La adquisición de las competencias docentes digitales para el desarrollo profesional del docente universitario

Abstract

L'objectiu d'aquest treball de recerca és identificar les necessitats formatives emergents i necessàries per al desenvolupament professional de l'professorat universitari. Aquestes necessitats formatives estan enfocades a les demandes ascendents de la Societat de la informació i de el coneixement, les quals són imprescindibles per al desenvolupament professional docent. Així doncs, hem dut a terme un estudi de cas en una universitat privada de Catalunya utilitzant el disseny d'investigació mixt.

Les metodologies utilitzades, quantitativa i qualitativa, van possibilitar diagnosticar aquestes necessitats formatives amb precisió, a través d'un qüestionari de detecció de necessitats formatives; i de manera detallada utilitzant una entrevista semi estructurada en el mètode històries de vida. Tots dos instruments, bé com l'anàlisi de la triangulació, ens van permetre identificar el nivell de competència digital de l'professorat i les seves respectives necessitats formatives amb la finalitat de planificar una proposta de formació direccionada a l'professorat universitari.

Sent així, s'ha comprovat que els professors presenten necessitats formatives en l'àmbit pedagògic i digital, fins i tot els professors amb bon nivell de competència digital, el que comprova que l'adquisició de les competències docents digitals ha d'estar vinculada als aspectes pedagògics respectant la seva naturalesa transversal.

Pel que fa a les unitats de competències (UC), analitzades en el qüestionari, i els seus respectius nivells (Bàsic, Aprofundiment i Generadora de coneixement), observem que les necessitats formatives són més evidents en les UC d'aprofundiment i generació de coneixement , les competències bàsiques tenen un bon nivell de domini, tot i que també presenten necessitats formatives.

Així doncs, a l'plantejar una proposta formativa és imprescindible considerar aquests nivells de domini i necessitats formatives, ratificant la seva vinculació als aspectes didàctics i pedagògics. Considerem el present estudi com a punt de partida per a l'elaboració d'el Pla de formació proposat i, conseqüentment, com a base per a nous estudis i investigacions.

El objetivo del presente trabajo de investigación es identificar las necesidades formativas emergentes y necesarias para el desarrollo profesional del profesorado universitario. Dichas necesidades formativas están enfocadas en las demandas ascendientes de la Sociedad de la información y del conocimiento, las cuales son imprescindibles para el desarrollo profesional docente. Así pues, hemos llevado a cabo un estudio de caso en una universidad privada de Catalunya utilizando el diseño de investigación mixto.

Las metodologías utilizadas, cuantitativa y cualitativa, posibilitaron diagnosticar dichas necesidades formativas con precisión, a través de un cuestionario de detección de necesidades formativas; y de manera detallada utilizando una entrevista semi estructurada en el método historias de vida. Ambos instrumentos, bien como el análisis de la triangulación, nos permitieron identificar el nivel de competencia digital del profesorado y sus respectivas necesidades formativas con la finalidad de planificar una propuesta de formación direccionada al profesorado universitario.

Siendo así, se ha comprobado que los profesores presentan necesidades formativas en el ámbito pedagógico y digital, incluso los profesores con buen nivel de competencia digital, lo que comprueba que la adquisición de las competencias docentes digitales debe estar vinculada a los aspectos pedagógicos respectando su naturaleza transversal.

En lo que se refiere a las unidades de competencias (UC), analizadas en el cuestionario, y sus respectivos niveles (Básico, Profundización y Generadora de conocimiento), observamos que las necesidades formativas son más evidentes en las UC de profundización y generación de conocimiento, las competencias básicas poseen un buen nivel de dominio, aunque también presentan necesidades formativas.

Así pues, al plantear una propuesta formativa es imprescindible considerar estos niveles de dominio y necesidades formativas, ratificando su vinculación a los aspectos didácticos y pedagógicos. Consideramos el presente estudio como punto de partida para la elaboración del Plan de formación propuesto y, consecuentemente, como base para nuevos estudios e investigaciones.

The objective of this research is to identify the emerging and necessary training needs for the professional development of university teaching staff. Those training needs are focused on the ascending demands of the Information and Knowledge Society, which are essential for teacher professional development. Therefore, we have carried out a case study in a private university in Catalonia using the mixed research design.

The methodologies used, quantitative and qualitative, made it possible to diagnose these training needs with precision, through a questionnaire for the detection of training needs; and in detail using a semi-structured interview in the life stories method. Both tools, as well as the triangulation analysis, allowed us to identify the level of digital skill of the teaching staff and their respective training needs in order to plan a training proposal aimed at university teaching staff.

Thus, it has been proven that teachers have training needs in the pedagogical and digital field, even teachers with a good level of digital skill which proves that the acquisition of digital teaching skills must be linked to pedagogical aspects respecting their transversal character.

Regarding the competency units (UC), analyzed in the questionnaire, and their respective levels (Basic, Deepening and Generating knowledge), we observe that the training needs are more evident in the UC for deepening and generating knowledge, the basic skills have a good level of mastery, although they also present training needs.

As a result, when presenting a training proposal, it is essential to consider these levels of mastery and training needs, ratifying their link to didactic and pedagogical aspects. We consider this study as a starting point for the elaboration of the proposed Training Plan and, consequently, as a basis for new studies and research.