Las representaciones de la enseñanza y el aprendizaje de la periodización en contextos de diversidad étnica: la cosmovision mapuche

Abstract

La recerca versa sobre les representacions que l’estudiantat i el professorat té sobre la periodització en contextos de diversitat ètnica (poble maputxe a Xile). El temps històric i la periodització són artefactes significatius per entendre la temporalitat humana i comprendre els accelerats canvis, contradiccions i les diferències que conviuen a les diferents societats.

La periodització és un concepte fonamental en l’ensenyament i aprenentatge del temps històric perquè determina majors possibilitats de comprensió i expansió dels aprenentatges en relació a la temporalitat i la construcció d’una consciència històrica per entendre les relacions passades, presents i futur. Així, es pretén comprendre el concepte de temporalitat, multitemporalitat i periodització vinculada a la formació d’una consciència històrica i el tayín chegenmu (consciència ancestral: saviesa). Per a tal, s’analitzen les representacions de l’estudiantat maputxe i no maputxes i del seu professorat. En concret, ens fixem en els estudiants i professorat dels cursos de setè i vuitè d’Educació Bàsica i de primer a quart d’Educació Mèdia (segons el sistema educatiu de Xile i corresponent a la ESO i Batxillerat a l’Estat Espanyol).

La metodologia d’estudi és de caràcter qualitatiu basat en l’estudi de casos amb un disseny mixt. Els instruments utilitzats corresponen a documents curriculars, qüestionaris, entrevistes i observacions d’aula. La tècnica per processar les dades es basa en l’anàlisi de contingut a partir de la lectura, organització i interpretació de les dades quantitatives i qualitatives.

La recerca respon a la necessitat d’aconseguir que l’aprenentatge de la temporalitat i periodització sigui significatiu en contextos multitemporals. En aquest sentit, la recerca contribueix a una formació del penasment temporal complex i a la millora del procés d’ensenyament i aprenentatge de la història i les ciències socials.

Entre les aportacions de la recerca, en primer lloc, es pot esmentar la construcció d’un marc conceptual de la temporalitat considerant aspectes com el temps, el canvi/continuïtat, la temporalitat, la consciència històrica, la multitemporalitat i la periodització. En segon lloc, la metodologia ha proporcionat informació sobre les representacions de la periodització i temporalitat considerant la complexitat de diversitat ètnica que es dóna en el context. En tercer lloc, les troballes permeten organitzar les diferents categories per analitzar les relacions que es donen entre el que se sap i el que s’hauria de saber sobre temps, multitemporalidad i periodització. Finalment, es busca la transformació de la pràctica educativa donant compte de les contradiccions que es donen en l’ensenyament i aprenentatge de la temporalitat en contextos de gran diversitat.

Podem esmentar la importància que segueix tenint la representació lineal i irreversible del temps com a conseqüència d’un currículum que emfatitza els aspectes cronològics del temps històric. No obstant, un 95,6% de l’estudiant reconeix el canvi i l’associa a aquelles transformacions de ràpida durada a nivell personal. En l’àmbit de l’història global, el currículum considera les diferents escales a tractar els continguts (local, regional i global), però, les interrelacions temporals queden limitades a una sola comprensió: l’eurocèntrica.

Finalment, l’estructura de la tesi doctoral es divideix en tres parts: la primera que dóna compte dels fonaments i l’estructura de la investigació, la segona que exposa les bases teòriques i metodològiques de la recerca i l’última part que exposa els resultats obtinguts i les principals conclusions de la investigació.

La investigación versa sobre las representaciones del estudiantado de segundo ciclo medio (secundaria) y del profesorado sobre la enseñanza y el aprendizaje sobre la periodización en contextos de diversidad étnica (pueblo mapuche). El tiempo histórico y la periodización son artefactos significativos para entender la temporalidad humana y con ello comprender los acelerados cambios, contradicciones y las diferencias que conviven en las diferentes sociedades. Es una preocupación indagar cómo se plantea la enseñanza y el aprendizaje de la periodización en contextos de diversidad étnica porque las distintas representaciones impactan directamente en la adquisición de un aprendizaje temporal complejo del estudiantado.

La periodización es un concepto fundamental en la enseñanza y el aprendizaje del tiempo histórico porque determina mayores posibilidades de comprensión y expansión de los aprendizajes en relación a la temporalidad y la construcción de una conciencia histórica para entender las relaciones pasadas, presentes y futuro. Así, se pretende comprender el concepto de temporalidad, multitemporalidad y periodización vinculada a la formación de una conciencia historia y el tayiñ chegenmu (conciencia ancestral: sabiduría). Para ello, se analizan las representaciones del estudiantado mapuche y no mapuches y del profesorado.

