Adolescencia global y desigualdades locales. Un estudio comparativo sobre diversidad, agencia y ab/usos de lo lúdico en tiempos neoliberales

Abstract

La presència d'adolescents jugant a l'espai públic de les ciutats s'ha vist reduïda de manera progressiva, al mateix temps que es construeix com a part d'un problema d'ordre públic la presència en el mateix de les persones joves. En paral·lel, el temps disponible per al joc lliure adolescent disminueix cada vegada més, ja que les seves activitats formatives s'allarguen més enllà de les aules de l'ensenyament obligatori. Aquesta recerca, realitzada en diverses zones de les àrees metropolitanes de Barcelona i Atenes, es pregunta: com es produeixen les experiències lúdiques com a àmbit de participació i construcció cultural adolescent i la seva dinàmica social al segle XXI? Per a contestar-la es realitza una etnografia seqüenciada en les àrees de l'esport urbà, el joc terapèutic i l'oci educatiu. Partint de dos conceptes clau clàssics com joventut global i producció cultural, els resultats de cada fase s'han comparat des dels eixos de classe, diversitat i espai. Aquest treball permet observar les condicions en les quals és fa possible la capacitat d'acció adolescent en la dimensió de les seves activitats lúdiques, a més d'analitzar la seva incidència social. Els resultats revelen com la relació mecànica entre el risc i el dèficit condueix a intervencions que se situen entre el modelat i la contenció, en línia amb la ficció meritocràtica i una competència creixent que pressiona, avalua i selecciona els adolescents en un context cultural neoliberal que accentua els efectes d'una societat totalment pedagogizada.

La presencia de adolescentes jugando en el espacio público de las ciudades se ha visto reducida de manera progresiva, al tiempo que se construye como parte de un problema de orden público la presencia en el mismo de las personas jóvenes. A su vez, el tiempo disponible para el juego libre adolescente disminuye cada vez más, ya que sus actividades formativas se alargan más allá de las aulas de la enseñanza obligatoria. Esta investigación, realizada en diversas zonas de las áreas metropolitanas de Barcelona y Atenas, se pregunta: ¿cómo se producen las experiencias de lo lúdico como ámbito de participación y construcción cultural adolescente y su dinámica social en el siglo XXI? Para contestarla se realiza una etnografía secuenciada en tres ámbitos destinados al deporte urbano, al juego terapéutico y al ocio educativo. Partiendo de dos conceptos clave clásicos como juventud global y producción cultural, los resultados de cada fase se han comparado desde los ejes de clase, diversidad y espacio. Este trabajo permite observar las condiciones en las que se da la capacidad de acción adolescente en la dimensión de sus actividades lúdicas, además de analizar su incidencia social. Los resultados revelan cómo la relación mecánica entre el riesgo y el déficit conduce a intervenciones que se sitúan entre el moldeado y la contención, en línea con la ficción meritocrática y una competencia creciente que presiona, evalúa y selecciona a los adolescentes en un contexto cultural neoliberal que acentúa los efectos de una sociedad totalmente pedagogizada.

The presence of adolescents playing in public spaces in cities has been progressively reduced, while the presence of youngsters is being built as part of a problem of public order. In parallel, the time available for adolescent free play is increasingly diminishing since their educational activities expand beyond the school hours of compulsory education. This research took place in different locations of the metropolitan area of Barcelona and Athens, and was guided by the following question: How are the experiences of play as a sphere of participation and cultural construction of adolescents and their social dynamics produced in the 21st century? To answer this question, a sequential ethnography in the areas of urban sport, therapeutic play and educational leisure has been carried out. Based on two key concepts such as global youth and cultural production, the results of each phase are compared through the axes of class, diversity, and space; allowing us to observe the conditions in which the capacity of adolescent action in the dimension of their leisure activities occurs, and to analyse their social impact. The findings reveal how the mechanical relationship between risk and deficit leads to interventions between moulding and containment, in line with the meritocratic fiction, as well as the growing competition that puts pressure, evaluates and selects adolescents in a neoliberal cultural context that emphasises the effects of a totally pedagogized society.