropsicológico de los pacientes, definido a partir de sus principales funciones cognitivas en la infancia, se establecen 3 subpoblaciones semejantes a nivel neuropsicológico. Mediante el análisis factorial quedan conformados 3 factores que explican el 66% de la variabilidad clínica de la muestra: Cognitivo global, Lenguaje y velocidad de procesamiento de la información, y Sintomatología afectiva y problemas de conducta. Las variables que tienen más incidencia en la conformación de los factores son la edad de inicio de la epilepsia, el tiempo de evolución, la edad en el ingreso y la etiología. De la correlación de dichas poblaciones con la factorización extraemos las principales variables clínicas y sociodemográficas que inciden en los diferentes perfiles cognitivos.

Este estudio establece una escala de pronóstico neuropsicológico que permite establecer criterios de priorización en el ingreso de pacientes en las unidades de epilepsia.

Pharmaco-refractory epilepsy in childhood produces significant cognitive deficits and psychoemotional disability due to both, the seizures themselves and the side effects of antiepileptic drugs. The factors that are related to a greater or lower degree with the cognitive disability of these patients are the age of onset of epilepsy, the location of the epileptogenic area and the time of evolution, among others. When making a diagnosis and weighting possible treatments and their complications, it is very important to be able to establish an accurate prognostic of the patient’s neuropsychological evolution. Based on the above, the main objective of the study is to define neuropsychological prognostic factors in children with refractory epilepsy. The present work studies a sample of 81 paediatric patients with refractory, focal and lesional epilepsy admitted to the Epilepsy Unit of the Hospital Sant Joan de Déu in Barcelona between 2005 and 2017. Based on the neuropsychological profile of the patients, defined from their main cognitive functions in childhood, 3 subpopulations are established similar at the neuropsychological level. By means of the factorial analysis, 3 factors are formed that explain 66% of the clinical variability of the sample: Global cognitive, Language and speed of information processing, and Affective symptoms and behaviour problems. The variables that have more incidence in the conformation of the factors are the age of onset of epilepsy, the time of evolution, the age at admission and the aetiology. From the correlation of these populations with the aforementioned factors, we extract the main clinical and sociodemographic variables that define the different cognitive profiles. This study proposes a neuropsychological prognostic scale that allows establishing prioritization criteria in the admission of patients to epilepsy units.