Creació d’un instrument de verificació i guiatge per millorar la qualitat informativa en la comunicació farmacoterapèutica. Cas pràctic amb els inhibidors de la bomba de protons

Abstract

La comunicació en salut i la millora de l’alfabetització per a la salut són aspectes clau en les polítiques sanitàries. L’èxit d’un tractament farmacològic no només depèn de l’eficàcia del medicament sinó també del coneixement que el pacient té sobre aquest medicament i del seu grau d’alfabetització en salut. Les fonts d’informació sobre medicaments que tenen els pacients avui en dia a mà són múltiples i variades però no totes elles són de qualitat i fiables. Actualment els actors implicats en la comunicació i disseminació d’informació sobre medicaments, ja siguin organitzacions sanitàries, professionals de la salut, periodistes, experts en comunicació o qualsevol persona a títol individual, són múltiples, però tots ells comparteixen la responsabilitat de garantir i proporcionar una bona informació sobre els medicaments. L’objectiu d’aquest treball és crear una metodologia que permeti avaluar i millorar la qualitat informativa dels temes relacionats amb els medicaments i la farmacoteràpia que contribueixi a millorar el grau d’alfabetització en salut de la societat i que pugui ser utilitzada pels diferents agents implicats en la comunicació farmacoterapèutica Per fer-ho, s’ha fet primerament un estudi sobre la llegibilitat i qualitat de la informació de medicaments dirigida a la ciutadania d’una web institucional. I posteriorment s’ha realitzat un segon estudi sobre la llegibilitat i la qualitat de la informació escrita sobre els medicaments i necessitats reals de la ciutadania, a partir d’un pràctic amb els inhibidors de la bomba de protons. En aquest segon estudi s’ha fet una aproximació de tota aquella informació escrita que pot rebre un pacient sobre els IBP, ja sigui el prospecte, les fonts oficials o de referència, les notícies de premsa o la informació provinent de la cerca a internet. També s’ha volgut conèixer les necessitats d’informació sobre els medicaments a través d’entrevistes personals a pacients que prenen algun dels principis actius dels IBP. S’ha observat que, malgrat que els resultats en llegibilitat són positius, el marge de millora en termes de qualitat dels documents no considerats de referència –com ara la informació d’internet o les notícies de premsa– és ampli. Per altra banda, la informació que més interessa als pacients que prenen tractaments crònics, com el cas dels que prenen IBP, són els aspectes de seguretat i eficàcia.

A mésa més, aquests pacients consideren que els prospectes contenen massa informació, són pesats de llegir i massa llargs. A partir dels dos estudis sobre la llegibilitat i la qualitat de la informació escrita sobre medicaments on s’hi inclouen les entrevistes ad hoc i una sòlida revisió bibliogràfica, es proposa un nou instrument que permet verificar la qualitat de la informació escrita sobre medicaments i alhora ser una guia per l’elaboració d’aquesta informació. Aquest instrument inclou deu ítems clau: “beneficis”, “riscos”, “alternatives terapèutiques”, “efectes sobre la qualitat de vida”, “evidència científica”, “bibliografia i fonts complementàries”, “informació de suport”, “autoria”, “data de publicació” i “llenguatge planer”. D’aquesta manera, els agents implicats en la comunicació farmacoterapèutica tindran una nova eina per controlar i millorar la qualitat de la seva informació escrita.

Health communication and improving health literacy are key issues in healthcare policies. Treatment benefits and success depend not only on the efficacy of the drug, but also on the patient's knowledge about medicines and his or her level of health literacy. Nowadays, sources of medicines information available to patients are many and varied, but not all of them are of high quality and reliable. Currently, many actors can communicate and disseminate information about medicines, for example healthcare professionals, journalists, healthcare organizations, communication experts or anyone on an individual basis. All of them share the responsibility to guarantee and provide accurate medicines information. The aim of this work is to create a methodology to evaluate and improve the informative quality of subjects related to medicines and pharmacotherapy. This methodology will help to improve the degree of health literacy from the society and it is intended to be used by different agents involved in pharmacotherapeutic communication. To accomplish this, quality and readability of written information about medicines published on an institutional website has been analyzed. A second study of the quality and readability of all the written information that a patient may receive about a group of drugs of widespread use such as PPI (leaflet, official or sources of reference, news and internet information) has been carried out. In this second study, patients taken PPI have also been interviewed in order to know their information’s needs about drugs. Although results in readability are positive, the margin for improvement in quality of the documents not classified as reference one’s (internet information, news .) is wide. What matters most to patients is drug safety and drug effectiveness and they think that medicine’s’ leaflets have too much information, are long and not easy to read. From data of the two performed studies and from a solid literature review, it is proposed a new instrument that will allow to verify the quality of written information about medicines, and at the same time, to guide through the elaboration process. This instrument consists of 10 items: benefits, risks, therapeutic alternatives, effects on quality of life, scientific evidence, bibliography

and complementary sources, supporting information, authorship, publication date and plain language. With this instrument, agents involved in the pharmacotherapeutic communication will have a new tool to control and improve the quality of their written information.