Estudio de las Políticas Públicas de Comunicación en Ecuador: período de Gobierno de la Revolución Ciudadana (2007 - 2017)

Autor/a

Salguero Torres, Iliana E.

Director/a

Corominas, Maria, 1961-

Data de defensa

2021-01-29

ISBN

9788449098109

Pàgines

353 p.



Programa de doctorat

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura

Resum

Aquest treball pretén identificar i analitzar les polítiques públiques de comunicació a l'Equador concretament les que van ser implementades a partir que el país va ingressar a l'anomenat procés de la Revolució Ciutadana, que s'inclou dins de Socialisme de el Segle XXI. Aquestes polítiques van prendre forma des que el mandatari -en aquella època- Eq. Rafael Correa Delgado va assumir el poder presidencial càrrec del durar per tres períodes de 2007 a 2017, una dècada que va estar marcada per nous principis, reformes i aprovació de noves lleis per a Equador . És pertinent estudiar aquestes polítiques perquè han estat motiu de debat per part dels diferents actors socials tant a nivell governamental com a nivell de la societat, dels organismes reguladors i els observatoris o veedurías ciutadanes. Entre les polítiques públiques de comunicació que va impulsar Correa es troben la Reforma a la Constitució de la República de l'Equador (2008) document que va ser modificat i va donar pas a una transformació en el procés de desenvolupament social al país, tenint com a base els lineamientos i principis de l'Bon Viure com a eixos transversals que es van usar en els tres plans de Govern que el president de torn va aplicar al llarg de la seva gestió. Una altra política va ser l'aprovació de la Llei Orgànica de Comunicació (2013) que va generar un llarg debat al voltant dels punts que es van incloure en l'articulat, ja que segons els experts aquesta llei tenia contradiccions a l'hora de la seva execució; però sens dubte va ser i ha estat part clau en matèria de polítiques públiques de comunicació al país. Entenem llavors per polítiques públiques de comunicació a la definició que dóna Luis Ramiro Beltrán, qui ha opinat que els responsables de formular les polítiques de comunicació hauran de vetllar perquè hi hagi una democratització de el sistema de comunicació i hauran de vetllar perquè hi hagi una democratització de el sistema de comunicació i una major participació social com a criteri d'igualtat per als governs.


Este trabajo pretende identificar y analizar las políticas públicas de comunicación en Ecuador concretamente las que fueron implementadas a partir de que el país ingresó al denominado proceso de la Revolución Ciudadana, que se incluye dentro de Socialismo del Siglo XXI. Dichas políticas tomaron forma desde que el mandatario -en aquella época- Ec. Rafael Correa Delgado asumió el poder presidencial cuyo cargo duró por tres períodos de 2007 al 2017, una década que estuvo marcada por nuevos principios, reformas y aprobación de nuevas leyes para Ecuador. Es pertinente estudiar estas políticas porque han sido motivo de debate por parte de los diferentes actores sociales tanto a nivel gubernamental como a nivel de la sociedad, de los organismos reguladores y los observatorios o veedurías ciudadanas. Entre las políticas públicas de comunicación que impulsó Correa se encuentran la Reforma a la Constitución de la República del Ecuador (2008) documento que fue modificado y dio paso a una transformación en el proceso de desarrollo social en el país, teniendo como base los lineamientos y principios del Buen Vivir como ejes transversales que se usaron en los tres Planes de Gobierno que el presidente de turno aplicó a lo largo de su gestión. Otra política fue la aprobación de la Ley Orgánica de Comunicación (2013) que generó un largo debate en torno a los puntos que se incluyeron en el articulado, ya que según los expertos esta ley tenía contradicciones al momento de su ejecución; pero sin duda fue y ha sido parte clave en materia de políticas públicas de comunicación en el país. Entendemos entonces por políticas públicas de comunicación a la definición que da Luis Ramiro Beltrán, quien opinó que los responsables de formular las políticas de comunicación habrán de velar porque exista una democratización del sistema de comunicación y una mayor participación social como criterio de igualdad para los gobiernos.


This work aims to identify and analyze public communication policies in Ecuador, specifically those that were implemented after the country entered the so-called process of the Citizen Revolution, which is included within the Socialism of the XXI Century. These policies took shape and strength since the president -at that time- Ec. Rafael Correa Delgado assumed the presidential power whose position lasted for three periods from 2007 to 2017, a decade that was marked by new principles, reforms and approval of new laws for Ecuador. It is pertinent to study these policies because they have been the subject of debate on the part of the different social actors both at the governmental level and at the level of society, regulatory bodies and citizen observatories or oversight bodies. Among the public policies that Correa promoted are the Reform to the Constitution of the Republic of Ecuador (2008), a document that was modified and gave way to a transformation in the social development process in the country, based on the guidelines and principles of the Buen Vivir as transversal axes that were used in the three Government Plans that the current president applied throughout his administration. Other policie was the approval of the Organic Law of Communication (2013) generated a long debate around the points that would be included in the articles, since according to those understood this law had contradictions at the time of its execution; but without a doubt it was and has been a key part of public communication policies in this country. Therefore, we understand communication policies as the definition given by Luis Ramiro Beltrán, who believed that those responsible for formulating communication policies should ensure that there is a democratization of the communication system and greater social participation as a criterion of equality for governments.

Paraules clau

Politiques; Politicas; Policys; Comunicació; Comunicación; Comunication

Matèries

316 - Sociologia. Comunicació

Àrea de coneixement

Ciències Socials

Documents

iest1de1.pdf

3.106Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)