Migrant Health Evidence: a critical analysis of systematic reviews and guidelines

Abstract

Antecedents: L’increment de la migració és una preocupació global per a la salut pública i presenta una necessitat imperiosa d’orientació sanitària basada en l’evidència, que posa de manifest els nombrosos factors contextuals que afecten la implementació de l’orientació existent i la prestació de serveis de salut.

Objectiu: Identificar i avaluar l’evidència en relació amb la qualitat de les guies de pràctica clínica (CPG) i de les revisions sistemàtiques (RS) sobre la salut dels migrants i desenvolupar recomanacions basades en l’evidència.

Mètodes: El primer estudi, es va centrar en l’avaluació de la qualitat de les GPC sobre la salut dels migrants amb l’instrument AGREE II. El segon estudi va avaluar la qualitat metodològica, el risc de biaix i la informació de RS mitjançant els instruments AMSTAR-2, ROBIS i PRISMA, respectivament. El tercer estudi va avaluar l’evidència disponible en relació amb la detecció i el tractament de l’esquistosomiasi i de l’estrongiloidiasi en migrants nouvinguts de països endèmics de la UE i l’EEE. En el quart estudi, vam formular recomanacions mitjançant el mètode GRADE.

Resultats: Vam identificar 32 CPG; nou (28%) es van considerar “recomanades”, sis (19%) “recomanades amb modificacions”, i disset (53%) “no recomanades”. Les puntuacions mitjanes més baixes observades per als dominis AGREE II van ser en els dominis “rigor del desenvolupament” (34%), “aplicabilitat” (40%) i “independència editorial” (27%). En el segon estudi, vam incloure 57 RS. La qualitat metodològica en 30 RS (52,6%) va ser baixa o molt baixa. El risc de biaix va ser elevat en 23 (40,4%), mentre que la qualitat de la informació en 36 (63,2%) va ser moderada. En el tercer estudi, vam incloure 27 RS. La certesa de les tècniques de detecció va ser baixa i la certesa del tractament va ser de moderada a alta. Les proves serològiques de detecció d’anticossos van ser les proves de cribratge més eficaces en entorns de baixa endemicitat. Els cursos curts de praziquantel i ivermectina van ser segurs, altament eficaços i rendibles. Per a l’esquistosomiasi, el grup va recomanar proves serològiques i tractament a tots els migrants de països d’alta endemicitat a l’Àfrica subsahariana i àrees focals de transmissió a Àsia, Amèrica del Sud i el nord d’Àfrica. El grup va recomanar proves serològiques i tractament per a l’estrongiloidiasi a tots els migrants procedents de països d’alta endemicitat a Àsia, Àfrica, Orient Mitjà, Oceania i Amèrica Llatina (recomanacions condicionals basades en evidències de baixa qualitat).

Conclusions: 1) La major part de les GPC sobre la salut dels migrants tenen una qualitat subòptima amb molt marge de millora, especialment en els dominis del rigor del desenvolupament, l’aplicabilitat i la independència editorial. 2) La qualitat metodològica, el risc de biaix i la informació de les RS sobre la salut dels migrants encara són subòptimes, amb llacunes relacionades amb el baix registre de protocols, l’avaluació del risc de biaix i el biaix de publicació, l’anàlisi addicional i el finançament. 3) La certesa de l’evidència sobre l’eficàcia de les tècniques de cribratge va ser baixa i la certesa que recolzava l’eficàcia del tractament per a les dues infeccions parasitàries va ser de moderada a alta. 4) Als immigrants nouvinguts procedents de països endèmics de la UE i l’EEE se’ls hauria d’oferir la detecció i el tractament de l’esquistosomiasi i de l’estrongiloidiasi adaptats a la seva regió.

Antecedentes: El aumento significativo de la migración es un problema de salud pública mundial y presenta una necesidad de orientación sanitaria basada en evidencia, destacando los numerosos factores contextuales que afectan la implementación y la provisión de servicios de salud.

Objetivo: Identificar y evaluar la evidencia sobre la calidad de las guías de práctica clínica (GPC) y revisiones sistemáticas (RS) sobre salud de los migrantes, así como desarrollar recomendaciones basadas en la evidencia.

Métodos: El primer estudio, se centró en la valoración de la calidad de las guías de práctica clínica (GPC) en salud del migrante con el instrumento AGREE II. El segundo estudio evaluó la calidad metodológica, el riesgo de sesgo y el reporte de RS sobre este tema utilizando los instrumentos AMSTAR-2, ROBIS y PRISMA, respectivamente. El tercer estudio evaluó la evidencia sobre la detección y el tratamiento de la esquistosomiasis y la estrongiloidiasis en migrantes recién llegados de países endémicos de la UE/EEE. En el cuarto estudio, formulamos recomendaciones mediante el método GRADE para detectar y tratar la esquistosomiasis y estrongiloidiasis.

