“Torta de camelina y harina de camelina en los piensos para el cebo de terneros”

Abstract

L’alimentació és un dels principals costos de producció de les granges d’engreix de vedells, ja que al nostre país la gran majoria del sector treballa amb un sistema intensiu utilitzant dietes amb una elevada proporció de concentrat. Les principals fonts de proteïna vegetal que formen part d’aquest concentrat tenen preus elevats i molt variables, influenciats per la situació actual de mercat global. En aquest context, altres fonts de proteïna, com el tortó i la farina de camelina podrien ser una alternativa a les tradicionals fonts de proteïna vegetal com són la farina de soja o la farina de colza. L’objectiu general d’aquesta tesi va ser el de caracteritzar i comparar nutricionalment com a ingredients aquests dos coproductes resultants de l’extracció d’oli de la llavor de camelina amb els recursos convencionals de proteïna vegetal, i veure els efectes de la seva inclusió en pinsos per a vedells d’engreix. El Capítol 3 mostra la composició química, la digestibilitat in vitro i la degradabilitat in situ del tortó i la farina de camelina. La caracterització nutricional va posar de manifest que, pel percentatge de proteïna bruta i els resultats de digestibilitat in vitro i degradabilitat in situ, tant el tortó com la farina de camelina són ingredients proteics amb potencial per ser utilitzats en dietes de vedells d’engreix, a nivell similar a la farina de colza 00. El següent estudi va valorar l’efecte de la inclusió del tortó i la farina de camelina, com a principal font de proteïna vegetal en dietes de vedells d’engreix, sobre la fermentació ruminal i el metabolisme del nitrogen, emprant fermentadors de doble flux continu. Aquest experiment va mostrar que una dieta formulada amb tortó de camelina o farina de camelina no presenta diferències en digestibilitat, concentració d’àcids grassos volàtils o metabolisme del nitrogen en comparació amb una dieta formulada amb farina de colza 00. Finalment, en el Capítol 4 s’exposen els resultats de dos experiments in vivo realitzats amb 24 vedelles. El primer va consistir en un test de preferència en el que les vedelles disposaven, simultàniament i amb accés ad libitum, d’un pinso formulat amb un 14,6% sobre matèria seca de tortó de camelina i d’un altre formulat amb un 15,8% de farina de colza 00, com a principals fonts de proteïna. Els animals van mostrar una clara preferència pel pinso formulat amb farina de colza 00 amb una major ingestió de matèria fresca. El segon experiment in vivo va buscar avaluar els efectes de reemplaçar la farina de colza 00 amb nivells creixents de tortó de camelina sobre la ingestió, la digestibilitat, i el temps que dedica l’animal a menjar i a remugar. La inclusió de fins a un 9% de matèria seca de tortó de camelina en pinsos per a vedells d’engreix no va afectar a la ingestió de matèria seca ni a la seva digestibilitat, en comparació a un pinso formulat només amb farina de colza 00. Les conclusions principals d’aquesta tesi doctoral són que el tortó de camelina és un ingredient que podria substituir parcialment, fins a un 9% de matèria seca, a la farina de colza 00 en pinsos de vedells d’engreix, tot i ser necessaris per completar la informació, estudis en un engreix complet que analitzin el guany mig diari, l’índex de conversió i la qualitat de canal, i que la farina de camelina és un ingredient proteic prometedor ja que els resultats obtinguts són equivalents als de la farina de colza 00.

