Hydro-social transformations in the Lake Urmia basin, Iran

Abstract

Les alteracions antropogèniques a gran escala dels fluxos d'aigua a través de la infraestructura hidràulica són la manifestació dels imaginaris hidrosociales de grups políticament i social poderosos que, sovint, produeixen distribucions profundament desiguals dels costos i beneficis entre els diferents grups socials o regions, reflectint el poder social i polític d'aquests. La localització i l'accés a l'aigua estan, per tant, fortament influenciats per les coreografies de poder entre els diferents grups d'usuaris de la mateixa. Les regions marginades poden patir una escassetat artificial d'aigua, alterant així l'ordre natural, economic i socio-polític dels usuaris i afectant greument als seus mitjans de vida. Normalment, les comunitats situades en el curs baix són aquelles on l'entorn socionatural es veu més afectat per les alteracions dels fluxos d'aigua, rebent al seu torn la menor part dels beneficis creats per tals projectes. Conformada pel camp de l'ecologia política, aquesta tesi es basa en un extens treball de camp realitzat a la conca de l'estany Urmia, al nord-oest de l'Iran, amb l'objectiu d'investigar la complexa relació entre aigua i societat. Aquesta tasca es du a terme a través de l'estudi de diversos dels aspectes que els efectes de l'escassetat artificial d'aigua han ocasionat en els usuaris desfavorits de la zona del curs baix. En primer lloc, la tesi problematitza la desigual vulnerabilitat que els membres de diferents minories ètniques experimenten a l'enfrontar-se al mateix desastre ambiental, vinculant-la a la vegada amb la dinàmica del poder social i polític a nivell estatal. S'identifiquen així els elements clau que condueixen a la major vulnerabilitat d'un grup ètnic respecte a un altre, rastrejant la dinàmica d'empoderament i marginació dels grups estudiats -a nivell estatal- per explorar els processos que han conduit al seu estat actual. S'argumenta també que la comprensió, a nivell macro, del desenvolupament del poder desigual de diferents grups dins d'una societat és clau per reduir aquesta desigualtat a nivell micro (llars). En segon lloc, a través de l'enfocament dels territoris hidrosocials, la tesi analitza la controvertida naturalesa de les reconstruccions d'aquests territoris, especialment a través de el procés de governamentalització. Tot això es relaciona amb els infra-investigats impactes en la salut mental a través la identificació de les vies mitjançant les quals l'escassetat artificial d'aigua condueix al desenvolupament de trastorns psicològics en els usuaris desfavorits. Finalment, sota el prisma de l'cicle hidrosocial i el paisatge aquàtic, la tesi explora la forma en què aquests paisatges aquàtics són produïts i formats pels grups dominants a través de narratives específiques que inclouen tant els significats, com els valors i rols de l'aigua, mentre que les narratives no reconegudes s'han d'esforçar per obtenir aquest mateix reconeixement. Addicionalment, la tesi suggereix la forma en què els conceptes de paisatge aquàtic i cicle hidrosocial podrien informar els paradigmes i eines actuals per tal d'ampliar la seva inclusivitat i la seva capacitat d'incorporar els interessos de totes les parts.

