Imágenes femeninas en la obra pampina de Hernán Rivera Letelier: (re)visión histórica y literaria de la mujer chilena

Abstract

Imatges femenines a l’obra pampina d’Hernán Rivera Letelier constitueix una doble revisió: d’una banda, és una mirada d’obres narratives que tenen com a escenari les oficines salitreras del nord de Xile; però de l’altra, és l’observació de la dona xilena en el seu esdevenir històric. En aquest exercici reconeixem que la dona perfilada en les novel·les té, al seu torn, una doble lectura: les dones representades en les narratives i els vincles d’aquestes amb les dones de la Història nacional. La Història nacional ha estat construïda sobre la base d’una diversitat de factors i successos que li pertoquen des dels seus orígens més elementals: un territori precolombí habitat per una cultura molt diversa a la qual predomina actualment, una posterior ocupació colonial, un tempestuós procés d’autonomia i independència i una complexa delimitació territorial que ha provocat, fins al dia d’avui, conflictes històrics amb països veïns. En aquesta construcció de Xile com estat, com a nació o com identitat –o totes elles juntes–, el protagonisme masculí ha acaparat el relat. La història de nord de Xile no està exempta d’aquesta complexitat. Una zona tan dura com el desert és reflex de la sacrificada vida dels éssers humans que habiten la pampa: la sequedat de la terra, l’ardor del clima, l’hostilitat dels esvorancs i, en ells, la riquesa mineral, són un espai que no podem eludir. La importància que atorguen aquests contextos permet aturar-nos en la materialització de les diferències jeràrquiques, de les desigualtats socials, dels abismes econòmics i les històriques discordances genèriques. La valoració de l’escenari ens possibilita identificar en quina mesura contribueix i/o exacerba aquestes imatges femenines. És indiscutible que la dona, com a figura autònoma, ha estat històricament invisibilitzada, ha estat immersa en una relació i dialèctica de subalternitat, el que ens permet fixar la present investigació en l’anàlisi de la representació –social i cultural– d’aquesta dona-històrica-novelada com una forma d’explorar des de la literatura, aspectes silenciats en el discurs històric. Les novel·les que formen part del corpus han estat identificades com històriques i socials, totes dues del nord pampino. En totes elles apareixen prostitutes, dones amants-estimades, mares i algunes que desenvolupen un paper més polític o de lideratge; amb això, l’objectiu fonamental és analitzar aquestes imatges femenines que es projecten en les obres. La construcció d’aquestes dones en les novel·les no pot ser casual. L’esdevenir del feminisme ens atorga la possibilitat d’encausar una lectura minuciosa, de reconèixer la performativitat del gènere i del discurs, d’identificar les característiques històriques, socials i fins i tot biològiques que han col·laborat en la persistència d’un discurs/acció establert cap/envers el gènere femení.

Imágenes femeninas en la obra pampina de Hernán Rivera Letelier constituye una doble revisión: por una parte, es una mirada de obras narrativas que tienen como escenario las oficinas salitreras del norte de Chile; pero por otra, es la observación de la mujer chilena en su acontecer histórico. En este ejercicio reconocemos que la mujer perfilada en las novelas tiene, a su vez, una doble lectura: las mujeres representadas en las narrativas y los vínculos de estas con las mujeres de la Historia nacional. La Historia nacional ha sido construida sobre la base de una diversidad de factores y sucesos que le atañen desde sus orígenes más elementales: un territorio precolombino habitado por una cultura muy diversa a la que predomina actualmente, una posterior ocupación colonial, un tormentoso proceso de autonomía e independencia y una compleja delimitación territorial que ha provocado, hasta el día de hoy, conflictos históricos con países vecinos. En esta construcción de Chile como estado, como nación o como identidad –o todas ellas juntas–, el protagonismo masculino ha acaparado el relato. La historia del norte de Chile no está exenta de esta complejidad. Una zona tan dura como el desierto es reflejo de la sacrificada vida de los seres humanos que habitan la pampa: la sequedad de la tierra, el ardor del clima, la hostilidad de los socavones y, en ellos, la riqueza mineral, son un espacio que no podemos eludir. La importancia que otorgan estos contextos permite detenernos en la materialización de las diferencias jerárquicas, de las desigualdades sociales, de los abismos económicos y las históricas discordancias genéricas. La valoración del escenario nos posibilita identificar en qué medida contribuye y/o exacerba estas imágenes femeninas. Es indiscutible que la mujer, como figura autónoma, ha sido históricamente invisibilizada, ha estado inmersa en una relación y dialéctica de subalternidad, lo que nos permite fijar la presente investigación en el análisis de la representación –social y cultural– de esta mujer-histórica-novelada como una forma de explorar desde la literatura aspectos silenciados en el discurso histórico. Las novelas que forman parte del corpus han sido identificadas como históricas y sociales, ambas del norte pampino. En todas ellas aparecen prostitutas, mujeres amantes‒amadas, madres y algunas que desarrollan un rol más político o de liderazgo; con ello, el objetivo fundamental es analizar estas imágenes femeninas que se proyectan en las obras. La construcción de estas mujeres en las novelas no puede ser casual. El devenir del feminismo nos otorga la posibilidad de encausar una lectura minuciosa, de reconocer la performatividad del género y del discurso, de identificar las características históricas, sociales e incluso biológicas que han colaborado en la persistencia de un discurso/acción establecido hacia/para con el género femenino.

Feminine images in Hernán Rivera Letelier’s pampas work constitutes a double revision. On the one hand, it is a look to the narrative works that take place in the nitrate offices of the northern Chile. On the other hand, it is an observation of Chilean women in their historical. In this exercise we recognize that the woman outlined in these novels has a double reading: the women represented in the narratives and their links with the women of national history. The Chilean national history has been built based on the diversity of factors and events that bear on its most elementary origins: a pre-Columbian territory inhabited by a very diverse culture /from the one/ that currently predominates, a later colonial occupation, a tortuous process of autonomy and independence and a complex territorial delimitation that has caused, to date, historical conflicts with neighboring countries. In this construction of Chile as a state, as a nation or as an identity –or all of them together–, the male prominence has monopolized the story. The history of northern of Chile is not exempt from this complexity. An area as harsh as the desert is a reflection of the sacrificed life of the human beings that inhabit the pampa: the dryness of the land, the heat of the climate, the hostility of the tunnels and, in them, the mineral wealth, they are a space that we cannot evade. The importance given by these contexts allows us to stop at the materialization of hierarchical differences, social inequalities, economic abysses and historical generic disagreements. The valuation of the scenario enables us to identify to what extent it contributes and exacerbates these feminine images. It is evident that women, as an autonomous figure, has been historically invisible, immersed in a relationship and dialectic of subalternity which allows us to fix the present investigation in the analysis of the representation –social and cultural– of this fictionalized-historical-woman as a way to explore silenced aspects of historical discourse since the literature. The novels that are part of the corpus have been identified as historical and social, both from the pampa's north. In all of them there are prostitutes, women who are lovers - loved ones, mothers and some who develop a more political or leadership role. With this, the fundamental objective is to analyze these female images that are projected in the works. The construction of these women in the novels cannot be accidental. The evolution of feminism gives us the possibility of conducting a careful reading, recognizing the performativity of gender and discourse, identifying the historical, social and, even biological characteristics that have contributed to the persistence of an established discourse/action towards/with the female gender.