La metodología de estudio es de carácter cualitativa basado en un estudio de casos con un diseño mixto, donde los instrumentos utilizados corresponden a documentos curriculares, cuestionarios, entrevistas y observaciones de aula. La técnica para procesar los datos se basó en el análisis de contenido que favoreció leer, organizar e interpretar los datos cuantitativos y cualitativos de los diferentes tipos de documentos que componen el corpus de estudio.

La investigación responde a la necesidad de lograr que el aprendizaje de la temporalidad y periodización sea significativo en contextos multitemporales. En este sentido, la investigación contribuye a una formación del pensamiento temporal complejo y mejora de la enseñanza y el aprendizaje de la historia y las ciencias sociales.

Entre los aportes de la investigación, en primer lugar, se puede mencionar la construcción de un marco conceptual de la temporalidad considerando aspectos como el tiempo, el cambio/ la continuidad, la temporalidad, la conciencia histórica, la multitemporalidad y la periodización. En segundo lugar, la metodología ha proporcionado la información sobre las representaciones de la periodización y temporalidad considerando la complejidad de diversidad étnica que se da en contexto. En tercer lugar, los hallazgos permiten organizar las diferentes categorías para analizar las relaciones que se dan entre lo que se sabe y lo que se debería saber sobre tiempo, multitemporalidad y periodización. Por último, se busca la transformación de la práctica educativa dando cuenta de las contradicciones que se dan en la enseñanza y aprendizaje de la temporalidad en contextos de gran diversidad.

Podemos mencionar la importancia que sigue teniendo la representación lineal e irreversible del tiempo como consecuencia de un currículo que enfatiza los aspectos cronológicos del tiempo histórico. No obstante, un 95,6% del estudiando reconoce el cambio y lo asocia fácilmente aquellas transformaciones de rápida duración a nivel personal. En el ámbito de la historia global, el currículo considera las diferentes escalas a tratar los contenidos (local, regional y global), sin embargo, las interrelaciones temporales quedan limitadas a una sola comprensión: la eurocéntrica.

La enseñanza de la temporalidad debe asentar una conciencia histórica que se relacione directamente con las habilidades del pensamiento temporal crítico de los estudiantes. Este tipo de pensamiento debe estar dirigido a tomar decisiones, comprometerse e intervenir en los problemas socialmente relevantes (Santisteban et al., 2016).

The research is about the representations of High school students and teachers on teaching and learning about periodization in ethnically diverse contexts (Mapuche people). Historical time and periodization are significant artifacts for understanding human temporality and thus understanding the accelerated changes, contradictions and differences that coexist in different societies. It is a concern to investigate how the teaching and learning of periodization is exposed in contexts of ethnic diversity and how the different representations directly impact on the acquisition of a complex temporal learning of the student’s group. Periodization is a fundamental concept in the teaching and learning of historical timeline because it determines greater possibilities of understanding and expanding learning in relation to temporality and the construction of a historical consciousness to understand past, present and future relationships. Thus, it aims to understand the concept of temporality, multi-temporality and periodization linked to the formation of a historical consciousness and tayiñ chegenmu (ancestral consciousness: wisdom). Due to this reason, the representations of Mapuche and non-Mapuche students and teachers are analysed. The study methodology is of a qualitative nature based on a case study with a mixed design, where the instruments used correspond to curriculum documents, questionnaires, interviews and classroom observations. The technique for processing the data was based on content analysis that favoured reading, organising and interpreting the quantitative and qualitative data from the different types of documents that make up the study corpus. The research responds to the need to make learning about temporality and periodization meaningful in multi-temporal contexts. In this sense, the research contributes to the formation of complex temporal thinking and the improvement of the teaching and learning of history and social sciences. Among the contributions of the research, first of all, we can mention the construction of a conceptual framework of temporality considering aspects such as time, change/ continuity, temporality, historical awareness, multi-temporality and periodization. Secondly, the methodology has provided information on the representations of periodisation and temporality considering the complexity of ethnic diversity that occurs in context. Thirdly, the findings allow us to organise the different categories to analyse the relationships between what is known and what should be known about time, multi-temporality and periodisation. Finally, it seeks the transformation of educational practice by accounting for the contradictions that occur in the teaching and learning of temporality in contexts of great diversity. We can mention the importance that the linear and irreversible representation of time still has as a consequence of a curriculum that emphasizes the chronological aspects of historical time. However, 95.6% of the students recognize change and easily associate it with those transformations of rapid duration at a personal level. In the area of global history, the curriculum considers the different scales to be dealt with (local, regional and global), however, the temporal interrelations are limited to a single understanding: the Eurocentric one. The teaching of temporality must establish a historical awareness that is directly related to the students’ critical temporal thinking skills. This type of thinking should be directed towards decision making, engagement and intervention in socially relevant problems (Santisteban et al., 2016). Finally, the structure of the doctoral thesis is divided into three parts: the first part gives an account of the foundations and structure of the research, the second part presents the theoretical and methodological bases of the research and the last part presents the results obtained and the main conclusions of the research.