Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Mitjans, Comunicació i Cultura
La investigació aborda l’anàlisi de les polítiques de convergència tecnològica a l’Argentina durant l’etapa kirchnerista, centrant-se en l’elaboració de la Llei Argentina Digital (LAD, Butlletí Oficial No. 33.034) i la seva implementació per part de l’autoritat d’aplicació. El treball desenvolupa una anàlisi de política pública, a través d’un estudi de cas descriptiu amb intenció explicativa, amb l’objectiu d’identificar períodes rellevants de l’objecte d’estudi entre octubre de 2014 i desembre de 2015. Vinculat al cicle polític del kirchnerisme, l’estudi de la LAD pot ser pres com una unitat temporal amb característiques pròpies d’un estudi de cas. El kirchnerisme i les seves polítiques de comunicació són un període que s’obre i es tanca. A el mateix temps, l’estudi de la LAD permet plantejar connexions entre les polítiques de comunicació i la democràcia. Per la naturalesa transversal de la comunicació, la regulació dels serveis convergents posseeix conseqüències que aconsegueixen transcendir el sectorial i ser considerats en relació amb aspectes institucionals de la democràcia. En aquest sentit, si bé les polítiques públiques no són variables independents del conjunt de factors polítics i institucionals, això no impedeix assenyalar que les polítiques de comunicació poden transformar-se en un atribut valuós per a la millora de el règim democràtic. Per això la investigació planteja com a aposta teòrica la incorporació d’elements conceptuals de la qualitat democràtica. D’aquesta manera, a través de diferents informes que presenten diversos organismes internacionals es valoren tant les dimensions de continguts, procediments i resposta de la democràcia argentina com els valors dels seus respectius indicadors per al període d’estudi. Això últim ha permès establir una connexió amb les polítiques públiques des d’una perspectiva poc desenvolupada en el camp d’estudis de la comunicació. Així doncs, la progressivitat de drets, la rendició de comptes institucional, la capacitat de resposta governamental, el paper de Parlament i la participació ciutadana són considerats, entre altres elements, per a l’estudi de la convergència regulativa entre els serveis audiovisuals, de telecomunicacions i de dades. La investigació identifica els principals eixos i continguts de la LAD, analitza els posicionaments d’actors polítics, empresarials i de la societat civil en el marc de la seva elaboració i aborda la implementació de la llei per l’Autoritat Federal de Tecnologies de la Informació i Comunicació (AFTIC) i s’analitzen diversos decrets, resolucions i normes en relació a diverses formes de regular els règims de la convergència tecnològica. Aquests objectius d’investigació han permès valorar en quina mesura el procés de la LAD resulta coherent o disruptiu amb el conjunt de regulacions sobre la comunicació empreses en el període dels governs kirchneristes. En conseqüència, en moments en els quals el règim democràtic sembla ser posat a prova per tot tipus de desafiaments, la regulació dels sistemes i estructures mediàtiques, juntament amb el desenvolupament de tecnologies de la comunicació i la informació, revesteix una singular importància no només per al desenvolupament i defensa dels drets de la ciutadania sinó per la responsabilitat i resposta governamental.