Resultados: En el primer estudio identificamos 32 GPC; nueve (28%) fueron “recomendadas”, seis (19%) “recomendadas con modificaciones”, y diecisiete (53%) “no recomendadas”. Las puntuaciones medias más bajas observadas para los dominios AGREE II fueron ‘rigor de desarrollo’ (34%), ‘aplicabilidad’ (40%) e ‘independencia editorial’ (27%). En el segundo estudio, incluimos 57 revisiones sistemáticas. La calidad metodológica en 30 (52,6%) fue baja/críticamente baja. El riesgo de sesgo fue alto en 23 (40,4%), mientras que la calidad del reporte en 36 (63,2%) fue moderada. En el tercer estudio incluimos 27 RS. La certeza de la evidencia sobre la efectividad de las técnicas de detección fue baja y la certeza de la eficacia del tratamiento para ambas infecciones parasitarias fue de moderada a alta. Las pruebas serológicas de detección de anticuerpos fueron las más eficaces en entornos de baja endemicidad porque tienen una mayor sensibilidad que los métodos convencionales. Los tratamientos cortos de prazicuantel e ivermectina fueron seguros, muy eficaces y rentables. Para la esquistosomiasis en el cuarto estudio, el panel recomendó el cribado y el tratamiento a todos los migrantes de países de alta endemicidad en África subsahariana y áreas focales de transmisión en Asia, América del Sur y África del Norte. El panel también recomendó ofrecer exámenes serológicos y tratamiento para estrongiloidiasis a todos los migrantes de países de alta endemicidad en Asia, África, Oriente Medio, Oceanía y América Latina (recomendaciones condicionales basadas en evidencia de baja calidad).

Conclusiones: 1) La mayoría de las GPC sobre salud de los migrantes tienen una calidad subóptima con mucho margen de mejora, especialmente en los ámbitos del rigor del desarrollo, la aplicabilidad y la independencia editorial. 2) La calidad metodológica, el riesgo de sesgo y el reporte de las RS es subóptima, con brechas críticas vinculadas al bajo registro de protocolos, evaluación del riesgo de sesgo y sesgo de publicación, análisis adicional de evidencia y financiamiento. 3) La certeza de la evidencia sobre la efectividad de las técnicas de detección fue baja y la que respalda la eficacia del tratamiento para ambas infecciones fue de moderada a alta. 4) A los migrantes recién llegados de países endémicos de la UE/EEE se les debe ofrecer detección y tratamiento de esquistosomiasis y estrongiloidiasis adaptados a su región de origen.

Background: The significant increase in international migration is a global public health concern and presents a compelling need for national and international migrant-specific evidence-based health guidance, highlighting the numerous contextual factors affecting the implementation of existing guidance and health service provision.

Objective: To identify and assess evidence on the quality of clinical practice guidelines (CPGs) and systematic reviews (SRs) on migrant health, and to develop evidence-based recommendations in this field.

Methods: The first study, a systematic review, focused on the appraisal of the quality of

clinical practice guidelines (CPGs) on migrant health with the AGREE II instrument. The second study assessed the methodological quality, the risk of bias, and the reporting of systematic reviews on this topic using the instruments AMSTAR-2, ROBIS, and PRISMA, respectively. The third study evaluated the available evidence for the screening and treatment of schistosomiasis and strongyloidiasis in newly arrived migrants from endemic countries in the EU/EEA. In the fourth study, we formulated evidence-based recommendations based on the GRADE approach for screening and treatment of schistosomiasis and strongyloidiasis in the same population.

Results: In the first study we identified 32 CPGs; nine (28%) were deemed ‘recommended’, six (19%) were ‘recommended with modifications’, while seventeen (53%) were ‘not recommended. The lowest mean scores observed for the AGREE II domains were in the ‘rigour of development’ (34%), ‘applicability’ (40%), and ‘editorial independence’ (27%) domains. In the second study, we included 57 systematic reviews. The methodological quality in 30 (52.6%) SRs was low/critically low. The overall risk of bias of included SR was high in 23 (40.4%), while the quality of reporting in 36 (63.2%) SRs was moderate. In the third study we included 27 SRs. The certainty of evidence on the effectiveness of screening techniques was low and the certainty supporting treatment efficacy for both parasitic infections was moderate to high. Overall, antibody-detecting serological tests were the most effective screening tests for both schistosomiasis and strongyloidiasis in low-endemicity settings, because they have higher sensitivity than conventional parasitological methods. Short courses of praziquantel and ivermectin were safe, highly effective, and cost-effective. In the fourth study, for schistosomiasis, the panel recommended serological screening and treatment (for positive cases) to all migrants from countries of high endemicity in sub-Saharan Africa and focal areas of transmission in Asia, South America, and North Africa. The panel also recommended offering serological screening and treatment (for positive cases) for strongyloidiasis to all migrants from countries of high endemicity in Asia, Africa, the Middle East, Oceania and Latin America (conditional recommendations based on low quality evidence).

Conclusions: 1) The majority of CPGs on migrant health have suboptimal quality with much room for improvement, especially in the domains of rigour of development, applicability, and editorial independence. 2) The methodological quality, risk of bias, and reporting of SRs on migrant health is still suboptimal, with critical gaps linked to low protocol registration, assessment of risk of bias and publication bias, additional analysis of synthesized evidence, and available funding. 3) The certainty of evidence on the effectiveness of screening techniques was low, and the certainty of evidence supporting treatment efficacy for both parasitic infections was moderate to high. 4) Newly-arrived migrants from endemic countries in the EU/EEA should be offered schistosomiasis and strongyloidiasis screening and treatment tailored to their region of origin.