Efectos de la Terapia Manual sobre la sintomatología del TDAH Infantil

Abstract

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament amb dèficit d’atenció, hiperactivitat, impulsivitat, autorregulació emocional alterada i problemes motors. Trets somàtics com hipermobilitat-articular, disautonomia, somatologia i deteriorament funcional/psicosocial han evidenciat ser característics no incloent-se en el diagnòstic. Encara que la farmacoteràpia és el tractament d’elecció, s’han observat beneficis de tractaments no farmacològics, representant la Fisioteràpia una oportunitat en l’abordatge multidisciplinari. Els desequilibris autonòmics en patologies mentals proporcionen una oportunitat d’estudiar els efectes neurofisiològics fisioterapèutics, representant la variabilitat-freqüència-cardíaca (VFC) un marcador de l’activitat autonòmica, de l’autorregulació i de la malaltia psiquiàtrica. Objectius: Analitzar els efectes neurofisiològics a curt i mig/llarg termini de dos programes de teràpia-manual (TM) en un grup de nens amb TDAH, a partir de paràmetres domini temps/freqüència VFC. Analitzar la relació entre característiques somàtiques amb la resposta autonòmica. Analitzar i comparar l’eficàcia neuropsicològica de dos programes de TM a mig/llarg termini sobre símptomes nuclears TDAH, desenvolupament psicosocial, qualitat de vida, autopercepció de la salut i efectes secundaris metilfenidat. Analitzar la relació a mig/llarg termini entre la dimensió neurofisiològica-neuropsicològica-psicosocial per estudiar la influència dels canvis neurovegetatius sobre el comportament. Material i mètodes: Assaig clínic a doble cec en 48 nens/es amb TDAH, aleatoritzats en dos grups d’intervenció (GI). Ambdós grups reberen tractament multimodal i 4 sessions de dos programes de TM: massatge (GI1), TM-cranial (GI2). Variables: signes vitals, paràmetres domini temps/freqüència VFC, hipermobilitat-articular, somatotip, coordinació, control-motor, habilitats motores fines, efectes secundaris metilfenidat (dimensió-biològica). Dimensió-neuropsicològica: oposicionisme, inatenció, hiperactivitat, índex-TDAH, atenció selectiva, gravetat-millora. Dimensió-psicosocial: desenvolupament psicosocial, qualitat de vida, autopercepció salut. Resultats i Conclusions: Nivells basals d’hipermobilitat-articular, ectomòrfia, deteriorament psicomotor, afectació desenvolupament psicosocial, qualitat de vida, autopercepció salut i predomini simpàtic basal (afectació control vagal cardíac i pitjor autorregulació). El programa de TM-cranial, podria incloure’s en el maneig del TDAH, pels efectes sobre les habilitats motores i la seva acció autonòmica (desplaçament a predomini parasimpàtic). Va incrementar el control vagal cardíac i l’estat de relaxació, millorant l’autorregulació/autocontrol emocional. Els efectes de la TM-cranial van objectivar una correlació significativa entre la ràtio LF/HF, efectes secundaris metilfenidat i desenvolupament psicosocial. A mesura que VFC es desplaçava cap a un predomini parasimpàtic, van disminuir efectes secundaris metilfenidat i va augmentar la qualitat de vida. Ambdós programes mostraren efectes neuropsicològics sobre símptomes nuclears del TDAH a mig/llarg termini. La TM-cranial va mostrar efectes significatius a mig/llarg termini sobre la satisfacció-autoestima, benestar físic-emocional, participació familiar, resolució problemes i activitat física. Aquestes troballes confirmen que el programa de TM-cranial sembla exercir efectes sobre les funcions vagals, ja que les tècniques aplicades tingueren una influència directa/indirecta sobre el recorregut del nervi vague. L’avaluació dels trets somàtics i neurofisiològics s’hauria d’incloure en el diagnòstic, essent necessari un enfocament que combini psicofarmacologia, psicoteràpia i Fisioteràpia per tractar les manifestacions somàtiques i clíniques. La TM és una tècnica segura que pot reduir els efectes secundaris farmacològics millorant la simptomatologia, qualitat de vida, benestar físic-emocional i relacions interpersonals.

El TDAH es un trastorno del neurodesarrollo con déficit atencional, hiperactividad, impulsividad, autorregulación emocional alterada y problemas motores. Rasgos somáticos como hipermovilidad-articular, disautonomía, somatología y deterioro funcional/psicosocial han evidenciado ser característicos no incluyéndose en su diagnóstico. Aunque la farmacoterapia es el tratamiento de elección, se han observado beneficios de tratamientos no farmacológicos, representando la Fisioterapia una oportunidad en su abordaje multidisciplinar. Los desequilibrios autonómicos en patologías mentales brindan la oportunidad de estudiar los efectos neurofisiológicos fisioterapéuticos, representando la variabilidad-frecuencia-cardíaca (VFC) un marcador de la actividad autonómica, de la autorregulación y de la enfermedad psiquiátrica.

Objetivos: Analizar los efectos neurofisiológicos a corto y medio/largo plazo de dos programas de terapia-manual (TM) en un grupo de niños con TDAH, a partir de parámetros dominio tiempo/frecuencia VFC.

Analizar la relación entre características somáticas con la respuesta autonómica.

Analizar-comparar la eficacia neuropsicológica de dos programas de TM a medio/largo plazo sobre síntomas nucleares del TDAH, desarrollo-psicosocial, calidad vida, autopercepción salud y efectos secundarios metilfenidato.

Analizar la relación a medio/largo plazo entre la dimensión neurofisiológica-neuropsicológica-psicosocial para estudiar la influencia de los cambios neurovegetativos sobre el comportamiento.

