L’associacionisme arqueològic a Catalunya en el segon franquisme i la transició. Estudi del cas del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga

Autor/a

Farguell Magnet, Josep

Director/a

Burch i Rius, Josep

Fecha de defensa

2020-09-22

Páginas

350 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art

Universitat de Girona. Institut de Recerca Històrica

Resumen

The purpose of this research work is focused on the archaeological practice that was carried out from the archaeological associations in Catalonia. The Renaixença cultural movement claimed a glorious past in Catalonia during the formation of different European nations. The interest in the past led to the fact that in the late nineteenth and beginning twentieth centuries, archaeological associations were a reality in Catalonia. They were mainly organized around scientific hiking. These archaeological associations arrived to the culmination in the Second Republic. In the first so-called Franco regime, the Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas, led by the falangist Julio Martínez Santa-Olalla, used the network of archaeological associations that Pere Bosch Gimpera had used for archaeological knowledge of the territory of Catalonia since the beginning of the 20th century. The Decree of December 2, 1955, abolished this commissary and gave birth to the Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. This date roughly coincides with what historiography identifies as the second Franco regime. It has been verified that the new organization of archaeology in this second Franco regime continued to use this network of archaeological associations. Each place in the Catalan territory had its own particularity and demanded an investigation by itself. In this work, the Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga is a case study, that since 1965 had direct permission from the Dirección General de Bellas Artes for the practice of archaeology in the territory of the Berguedà


El sentit d’aquest treball de recerca va dirigit a la pràctica de l’arqueologia que es realitzava des de l’associacionisme arqueològic Catalunya. El moviment cultural de la Renaixença reivindicava un passat gloriós de Catalunya durant la formació de les diferents nacions europees. L’interès pel passat propi, a imatge del romanticisme, va propiciar que a final del segle XIX i principis del XX, l’associacionisme arqueològic fos una realitat a Catalunya. Principalment es va organitzar a l’entorn de l’excursionisme científic. Aquest associacionisme va tenir el punt culminant a la Segona República. En l’anomenat primer franquisme la Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas que dirigia el falangista Julio Martínez Santa-Olalla va fer servir la xarxa d’associacions arqueològiques que Pere Bosch Gimpera havia emprat per el coneixement arqueològic del territori de Catalunya des de principis del segle XX. El Decreto de 2 de diciembre de 1955 va suprimir aquesta comissaria i va fer néixer el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. Aquesta data coincideix aproximadament amb el què la historiografia anomena com el segon franquisme. S’ha comprovat que la nova organització de l’arqueologia en aquest segon franquisme va continuar fent servir aquesta xarxa d’associacions arqueològiques. Cada lloc del territori català tenia la seva particularitat i demana una investigació per ell mateix. En aquest treball i com estudi d’un cas, s’efectua el del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que des de 1965 va tenir un permís directe des de la Dirección General de Bellas Artes per a la pràctica de l’arqueologia en el territori del Berguedà

Palabras clave

Associacionisme; Asociacionismo; Associationism; Arqueologia; Arqueología; Archaeology; Historiografia; Historiografía; Historiography; Franquisme; Franquismo; Francoism; Catalunya; Cataluña; Catalonia; Museu de Berga

Materias

93 - Historia. Ciencias auxiliares de la historia. Historia local

Documentos

tjfm_20200922.pdf

10.36Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)