Cap a una filologia digital en educació. Anàlisi descriptiva de l'ús de la tecnologia per a l'adquisició de competències, en el cas de llibres de text digitals de llengua i literatura catalana d'ESO

Abstract

Analitzem llibres de text digitals de llengua i literatura catalana d’ESO per descriure quin ús s’hi fa de la tecnologia per assolir les competències curriculars (lingüístiques, literàries i digitals) i no curriculars (filològiques digitals i literacitat digital).

Identifiquem, d’una banda, les competències filològiques digitals com a estratègia per adequar l’ensenyament i l’aprenentatge de llengua i literatura a la realitat digital de la disciplina. I la literacitat digital, de l’altra, com a via per incorporar de forma transversal la competència digital.

Exposem els diversos conceptes que ajuden a entendre amb major profunditat la recerca desenvolupada: què és el llibre de text digital, la relació amb el llibre de text, l’ús pedagògic de tots dos i les estratègies d’avaluació dels materials. Delimitem quines són les competències lingüístiques, literàries i digitals del currículum; establim què és la filologia digital i la literacitat digital, i apuntem relacions entre les competències curriculars i les no curriculars.

Desenvolupem una recerca mixta en què emprem dues tècniques diferenciades: l’anàlisi de contingut per a l’obtenció de dades i l’estadística descriptiva per al tractament de les dades.

Posem en relació l’anàlisi de contingut amb tres conceptes vinculats amb la lingüística: d’una banda el model comunicatiu de Jakobson (1960), per caracteritzar el llibre de text digital com un entorn de comunicació; d’una altra, la definició de signe lingüístic de Saussure (1916), que l’entén com un binomi entre significat i significant, en què el context modifica el significat, i, finalment, la teoria dels actes de parla d’Austin (1962), en què distingeix entre actes de parla locutius (dir alguna cosa), il·locutius (la intenció) i perlocutius (l’efecte).

D’aquesta manera desenvolupem un instrument d’anàlisi que possibilita prendre dades per analitzar si es treballen les competències al·ludides, en tant que potencialitat de l’entorn comunicatiu del llibre de text digital (significat comunicatiu latent, entre il·locutiu i perlocutiu), alhora que permet conèixer com és el significant (la forma que adopta i l’ús que se’n fa) i determinar-ne el context (localització dins del llibre de text digital i la distribució en la pantalla), per oferir més informació descriptiva que pugui aportar dades sobre com, quan i on apareixen els usos de tecnologia per a l’adquisició de competències.

Apliquem l’instrument d’anàlisi a una mostra opinàtica de 12 llibres de text digitals (que corresponen als quatre cursos d’ESO de tres editorials). Per cadascun dels 4.807 usos de tecnologia identificats, n’analitzem 48 variables.

Entre els resultats, destaca, pel que fa als àmbits competencials, que el de major presència és el lingüístic, mentre que el literari, el digital, el filològic digital i la literacitat digital té una presència menor. Així mateix, en tots els àmbits competencials la presència es focalitza en algunes competències mentre que en altres el treball és inferior o residual.

En relació amb el significant i el context, el comportament és fonamentalment homogeni. Els usos de tecnologia es concentren en activitats (principalment autocorrectives), en continguts interns, incorporats dins dels llibres de text digitals, en espais principals; sobretot es tracta d’interactius, en què es treballa de forma individual, l’alumnat assumeix el paper de consumidor i no s’usen de forma social.

Com a conclusió general, els usos de la tecnologia són de baixa intensitat. Per tant, no es desenvolupen les potencialitats de treballar amb un material digital, que continua estretament lligat a la conceptualització del llibre de text.

We analyse digital textbooks of the Catalan language and literature for ESO to describe how technology is used to achieve curricular competencies (linguistic, literary and digital) and non-curricular (digital philological and digital literacy) competencies.

On the one hand, we identify digital philological competencies as a strategy to adapt the teaching and learning of language and literature to the digital reality of the discipline. And digital literacy, on the other, as a way to incorporate digital competence transversally.

We develop a mixed-type research in which we use two differentiated techniques: the content analysis for data collection and descriptive statistics for the processing of data.

In this way, we develop an analysis tool that enables us to obtain data in order to analyse if the already mentioned competencies are being worked on, both for the potential of the communicative environment of the digital textbook (latent communicative meaning), and at the same time, permitting us to know what the signifier is like (the form it takes and the use made) and determine the context (location within the digital textbook and the distribution on the screen), thus offering us more descriptive information that can provide data on how, when and where the uses of technology appear in the acquisition of competencies.

We apply the analysis tool to a purposive sampling of 12 digital textbooks (corresponding to the four ESO courses of three publishers). For each of the 4,807 uses of technology identified, we analysed 48 variables.

Among the results, it stands out that, in terms of competence, the one with the greatest presence is linguistic, while literary, digital, digital philological and digital literacy have a lesser presence. Likewise, in all areas of competence the presence focuses on some competencies while in others the work is inferior or residual.

In relation to the signifier and the context, the behaviour is fundamentally homogeneous. The uses of technology are concentrated in activities (mainly self-correcting), in internal contents, incorporated into digital textbooks, in main spaces; above all, these are interactive, in which one works individually and students take on the role of consumers and are not used in a social way.

As a general conclusion, the uses of technology are of low intensity. Therefore, the potentialities of working with digital material are not developed, which is still closely linked to the conceptualisation of the textbook.