El pastoreo como herramienta de prevención de incendios forestales en el bosque mediterráneo

Abstract

La conca Mediterrània, presenta una vegetació adaptada a l'estacionalitat climàtica i a pertorbacions recurrents com el foc i l'herbivorismo. El recent canvi global, fenomen que inclou el canvi climàtic i els canvis en els usos de terra, han afavorit en la presència i intensitat dels incendis forestals. Durant les últimes dècades s'ha intentat promoure el pasturatge en els sotaboscos mediterranis com una estratègia per disminuir el risc d'incendis, en general amb resultats satisfactoris. No obstant això, la ramaderia extensiva és un sector en clar declivi, pel que és necessari assajar amb altres espècies ramaderes. En el primer capítol tracta d'un estudi realitzat amb bestiar boví (Bos taurus), de raça Bruna dels Pirineus, on es va avaluar l'efecte d'una càrrega ramadera elevada, sense suplementació i durant un període curt de temps. Els resultats van mostrar que el bestiar va adaptar els seus hàbits alimentaris a una dieta més llenyosa que inclou tàxons potencialment inflamables, però amb alguns efectes perjudicials sobre l'estat de salut dels animals. Concloent-se que el bestiar boví requereix alimentació suplementària per controlar la vegetació llenyosa durant llargs períodes de temps. El segon capítol aborda el paper que poden jugar les cabres assilvestrades (Capra hircus) en el manteniment de franges tallafoc. Els resultats van mostrar que les àrees tallafoc exerceixen de per si un efecte atraient pel que fa a el bosc adjacent i que les cabres aconsegueixen reduir la biomassa herbàcia. Aquest efecte es va potenciar amb la implementació d'atraients (aigua i sal), aconseguint reduir el fitovolumen de moltes espècies llenyoses sense afectar la biodiversitat a curt o mitjà termini. Es va concloure que una gestió estratègica dels animals assilvestrats, dirigida a àrees tallafocs, podria contribuir no només a reduir el risc d'incendis sinó també a distribuir aquests animals cap als boscos, evitant així la seva dispersió cap a llocs conflictius com carreteres, residències, camps agrícoles i jardins. En el tercer capítol es va comparar la tècnica microhistológica (CMA) i la molecular amb electroforesi capil·lar (PCR-CE). Totes dues tècniques aplicades a la composició de la dieta de vaques i cabres assilvestrades. Els resultats van mostrar que les dues tècniques van detectar un nombre similar de components vegetals en la femta de tots dos animals. Es va concloure que la PCR-CE és un mètode ràpid per detectar els diferents components vegetals en la femta d'herbívors. No obstant això, no pot considerar-se com una alternativa a l'CMA, sinó com un mètode complementari, ja que les dues tècniques poden detectar alguns tàxons que no són detectats per l'altra tècnica. A més, el CMA permet detectar la presència dels diferents tàxons, i alhora, permet obtenir dades quantitatives de la composició de la dieta vegetal.