La alimentación es uno de los principales costes de producción de las granjas de cebo de terneros, ya que en nuestro país la gran mayoría del sector trabaja con un sistema intensivo utilizando dietas con una elevada proporción de concentrado. Las principales fuentes de proteína vegetal que forman parte de este concentrado tienen precios elevados y muy variables, influenciados por la situación actual del mercado global. En este contexto, otras fuentes de proteína, como la torta y la harina de camelina podrían ser una alternativa a las tradicionales fuentes de proteína vegetal como son la harina de soja o la harina de colza. El objetivo general de esta tesis fue el de caracterizar y comparar nutricionalmente como ingredientes estos dos coproductos resultantes de la extracción de aceite de la semilla de camelina con los recursos convencionales de proteína vegetal, y ver los efectos de su inclusión en piensos para terneros de engorde. El Capítulo 3 muestra la composición química, la digestibilidad in vitro y la degradabilidad in situ de la torta y la harina de camelina. La caracterización nutricional puso de manifiesto que, por el porcentaje de proteína bruta y los resultados de digestibilidad in vitro y degradabilidad in situ, tanto la torta como la harina de camelina son ingredientes proteicos con potencial para ser utilizados en dietas de terneros de engorde, a nivel similar a la harina de colza 00. El siguiente estudio valoró el efecto de la inclusión de la torta y la harina de camelina, como principal fuente de proteína vegetal en dietas de terneros de engorde, sobre la fermentación ruminal y el metabolismo del nitrógeno, empleando fermentadores de doble flujo continuo. Este experimento mostró que una dieta formulada con torta de camelina o harina de camelina no presenta diferencias en digestibilidad, concentración de ácidos grasos volátiles o metabolismo del nitrógeno en comparación con una dieta formulada con harina de colza 00. Finalmente, en el Capítulo 4 se exponen los resultados de dos experimentos in vivo realizados con 24 terneras. El primero consistió en un test de preferencia en el que las terneras disponían simultáneamente y con acceso ad libitum, de un pienso formulado con un 14,6% sobre materia seca de torta de camelina y de otro formulado con un 15,8% de harina de colza 00, como principales fuentes de proteína. Los animales mostraron una clara preferencia por el pienso formulado con harina de colza 00 con una mayor ingestión de materia fresca. El segundo experimento in vivo buscó evaluar los efectos de reemplazar la harina de colza 00 con niveles crecientes de torta de camelina sobre la ingestión, la digestibilidad, y el tiempo que dedica el animal a comer y a rumiar. La inclusión de hasta un 9% de materia seca de torta de camelina en piensos para terneros de engorde no afectó a la ingestión de materia seca ni a su digestibilidad, en comparación a un pienso formulado sólo con harina de colza 00. Las principales conclusiones de esta tesis doctoral son que la torta de camelina es un ingrediente que podría sustituir parcialmente, hasta un 9% de materia seca, a la harina de colza 00 en piensos de terneros de engorde, pese a ser necesarios para completar la información, estudios en un engorde completo que analicen la ganancia media diaria, el índice de conversión y la calidad de canal, y que la harina de camelina es un ingrediente proteico prometedor ya que los resultados obtenidos son equivalentes a los de la harina de colza 00.

Feed is one of the main production costs of beef cattle fattening due to the fact that in our country most of the sector works with an intensive fattening system in which diets have a high proportion of concentrate. The most used sources of vegetable protein that constitute part of the concentrate have high and very variable prices, affected by a global market. In this context, other protein sources, like camelina expeller and camelina meal, could be an alternative to the traditional sources of vegetable protein such as soybean meal or rapeseed meal. The general objective of this thesis has been to characterize and compare these two co-products obtained after the oil extraction of the camelina seed with conventional sources of vegetable protein, and to evaluate the effects of their inclusion in beef cattle diets. Chapter 3 shows the chemical composition, the in vitro digestibility and the in situ degradability of camelina expeller and camelina meal. The percentage of crude protein, the in vitro digestibility values and the in situ crude protein degradability of camelina expeller and camelina meal make them protein ingredients with potential to be used in the beef cattle diets, at a similar level to rapeseed meal 00. The next study evaluated the effect of the inclusion of camelina expeller and camelina meal as the main source of vegetable protein in beef cattle diets on ruminal fermentation and nitrogen metabolism using double-flow fermenters. This experiment shows that a diet formulated with camelina expeller or camelina meal does not show differences in digestibility, volatile fatty acids concentration or nitrogen metabolism compared with a diet formulated with rapeseed meal 00. Finally, Chapter 4 includes the results of the two in vivo experiments with 24 beef heifers. The first was a preference test study in which heifers were offered, simultaneously and with ad libitum access, a concentrate formulated with 14.6% of dry matter of camelina expeller as the main source of protein, and a concentrate formulated with 15.8% of dry matter of rapeseed meal 00. The animals showed a clear preference for the concentrate with rapeseed meal 00 with a higher intake of fresh matter than the camelina expeller concentrate. The second in vivo experiment aimed to evaluate the effects of replacing rapeseed meal 00 with increasing levels of inclusion of camelina expeller on dry matter ingestion, digestibility, time spent eating and time spent ruminating. Although further field studies are necessary to ascertain average daily gain, feed efficiency, and carcass quality in the whole fattening process, the main conclusions of this doctoral thesis are that camelina expeller is an ingredient that could substitute up to 9 % of dry matter in beef cattle concentrates based on rapessed meal 00, and that camelina meal could also be a promising partial protein substitute for rapeseed meal 00.