Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art
Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura
At the end of Middle Ages, Barcelonese authorities had extended their authority over areas which, in principle, were exclusive competence of the Church, such as charity, morality or education. This historical phenomenon –conceptualised by historiography with the expression ‘civic religion’– is part of a general trend throughout Europe, so that urban governments did not want to leave in the hands of the clergy those issues that were part of what they considered to be of collective interest. This thesis analyses the phenomenon of civic religion in early modern Barcelona, i.e. the intervention of municipal power in the religious sphere that was manifested, above all, in the control and tutelage exercised over urban religious institutions, specially those run by women; consolidation of patronage over churches and chapels; the creation of a municipal welfare system; constant promotion of religious life; and, finally, the creation of a network of saints to protect the city. In this context, City and Church were fighting to expand their respective power spheres which, far from being totally delimited, were constantly being redefined. To conclude, confrontation with the Neapolitan case will be able to introduce new perspectives or approaches in the analysis of the above-mentioned phenomenon
A finales de la edad media las autoridades barcelonesas habían extendido su autoridad sobre ámbitos que, en principio, eran competencia exclusiva de la Iglesia como, por ejemplo, la caridad, la moral o la educación. Este fenómeno histórico –que ha sido conceptualizado por la historiografía con la expresión ‘religión cívica’– se enmarca en una tendencia general en toda Europa, de forma que los gobiernos urbanos no querían dejar en manos de los clérigos aquellas cuestiones que formaban parte de lo que ellos consideraban de interés colectivo. En la presente tesis se analiza el fenómeno de la religión cívica en la Barcelona moderna, es decir, la intervención del poder municipal en la esfera religiosa que se manifestaba, sobre todo, en el control y tutela que ejercía sobre las instituciones religiosas urbanas, en especial femeninas; la consolidación del patronazgo sobre iglesias y capillas; la creación de un sistema asistencial municipal; la constante promoción de la vida religiosa y, por último, en la creación de una red de santos protectores de la ciudad. En este contexto Ciudad e Iglesia dirimían una pugna por ampliar sus respectivas esferas de poder que, lejos de estar totalmente delimitadas, estaban en constante redefinición. Para terminar, la confrontación con la experiencia napolitana nos permitirá introducir nuevas perspectivas o enfoques en el análisis del citado fenómeno
Història moderna; Historia moderna; Modern history; Barcelona; S. XVI-XVIII; 16th-18th centuries; Religió cívica; Religión cívica; Civic religion; Poder urbà; Poder urbano; Urban power; Sants patrons; Santos patronos; Patron saints; Ritual cívic; Ritual cívico; Civic ritual
2 - Religió i teologia; 93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.