La cuenca Mediterránea, presenta una vegetación adaptada a la estacionalidad climática y a perturbaciones recurrentes como el fuego y el herbivorismo. El reciente cambio global, fenómeno que incluye el cambio climático y los cambios en los usos del suelo, han favorecido en la presencia e intensidad de los incendios forestales. Durante las últimas décadas se ha intentado promover el pastoreo en los sotobosques mediterráneos como una estrategia para disminuir el riesgo de incendios, en general con resultados satisfactorios. Sin embargo, la ganadería extensiva es un sector en claro declive, por lo que es necesario ensayar con otras especies ganaderas. En el primer capítulo trata de un estudio realizado con ganado bovino (Bos taurus), de raza Bruna dels Pirineus, donde se evaluó el efecto de una carga ganadera elevada, sin suplementación y durante un periodo corto de tiempo. Los resultados mostraron que el ganado adaptó sus hábitos alimenticios a una dieta más leñosa que incluye taxones potencialmente inflamables, pero con algunos efectos perjudiciales sobre el estado de salud de los animales. Concluyéndose que el ganado bovino requiere alimentación suplementaria para controlar la vegetación leñosa durante largos períodos de tiempo. El segundo capítulo aborda el papel que pueden jugar las cabras asilvestradas (Capra hircus) en el mantenimiento de franjas cortafuego. Los resultados mostraron que las áreas cortafuego ejercen de por sí un efecto atrayente respecto al bosque colindante y que las cabras consiguen reducir la biomasa herbácea. Este efecto se potenció con la implementación de atrayentes (agua y sal), consiguiendo reducir el fitovolumen de muchas especies leñosas sin afectar la biodiversidad a corto o medio plazo. Se concluyó que una gestión estratégica de los animales asilvestrados, dirigida a áreas cortafuegos, podría contribuir no sólo a reducir el riesgo de incendios sino también a distribuir estos animales hacia los bosques, evitando así su dispersión hacia lugares conflictivos como carreteras, residencias, campos agrícolas y jardines. En el tercer capítulo se comparó la técnica microhistológica (CMA) y la molecular con electroforesis capilar (PCR-CE). Ambas técnicas aplicadas a la composición de la dieta de vacas y cabras asilvestradas. Los resultados mostraron que ambas técnicas detectaron un número similar de componentes vegetales en las heces de ambos animales. Se concluyó que la PCR-CE es un método rápido para detectar los diferentes componentes vegetales en las heces de herbívoros. Sin embargo, no puede considerarse como una alternativa al CMA, sino como un método complementario, ya que ambas técnicas pueden detectar algunos taxones que no son detectados por la otra técnica. Además, el CMA permite detectar la presencia de los diferentes taxones, y a la vez, permite obtener datos cuantitativos de la composición de la dieta vegetal.

The Mediterranean basin presents a vegetation adapted to climatic seasonality and recurrent disturbances such as fire and herbivory. Recent global change, a phenomenon that includes climate change and changes in land use, has favored the presence and intensity of forest fires. During the last decades, attempts have been made to promote grazing in Mediterranean undergrowths as a strategy to reduce the risk of fires, in general with satisfactory results. However, extensive livestock farming is a sector in clear decline, so it is necessary to try other livestock species. The first chapter deals with a study carried out with cattle (Bos taurus), of the Bruna dels Pirineus breed, where the effect of a high stocking load, without supplementation and for a short period of time, was evaluated. The results showed that cattle adapted their feeding habits to a more woody diet that includes potentially flammable taxa, but with some detrimental effects on the health status of the animals. Concluding that cattle require supplementary feeding to control woody vegetation for long periods of time. The second chapter addresses the role that feral goats (Capra hircus) can play in maintaining fire strips. The results showed that the firebreak areas in themselves exert an attractive effect with respect to the surrounding forest and that the goats manage to reduce the herbaceous biomass. This effect was enhanced with the implementation of attractants (water and salt), reducing the phytovolume of many woody species without affecting biodiversity in the short or medium term. It was concluded that a strategic management of feral animals, directed to firebreak areas, could contribute not only to reducing the risk of fires but also to distributing these animals towards the forests, thus avoiding their dispersal towards conflictive places such as roads, residences, agricultural fields. and gardens. In the third chapter, the microhistological technique (CMA) and the molecular technique with capillary electrophoresis (PCR-CE) were compared. Both techniques applied to the composition of the diet of feral cows and goats. The results showed that both techniques detected a similar number of plant components in the faeces of both animals. It was concluded that CE-PCR is a rapid method to detect different plant components in herbivore faeces. However, it cannot be considered as an alternative to CMA, but rather as a complementary method, since both techniques can detect some taxa that are not detected by the other technique. Furthermore, the CMA allows detecting the presence of the different taxa, and at the same time, it allows obtaining quantitative data on the composition of the plant diet.