Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació
La presente investigación nace del debate surgido en las ciudades turísticas en referencia al impacto producido por la actividad turística y la llegada masiva de visitantes. Este hecho, junto con una gestión inadecuada de los recursos, de los espacios de la ciudad y procesos de gentrificación, ocasiona, en muchos casos, malestar entre la ciudadanía residente. Algunos de los sentimientos que se generan son sensación de invasión, incomprensión, desapego a la ciudad y alienación hacia la misma; provocando, de esta forma, problemas de convivencia entre residentes y visitantes. Siendo este el contexto, el estudio pretende descubrir y valorar la relación existente entre el binomio conformado por turismo y Ciudad Educadora. Enfocando el turismo desde una perspectiva amplia, tanto aquello positivo como aquello negativo, convirtiéndose la ciudad en un escenario educador. Por este motivo la investigación se desarrolla en un escenario real conformado por una quincena de ciudades turísticas, donde se ha analizado, de un lado, la convivencia entre la ciudadanía residente y los visitantes. Del otro, identificando y analizando el patrimonio material e inmaterial de cada ciudad, que se convierte en símbolo de identidad y que merece ser respetado y correctamente gestionado. Así, el escenario de trabajo es el del conjunto de ciudades inscritas a la Red Estatal de Ciudades Educadoras que quieren reflexionar y debatir en torno al Turismo Responsable y las Ciudades Educadoras, teniendo el patrimonio como punto de encuentro. En este sentido, la red de trabajo se compone por ciudades españolas con realidades turísticas distintas, pero que ven en la diferencia una oportunidad para reflexionar acerca de cómo afrontar los retos del turismo masivo y los problemas de convivencia que de él derivan. Para llevar a cabo el trabajo de campo se utilizan tanto metodologías cuantitativas como cualitativas, a través de cuestionarios, tareas colaborativas, focus group y revisiones bibliográficas. De esta forma se crean herramientas ad-hoc, algunas de ellas replicables, que permiten la recogida de información, en torno a la convivencia, el patrimonio identitario y el turismo en las ciudades. Los principales resultados de la investigación son de carácter teórico, aunque también se proponen aproximaciones proyectivas que muestran múltiples campos de actuación futura. El estudio culmina con la propuesta de prácticas turísticas responsables y la exposición de tres propuestas turístico-educativas que, teniendo como eje principal el patrimonio identitario, involucran tanto a la ciudadanía residente como a la visitante en el proceso de interpretación para así, mejorar la convivencia en los espacios urbanos.
La present investigació neix del debat sorgit a les ciutats turístiques en relació a l’impacte produït per l’activitat turística i l’arribada massiva de visitants. Aquest fet, juntament a una pobra gestió dels recursos i dels espais de la ciutat, a més, de processos de gentrificació provoca, sovint, malestar entre la ciutadania resident. Alguns dels sentiments que es generen són sensació d’invasió, incomprensió, desinterès cap a la ciutat i alienació amb la mateixa; fent que se’n derivin problemes de convivència entre residents i visitants. Essent aquest el context, la recerca pretén descobrir i valorar la relació que existeix entre el binomi configurat pel turisme i la Ciutat Educadora. En aquest sentit s’enfoca el turisme des d’una perspectiva àmplia, és a dir, tenint en compte allò positiu i allò negatiu, convertint la ciutat en un escenari educador. Per aquest motiu, la investigació es desenvolupa en un escenari real conformat per una quinzena de ciutats turístiques, on s’hi ha analitzat, d’una banda, la convivència entre la ciutadania resident i els visitants. Per l’altra, identificant i analitzant el patrimoni material i immaterial de cada ciutat, que es converteix en símbol d’identitat i que mereix ser respectat i correctament gestionat. Així, l’escenari de treball és el del conjunt de ciutats inscrites a la Red Estatal de Ciudades Educadoras que volen reflexionar i debatre entorn al Turisme Responsable i les Ciutats Educadores, tenint el patrimoni com a nexe d’unió. La xarxa de treball es composa de ciutats espanyoles que presenten realitats turístiques marcadament diferents. Aquesta diferència es pren com una oportunitat per reflexionar sobre com afrontar els reptes de l’arribada massiva de turistes i els problemes de convivència que es generen d’aquesta. Amb la finalitat de dur a terme el treball de camp, s’empren tant metodologies quantitatives com qualitatives, com ara de qüestionaris, tasques col·laboratives, focus group o revisions bibliogràfiques. Així mateix, es creen instruments ad-hoc, alguns dels quals són replicables, que permeten la recollida d’informació, en relació a la convivència, el patrimoni i el turisme a les ciutats. Els principals resultats de la investigació són de caràcter teòric tot i que també es fa una proposta d’aproximacions projectives que mostren múltiples possibilitats d’actuació i recerca futura. La investigació culmina amb l’exposició de pràctiques turístiques responsables i de tres aproximacions de propostes turístico-educatives que, tenint com a eix articulador el patrimoni identitari de la ciutat, involucren tant als residents com als visitants en el procés d’interpretació per, d’aquesta manera, millorar la convivència als espais urbans.
This investigation stems from the debate that arose in tourist cities regarding the impact produced by tourist activities and the massive arrival of visitors. This fact, together with the poor management of the resources and spaces of cities and the gentrification processes, causes, in many cases, discomfort among resident citizens. Some of the feelings generated are a sense of invasion, misunderstanding, detachment, and alienation from the city. All of these cause problems of coexistence between residents and visitors. Given this context, this research aims to discover and assess the existing relation between tourism and Educating Cities. It focuses on tourism from a broad perspective, both positive and negative, and makes the city an educating setting. Accordingly, the research is carried out in a real setting shaped by 15 tourist cities. In these cities, we analyze, on the one hand, the coexistence between resident citizens and visitors and, on the other, identify and examine each city’s tangible and intangible heritage that have become their identitary symbol and which deserves respect and proper management. The established work field is the network of cities registered to the Red Estatal de Ciudades Educadoras, which aims to reflect and debate about responsible tourism and Educating Cities with heritage as a foundation. The network consists of Spanish cities with different tourist realities but who perceive in the difference an opportunity to reflect on how to face the challenges of mass tourism and its resulting problems of coexistence. This investigation uses both quantitative and qualitative methodologies, such as collaborative tasks, surveys, focus groups, and bibliographic reviews. Ad hoc tools are also created to collect information about coexistence, heritage, and tourism in cities. Some of the created tools are replicable in future investigations. The main results of this research are eminently theoretical, though some approximations for projective proposals are provided to show multiple fields of future action. The investigation closes with a proposal of responsible touristic practices for visitors and citizens and gives approximations of three tourist-education projects. These proposals have identitary heritage as their main core and involve both residents and visitors in the interpretation process to improve their coexistence in urban scenarios.
Patrimoni cultural; Patrimonio cultural; Cultural heritage; Ciutats; Ciudades; Cities and towns; Turisme sostenible; Turismo sostenible; Sustainable tourism; Turisme cultural; Turismo cultural; Heritage tourism; Convivència; Convivencia; Coexistence
338 - Situació econòmica. Política econòmica. Gestió, control i planificació de l'economia. Producció. Serveis. Turisme. Preus
Ciències de l'Educació
Esta tesis incluye una serie de anexos que, por sus características técnicas, no han sido incluidos en la presente edición. Si usted está interesado en consultarlos, puede ponerse en contacto con la autora.
Facultat d'Educació [271]