Impacto de la introducción de la reforma al transporte público “transantiago” en la calidad del aire de Santiago, Chile

Author

Yohannessen Vásquez, Karla

Director

Alvarado Orellana, Sergio

Tutor

Navarro Giné, Albert

Date of defense

2021-01-28

Pages

204 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública

Abstract

Antecedents: La contaminació atmosfèrica a Santiago, capital de Chile, ha estat una permanent preocupació en els últims 30 anys, tant per al govern com per a la població. Una important mesura enfocada a reduir els nivells de contaminació va ser la reforma del transport públic, anomenada Transantiago (TS), implementada radicalment el 10 de febrer del 2007. Objectius: Avaluar l’impacte de la introducció de la reforma del transport públic sobre la qualitat de l’aire a Santiago i comparar els resultats entre zones geogràfiques segons variables de context social. Mètodes: Estudi ecològic mixt. Es van utilitzar registres de les concentracions de contaminants a partir de fonts oficials del govern (n=8 estacions de monitorització), registres de variables meteorològiques i de context social. Es descriuen les concentracions diàries i el compliment de les normatives nacionals per als contaminants MP10, MP2,5, O3 i CO considerant el període previ (2001-2006) i posterior (2008-2013) a la implementació. L’impacte de la implementació del TS es va avaluar mitjançant una anàlisi de Sèrie de Temps Interrompuda (STI), considerant les concentracions mensuals per al període 2001-2013. Els resultats dels indicadors de qualitat de l’aire i de el model STI es van comparar entre zones geogràfiques de manera descriptiva i mitjançant test de Kruskal Wallis. Es va calcular l’índex de concentració per avaluar la desigualtat en la distribució dels indicadors a través de l’Índex de Prioritat Social (IPS). Resultats: Les medianes de concentracions diàries de MP10, MP2,5 i O3 van ser menors en el període posterior a TS comparat amb el període previ, en totes les estacions de monitorització; les concentracions de CO van mostrar menors valors posterior a TS només en 4 estacions. La normativa anual per als contaminants MP10 i MP2,5 va ser superada per totes les estacions de monitorització en tot el període d’estudi. El nombre de superacions de la normativa diària posterior a TS va disminuir en totes les estacions. En l’anàlisi STI, les concentracions de MP2,5 van mostrar una tendència a la reducció posterior a TS en totes les estacions (0,08-0,17 μg/m3 mensual), mentre que en les concentracions de CO l’impacte trobat va mostrar una tendència a l’augment posterior a TS (0,003-0,031 ppm mensual). L’impacte en les concentracions de MP10, va mostrar una tendència a la reducció de les concentracions en 4 estacions, i les concentracions d’O3 van mostrar una tendència a la disminució en 6 estacions. Les concentracions diàries dels contaminants estudiats i els coeficients de el model STI van mostrar una distribució heterogènia entre les comunes on s’ubiquen les estacions de monitorització sense mostrar un gradient relacionat amb la seva IPS. Es va trobar una distribució desigual marcada per als dies amb qualitat de l’aire no saludable per MP10 (IC≈-0,50) en els dos períodes, i un augment de la desigualtat en la distribució dels dies amb qualitat de l’aire no saludable per MP2,5 en el període posterior a la introducció de TS (IC2001-2006= -0,24 versus IC2008-2013= -0,43). Conclusions: La implementació de TS va tenir un impacte en reduir la tendència de les concentracions de MP2,5, però malgrat això, es va observar un augment en la tendència de les concentracions de CO. La magnitud de l’impacte en els indicadors de qualitat de l’aire considerats va ser heterogènia entre les estacions de monitorització i va ser desigual per als dies de qualitat de l’aire no saludable.