Material-métodos: Ensayo clínico a doble ciego en 48 niños/as con TDAH, aleatorizados en dos grupos intervención (GI). Ambos grupos recibieron tratamiento multimodal y 4 sesiones de dos programas de TM: masaje (GI1), TM-craneal (GI2). Variables: signos vitales, parámetros dominio tiempo/frecuencia VFC, hipermovilidad-articular, somatotipo, coordinación, control-motor, habilidades motoras finas, efectos secundarios metilfenidato (dimensión-biológica). Dimensión-neuropsicológica: oposicionismo, inatención, hiperactividad, índice-TDAH, atención selectiva, gravedad-mejoría. Dimensión-psicosocial: desarrollo-psicosocial, calidad vida, autopercepción salud.

Resultados-Conclusiones: Niveles basales de hipermovilidad-articular, ectomorfia, deterioro-psicomotor, afectación desarrollo psicosocial, calidad vida, autopercepción salud, y predominio simpático basal (afectación control vagal cardíaco y peor autorregulación).

El programa de TM-craneal, podría incluirse en el manejo del TDAH, por los efectos sobre habilidades motoras y su acción autonómica (desplazamiento a un predominio parasimpático). Incrementó control vagal cardíaco, aumentó el estado relajación, mejorando la autorregulación/autocontrol emocional. Los efectos de la TM-craneal objetivaron una correlación significativa entre la ratio LF/HF, efectos secundarios metilfenidato y desarrollo psicosocial. A medida que VFC se desplazaba a un predominio parasimpático, disminuyeron efectos secundarios metilfenidato y aumentó calidad de vida.

Ambos programas mostraron efectos neuropsicológicos sobre síntomas nucleares del TDAH a medio/largo plazo. La TM-craneal mostró efectos significativos a medio/largo plazo sobre la satisfacción-autoestima, bienestar físico-emocional, participación familiar, resolución problemas y actividad física.

Estos hallazgos confirman que el programa de TM-craneal parece ejercer efectos sobre las funciones vagales ya que las técnicas aplicadas tuvieron una influencia directa/indirecta sobre el recorrido del nervio vago. La evaluación de rasgos somáticos y neurofisiológicos debería incluirse en su diagnóstico, siendo necesario un enfoque que combine psicofarmacología, psicoterapia y Fisioterapia para tratar las manifestaciones somáticas y clínicas. La TM es una técnica segura que puede reducir los efectos secundarios farmacológicos mejorando la sintomatología, calidad vida, bienestar físico-emocional y relaciones interpersonales.

ADHD is a neurodevelopmental disorder with attention deficit, hyperactivity, impulsivity, poor emotional self-regulation and motor problems. It carries a psychosocial functional impairment that should be considered. Somatic features such as joint-hypermobility, dysautonomia and somatology have been shown to be characteristic, not being included in the diagnostic criteria.

Although pharmacotherapy remains the treatment of choice, benefits of non-pharmacological treatments have been observed, representing Physiotherapy (PT) an opportunity in a multidisciplinary approach.

Autonomic imbalances involved in mental pathologies provide an opportunity to study the neurophysiological effects of PT, representing heart-rate-variability (HRV) a marker of the autonomic activity, of self-regulation and psychiatric illness.

Purpose: To analyze short, medium/long-term neurophysiological effects of two manual-therapy (MT) programs in a group of ADHD children, based on time/frequency domain parameters of HRV, and the relationship between somatic features with the autonomic response.

To analyze-compare the neuropsychological efficacy of two MT programs in the medium/long-term, on the core symptoms of ADHD, on psychosocial development, quality of life, health self-perception and on methylphenidate side effects.

The medium/long-term relationship between neurophysiological-neuropsychological-psychosocial dimensions was investigated to study the influence of neurovegetative changes on behavior.

Material-methods: A double-blind, clinical trial was conducted in 48 children with ADHD randomized into two intervention groups (IG’s). Both groups received multimodal treatment and 4 sessions of two MT programs: a massage (IG1) or a manual cranial-therapy (MCT) program (IG2). Variables: vital signs, time/frequency domain HRV parameters, joint-hypermobility, somatotype, coordination, motor-control, fine motor skills, methylphenidate side effects (biological-dimension). Neuropsychological-dimension: oppositionism, inattention, hyperactivity, ADHD-index, selective attention, severity-improvement. Psychosocial-dimension: psychosocial development, quality of life, health self-perception.

Results-Conclusions: Baseline levels of joint-hypermobility, ectomorphism, psychomotor-impairment, impairment of psychosocial development, of quality of life, of health self-perception and basal sympathetic activity (reflecting a worse cardiac vagal control and self-regulation).

The MCT program may be included in the management of ADHD, due to the effects in motor skills and its autonomic action (parasympathetic predominance). It also increased cardiac vagal control and the state of relaxation, improving both emotional self-regulation and self-control. The effects of the MCT program revealed a significant interrelation between the LF/HF ratio, methylphenidate side effects and psychosocial development. As HRV moved towards a predominance of parasympathetic activity, methylphenidate side effects decreased and quality of life increased.

Both programs showed significant neuropsychological effects on ADHD core symptoms in the medium/long-term. The MCT program showed significant effects in the medium/long-term on satisfaction and self-esteem, physical well-being, emotional, family participation, problem solving and physical activity.

These findings support that the MCT program may exert effects on vagal functions since the applied techniques had a direct/indirect influence on the vagus nerve pathways.

The evaluation of somatic and neurophysiological features should be included in the diagnosis process, requiring an approach, combining psychopharmacology, psychotherapy and Physiotherapy to treat the somatic and clinical manifestations.

Manual-therapy is a safe technique which may reduce pharmacotherapy side effects, improving the symptomatology of this condition, quality of life, physical-emotional well-being and interpersonal relationships.