Las alteraciones antropogénicas a gran escala de los flujos de agua a través de la infraestructura hidráulica son la manifestación de los imaginarios hidrosociales de grupos política y socialmente poderosos y, a menudo, producen distribuciones profundamente desiguales de los costes y beneficios entre diferentes grupos sociales o regiones, lo que refleja el poder social y político de estos. La localización y el acceso al agua están, por lo tanto, fuertemente influenciados por las coreografías de poder entre los diferentes grupos de usuarios de la misma. Las regiones marginadas pueden sufrir una escasez artificial de agua, alterándose así el orden natural, economico y socio-politico de los usuarios y afectando gravemente a sus medios de vida. Normalmente, las comunidades situadas en el curso bajo son aquellas cuyo entorno socio-natural se ve más afectado por las alteraciones de los flujos de agua, recibiendo a su vez la menor parte de los beneficios creados por tales proyectos. Conformada por el campo de la ecología política, esta tesis se basa en un extenso trabajo de campo realizado en la cuenca del lago Urmia, en el noroeste de Irán, con el objetivo de investigar la compleja relación entre agua y sociedad. Esta tarea se lleva a cabo a través del estudio de varios de los aspectos que los efectos de la escasez artificial de agua han ocasionado en los usuarios desfavorecidos de la zona del curso bajo. En primer lugar, la tesis problematiza la desigual vulnerabilidad que los miembros de diferentes minorías étnicas experimentan al enfrentarse al mismo desastre ambiental, vinculándola a su vez con la dinámica del poder social y político a nivel estatal. Se identifican así los elementos clave que conducen a la mayor vulnerabilidad de un grupo étnico respecto a otro, rastreando la dinámica de empoderamiento y marginación de los grupos estudiados -a nivel estatal- para explorar los procesos que condujeron a su estado actual. Se argumenta también que la comprensión, a nivel macro, del desarrollo del poder desigual de diferentes grupos dentro de una sociedad es clave para reducir esta desigualdad a nivel micro (hogares). En segundo lugar, a través del enfoque de los territorios hidrosociales, la tesis analiza la controvertida naturaleza de las reconstrucciones de dichos territorios, especialmente a través del proceso de gubernamentalización. Todo ello se relaciona con los infra-investigados impactos en la salud mental a través la identificación de las vías mediante las cuales la escasez artificial de agua conduce al desarrollo de trastornos psicológicos en los usuarios desfavorecidos. Finalmente, bajo el prisma del ciclo hidrosocial y el paisaje acuático, la tesis explora la forma en que estos paisajes acuáticos son producidos y formados por los grupos dominantes a través de narrativas específicas que incluyen tanto los significados, como los valores y roles del agua, mientras que las narrativas no reconocidas deben esforzarse para obtener ese mismo reconocimiento. Adicionalmente, la tesis sugiere la forma en que los conceptos de paisaje acuático y ciclo hidrosocial podrían informar los paradigmas y herramientas actuales a fin de ampliar su inclusividad y su capacidad de incorporar los intereses de todas las partes.

Large-scale anthropogenic alterations of water flows through hydraulic infrastructure are the manifestation of hydro-social imaginaries of politically and socially powerful groups and often produce a profoundly unequal distribution of burdens and benefits for different social groups or regions, reflecting their social and political power. Those that are marginalized can suffer manufactured water scarcity, which disturbs the natural, economic and socio-political order of those water users, thereby severely affecting their livelihoods. It is downstream communities that are often the ones whose socio-natural environment is most affected by alterations of water flows, while also receiving the least benefits that such projects create. Informed by the field of political ecology, this thesis builds on extensive fieldwork undertaken in the Lake Urmia basin in north-western Iran to investigate the complex relationship between water and society, focusing on the various effects of the manufactured water scarcity on the disadvantaged downstream water users. First, the thesis problematizes the unequal vulnerability of the members of different ethnic minorities facing the same environmental disaster and links this with social and political power dynamics at the state level. It identifies the key elements that lead to the enhanced vulnerability of one ethnic group versus another and traces the historical dynamics of empowerment and marginalization of the two at the state level to explore the processes that led to their current differential status. It argues that the understanding of the development of unequal power relations within a society at the macro-level is key to reducing this inequality at the micro, or household, level. Second, it uses the lens of hydro-social territories to analyze the contested nature of the reconstructions of such territories, especially through the process of governmentalization, and links this with the under-researched impacts on mental health. This is done by identifying the pathways through which manufactured water scarcity leads to psychological disorders experienced by disadvantaged water users. Finally, adopting the lens of hydro-social cycle and waterscape, the thesis explores how waterscapes are produced by advancing particular narratives of meanings, values, and roles of water employed by the dominant groups, while profoundly undermining local and traditional water practices. It further suggests how the concepts of waterscape and hydro-social cycle could inform paradigms and tools currently in use in policy-making to become more inclusive and encompass the interests of all stakeholders.