Antecedentes: La contaminación atmosférica en Santiago, capital de Chile, ha sido una permanente preocupación en los últimos 30 años, tanto para el gobierno como para la población. Una importante medida enfocada a reducir los niveles de contaminación fue la reforma al transporte público, llamada Transantiago (TS), implementada radicalmente el 10 de febrero de 2007. Objetivos: Evaluar el impacto de la introducción de la reforma al transporte público en la calidad del aire en Santiago y comparar los resultados entre zonas geográficas según variables de contexto social. Métodos: Estudio ecológico mixto. Se utilizaron registros de las concentraciones de contaminantes desde fuentes oficiales de gobierno (n=8 estaciones de monitoreo) y registros de variables meteorológicas y de contexto social. Se describen las concentraciones diarias y el cumplimiento de las normativas nacionales para los contaminantes MP10, MP2,5, O3 y CO considerando el período previo (2001-2006) y posterior (2008-2013) a la implementación. El impacto de la implementación de TS se evaluó a través de un análisis de Serie de Tiempo Interrumpida (STI), considerando las concentraciones mensuales para el período 2001-2013. Los resultados de los indicadores de calidad del aire y del modelo STI se compararon entre zonas geográficas de manera descriptiva y a través de test de Kruskal Wallis. Se calculó el índice de concentración para evaluar la desigualdad en la distribución de los indicadores a través del Índice de Prioridad Social (IPS). Resultados: las medianas de concentraciones diarias de MP10, MP2,5 y O3 fueron menores en el período posterior a TS comparado con el período previo, en todas las estaciones de monitoreo; las concentraciones de CO mostraron menores valores posterior a TS solo en 4 estaciones. La normativa anual para los contaminantes MP10 y MP2,5 fue superada por todas las estaciones de monitoreo en todo el período de estudio. El número de superaciones de la normativa diaria posterior a TS disminuyó en todas las estaciones. En el análisis STI, las concentraciones de MP2,5 mostraron una tendencia a la reducción posterior a TS en todas las estaciones (0,08-0,17 μg/m3 mensual), mientras que en las concentraciones de CO el impacto encontrado mostró una tendencia al aumento posterior a TS (0,003-0,031 ppm mensual). El impacto en las concentraciones de MP10, mostró una tendencia a la reducción de las concentraciones en 4 estaciones, y las concentraciones de O3 mostraron una tendencia a la disminución en 6 estaciones. Las concentraciones diarias de los contaminantes estudiados y los coeficientes del modelo STI mostraron una distribución heterogénea entre las comunas donde se ubican las estaciones de monitoreo sin mostrar un gradiente relacionado con su IPS. Se encontró una distribución desigual marcada para los días con calidad del aire no saludable por MP10 (IC≈-0,50) en ambos períodos, y un aumento de la desigualdad en la distribución de los días con calidad del aire no saludable por MP2,5 en el período posterior a la introducción de TS (IC2001-2006=-0,24 versus IC2008-2013=-0,43). Conclusiones: La implementación de TS tuvo un impacto en reducir la tendencia de las concentraciones de MP2,5, no obstante, se observó un aumento en la tendencia de las concentraciones de CO. La magnitud del impacto en los indicadores de calidad del aire considerados fue heterogénea entre las estaciones de monitoreo y fue desigual para los días de calidad del aire no saludable.


Background: Air pollution in Santiago, capital of Chile, has been a permanent concern in the last 30 years, for the government as well as for the population. An important measure aimed at reducing pollution levels was the reform to public transport, called Transantiago (TS), radically implemented on February 10, 2007. Objectives: Evaluate the impact of the introduction of the public transport reform on air quality in Santiago and compare the results between geographical areas according to variables of social context. Methods: Mixed ecological study. Records of pollutant concentrations from official government sources (n=8 monitoring stations) and records of meteorological variables and social context were used. Daily concentrations and compliance with national regulations for pollutants PM10, PM2,5, O3 and CO are described, considering the period before (2001-2006) and after (2008-2013) implementation. The impact of TS implementation was evaluated through an Interrupted Time Series (STI) analysis, considering the monthly concentrations for the period 2001-2013. The results of the air quality indicators and the STI model were compared between geographical areas in a descriptive way and through the Kruskal Wallis test. The concentration index was calculated to evaluate the inequality in the distribution of the indicators through the Social Priority Index (SPI). Results: the medians of daily concentrations of PM10, PM2,5 and O3 were lower in the period after TS compared to the previous period, in all monitoring stations; CO concentrations showed lower values after TS only in 4 stations. The annual regulations for pollutants PM10 and PM2,5 were exceeded by all monitoring stations throughout the study period. The number of exceedances of the daily regulation after TS decreased in all stations. In the STI analysis, PM2,5 concentrations showed a tendency to decrease after TS in all stations (0.08-0.17 μg/m3 per month), while in CO concentrations the impact found showed an upward trend after TS (0.003-0.031 ppm monthly). The impact on PM10 concentrations showed a tendency to decrease concentrations in 4 stations, and O3 concentrations showed a decrease tendency in 6 stations. The daily concentrations of the pollutants studied and the coefficients of the STI model showed a heterogeneous distribution among the communes where the monitoring stations are located without showing a gradient related to their SPI. A strong unequal distribution was found for days with unhealthy air quality by PM10 (IC≈-0.50) in both periods, and an increase in inequality in the distribution of days with unhealthy air quality by PM2,5 in the period after the introduction of ST (IC2001-2006= -0.24 versus IC2008-2013= -0.43). Conclusions: The implementation of TS had an impact on reducing the trend of PM2,5 concentrations, however, an increase in the trend of CO concentrations was observed. The magnitude of the impact on the air quality indicators considered was heterogeneous among the monitoring stations and was unequal for the days of unhealthy air quality

Keywords

Transport públic; Transporte público; Public transport; Intervenció; Intervención; Intervention; Qualitat de l'aire; Calidad del aire; Air quality

Subjects

00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

kyv1de1.pdf

5.710Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)