La investigación aborda el análisis de las políticas de convergencia tecnológica en Argentina durante la etapa kirchnerista, centrándose en la elaboración de la Ley Argentina Digital (LAD, Boletín Oficial No. 33.034) y su implementación por parte de la autoridad de aplicación. El trabajo desarrolla un análisis de política pública, a través de un estudio de caso descriptivo con intención explicativa, con el objetivo de identificar períodos relevantes del objeto de estudio entre octubre de 2014 y diciembre de 2015. Vinculadas al ciclo político del kirchnerismo, el estudio de la LAD puede ser tomado como una unidad temporal con características propias de un estudio de caso. El kirchnerismo y sus políticas de comunicación son un período que se abre y se cierra. Al mismo tiempo, el estudio de la LAD permite plantear conexiones entre las políticas de comunicación y la democracia. Por la naturaleza trasversal de la comunicación, la regulación de los servicios convergentes posee consecuencias que logran trascender lo sectorial y ser considerados en relación con aspectos institucionales de la democracia. En este sentido, si bien las políticas públicas no son variables independientes al conjunto de factores políticos e institucionales, esto no impide señalar que las políticas de comunicación pueden transformarse en un atributo valioso para la mejora del régimen democrático. Para esto la investigación plantea como apuesta teórica la incorporación de elementos conceptuales de la calidad democrática. De esta forma, a través de distintos informes que presentan diversos organismos internacionales se valoran tanto las dimensiones de contenidos, procedimientos y respuesta de la democracia argentina como los valores de sus respectivos indicadores para el período de estudio. Esto último ha permitido establecer una conexión con las políticas públicas desde una perspectiva poco desarrollada en el campo de estudios de la comunicación. Así pues, la progresividad de derechos, la rendición de cuentas institucional, la capacidad de respuesta gubernamental, el rol del Parlamento y la participación ciudadana son considerados, entre otros elementos, para el estudio de la convergencia regulativa entre los servicios audiovisuales, de telecomunicaciones y de datos. La investigación identifica los principales ejes y contenidos de la LAD, analiza los posicionamientos de actores políticos, empresariales y de la sociedad civil en el marco de su elaboración y aborda la implementación de la ley por la Autoridad Federal de Tecnologías de la Información y Comunicación (AFTIC) y se analizan distintos decretos, resoluciones y normas en relación a diversas formas de regular los regímenes de la convergencia tecnológica. Estos objetivos de investigación han permitido valorar en qué medida el proceso de la LAD resulta coherente o disruptivo con el conjunto de regulaciones sobre la comunicación emprendidas en el período de los gobiernos kirchneristas. En consecuencia, e momentos en los cuales el régimen democrático parece ser puesto a prueba por todo tipo de desafíos, la regulación de los sistemas y estructuras mediáticas, junto con el desarrollo de tecnologías de la comunicación y la información, reviste una singular importancia no solo para el desarrollo y defensa de los derechos de la ciudadanía sino para la responsabilidad y respuesta gubernamental.
The research addresses the analysis of technological convergence policies in Argentina during the Kirchnerist period, focusing on the Argentine development Digital Law (ADL, Official Gazette No. 33.034) and its implementation by the enforcement authority. The work develops analysis of public policy through a descriptive case study with the aim of identifying relevant periods of the object studied between October 2014 and December 2015. Linked to the political cycle of Kirchnerism, the study of the ADL can be taken as a temporary unit with characteristics typical of a case study. Kirchnerism and its communication policies are periods that had a specific starting and ending point, and at the same time the ADL study raises connections between communication policies and democracy. Due to the transversal nature of communication, the regulation of convergence services has had consequences that surpass the sectoral aspect and can be considered in relation to institutional aspects of democracy. In this sense, although public policies are not independent variables to the set of political and institutional factors, this does not prevent us from pointing out that communication policies can become a valuable attribute for the improvement of democracy. On this basis, the research presents as a theoretical approach to the incorporation of conceptual elements of democratic quality. Thus, through different reports presented by various international organizations, both the dimensions of content, procedures and response of the Argentine democracy as well as the values of their respective indicators for the study period are assessed. As regards the latter, it has made possible to establish a connection with public policies from underdeveloped perspective in the field of communication studies. Therefore, the progressivity of rights, institutional accountability, government response capacity, the role of Parliament and citizen participation are considered among other elements for the study of regulatory convergence between audiovisual, telecommunications and data services. The research identifies the main axes and contents of the ADL, it analyzes the political positions, businesses and civil society actors within the framework of its elaboration and addresses the implementation of the law by the Federal Authority for Information and Communication Technologies (AFTIC, Spanish acronym); judgements, resolutions and regulations are analyzed in relation to various ways of regulating the regimes of technological convergence. These research objectives have made it possible to assess to what extent the ADL process is coherent or disruptive with the set of regulations on communication undertaken in the period of Kirchnerist governments. Consequently, and at times when the democratic regime seems to be tested by all kinds of challenges, the regulation of media systems and structures, together with the development of communication and information technologies, are of singular importance not only for the development and defense of citizens’ rights but for government responsibility and response.
Polítiques de comunicació; Políticas de comunicación; Communication policies; Qualitat democràtica; Calidad democrática; Quality of democracy; Kirchnerisme; Kirchnerismo; Kirchnerism
316 - Sociología. Comunicación
Ciències Socials