Implementació del protocol per a la guia del trastorn per dèficit d’ atenció amb hiperactivitat als centres de salut mental infantojuvenil del sistema públic de salut a Catalunya: estudi controlat no aleatoritzat

Abstract

Introducció: L´any 2014, el 0.97% de la població catalana entre 0 i 17 anys tenia un diagnòstic de TDAH i era tractada als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Però la situació a Catalunya era molt heterogènia, i les dades de percentatge de diagnòstic de TDAH en els CSMIJs anaven des del 2.3 % al 56%. Els fàrmacs indicats per al TDAH s´utilitzaven només en un 20-30 % dels casos diagnosticats i els tractament psicològics i familiars eren molt irregulars. Objectius: Amb la intenció de disminuir la variabilitat clínica no justificada, i millorar l´atenció a aquest trastorn, el Departament de Salut va encarregar al Consell Assessor de Salut mental, la constitució d’un grup de treball per elaborar un Protocol pel maneig del TDAH a Catalunya, amb la indicació d’adaptar la “Guía de Práctica Clínica sobre el Trastorno por Défi cit de Atención con Hiperactividad (TDAH) en Niños y Adolescentes”. Aquest protocol es va presentar al maig del 2015 i es va dissenyar un pla d’implementació que es va dur a terme en 7 CSMIJs pilot durant l´any 2016 i 2017, i va ser posteriorment avaluat. Material i mètode: Aquest estudi, prospectiu, controlat, no aleatoritzat, avalua els efectes de la implementació del protocol en el la prevalença de diagnòstic de TDAH en les primeres visites als CSMIJs de Catalunya, i en l’ús de teràpies indicades en el TDAH. També analitza la relació entre altres variables clíniques com les visites a urgències i les fractures i el tractament prescrit. Resultats: Després de la implementació del protocol, s´objectiva una disminució de les diferències territorials inicials en la prevalença del diagnòstic de TDAH de manera estadísticament signifi cativa (p< 0,05) . No s´observen canvis signifi catius entre els dos grups en l´increment de fàrmacs indicats per al TDAH, però si una reducció signifi cativa en l’ús de benzodiacepines en els pacients amb TDAH en els centres actius (p<0.05). Entre els pacients amb diagnòstic de TDAH, s´observa una diferència estadísticament signifi cativa (p<0.001) en el % de fractures entre els nens medicats amb fàrmacs indicats i els medicats amb altres psicòtrops o no medicats. Conclusió: La implementació del protocol de maneig del TDAH mostra efi càcia en la reducció de diferències territorials en la prevalença de diagnòstic de TDAH en la població atesa a Catalunya. Mostra també una millora en la prescripció farmacològica en base a l’evidència en aquest trastorn. Les diferències en fractures en funció del tractament per al TDAH que es troben en la població catalana amb TDAH i menor de 18 anys, repliquen les publicades a nivell internacional.

Introducción: En el año 2014, 0.97% de la población catalana entre 0 y 17 años tenía un diagnóstico de TDAH y era tratada en los Centros de Salud Mental Infantil y Juvenil (CSMIJ). Pero la situación en Cataluña era muy heterogénea, y los datos de porcentaje de diagnóstico de TDAH en los CSMIJs iban des del 2.3 % al 56%. Los fármacos indicados para el TDAH se utilizaban solo en un 20-30 % de los casos diagnosticados y los tratamientos psicológicos y familiares eren muy irregulares. Objetivos: Con la intención de disminuir la variabilidad clínica no justificada, y mejorar la atención a este trastorno, el Departament de Salut encargó al al Consell Assessor de Salut mental, la constitución de un grupo de trabajo para elaborar un Protocolo para el manejo del TDAH en Cataluña, con la indicación de adaptar la “Guía de Práctica Clínica sobre el Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) en Niños y Adolescentes”. Este protocolo se presentó en mayo de 2015 y se diseñó un plan de implementación que se realizó en 7 CSMIJ piloto durante los años 2016 y 2017, y fue posteriormente evaluado. Material y método: Este estudio, prospectivo, controlado, no aleatorizado, evalúa los efectos de la implementación del protocolo en el la prevalencia de diagnóstico de TDAH en les primeras visites en los CSMIJs de Cataluña, y en el uso de terapias indicadas en el TDAH. També analiza la relación entre otras variables clínicas como les visites a urgencias i les fractures y el tratamiento prescrito. Resultados: Después de la implementación del protocolo, se objetiva una disminución de les diferencias territoriales iniciales en la prevalencia del diagnóstico de TDAH de manera estadísticamente significativa (p< 0,05). No se observan cambios significativos entre los dos grupos en el incremento de fármacos indicados para el TDAH, pero si una reducción significativa en el uso de benzodiacepinas en los pacientes con TDAH en los centres activos (p<0.05). Entre los pacientes con diagnóstico de TDAH, se observa una diferencia estadísticamente significativa (p<0.001) en el % de fracturas entre los menores medicados con fármacos indicados i los medicados con otros psicótropos o no medicados. Conclusión: La implementación del protocolo de manejo del TDAH muestra eficacia en la reducción de diferencias territoriales en la prevalencia de diagnóstico de TDAH en la población atendida en Cataluña. Muestra también una mejora en la prescripción farmacológica en base a la evidencia en este trastorno. Les diferencias en fracturas en función del tratamiento para el TDAH que se encuentran en la población catalana con TDAH menor de 18 años, replican les publicadas a nivel internacional.

Introduction: In 2014, 0.97% of Catalan population between 0 and 17 years old had a diagnosis of ADHD and was treated at the Centers for Children’s and Youth Mental Health (CSMIJ). But the situation in Catalonia was very heterogeneous, and the data on the percentage of ADHD diagnosis in the CSMIJs ranged from 2.3% to 56%. The drugs indicated for ADHD were used only in 20-30% of the diagnosed cases and the psychological and family treatments were very irregular. Objectives: In order to reducing unjustified clinical variability and improving care for this disorder, the Department of Health proposed to the Consell Assessor de Salut mental, to set up a working group to develop a Protocol for the management of ADHD in Catalonia, with the indication to adapt the “Guía de Práctica Clínica sobre el Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH) en Niños y Adolescentes” This protocol was presented in May 2015 and an implementation plan was designed that was carried out in 7 pilot CSMIJs during the years 2016 and 2017, and was subsequently evaluated. Material and method: This is a prospective, controlled, non-randomized study to evaluate the effect of protocol’s implementations on the prevalence of ADHD diagnosis in the first visits in the CSMIJs of Catalonia, and on the use of indicated therapies in ADHD. It also analyzes the relationship between other clinical variables: fractures in emergency setting and prescribed treatment. Results: After the protocol’s implementation, a statistically significant decrease in the initial territorial differences in ADHD prevalence was observed (p <0.05). No significant changes in the increase of ADHD indicated drugs were observed between the two groups, but there was a significant reduction in the use of benzodiazepines in patients with ADHD in the active centers (p <0.05). Among patients diagnosed with ADHD, a statistically significant difference (p <0.001) was observed in the % of fractures between indicated drugs medication patients and those medicated with other psychotropic or non-medicated patients. Conclusion: ADHD protocol’s implementation shows efficacy in reducing territorial differences in the prevalence of ADHD diagnosis in the population treated in Catalonia. It also shows an improvement in the use of evidence based drug in ADHD. The differences founded in in fractures depending on ADHD treatment, replicate those internationally published.