Resultats a llarg termini del tractament quirúrgic amb diferents vies d’abordatge per a la histerectomia radical en el càncer de cèrvix inicial

Abstract

La laparoscòpia ha estat des de fa dècades, una eina de treball en ginecologia, primer en cirurgia benigna i més tard, en cirurgia oncològica, amb un paper important en tres llocs bàsics de l’oncologia: el diagnòstic, l’estadificació i el tractament de la malaltia. Més tard s’hi ha incorporat la cirurgia robòtica conformant, en conjunt, el que anomenem Cirurgia Mínimament Invasiva, MIS pel seu acrònim en anglès. És en la cirurgia del càncer de cèrvix i del càncer d’ovari on la laparoscòpia presenta la major dificultat tècnica i és en els tumors inicials on la laparoscòpia podria constituir una alternativa a la cirurgia clàssica, sempre i quan es constatés la seva equivalència en quant a resultats oncològics. Aquest treball fa un estudi sobre l’efecte de les diferents vies d’abordatge quirúrgic en el tractament primari del càncer de coll uterí inicial amb histerectomia radical a la nostra institució, el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus. En quant a això, l’estudi LACC (Laparoscopic Approach to Cervical Cancer) ha posat recentment en dubte la seguretat oncològica de la via laparoscòpica per a la histerectomia radical en el tractament primari del càncer de coll uterí invasor inicial i és un tema que està a l’actualitat a la palestra de la ginecologia oncològica mundial. Objectiu: Analitzar l’efecte que la introducció dels procediments mínimament invasius han tingut en els resultats oncològics, i també en els quirúrgics, del tractament primari del càncer de coll uterí invasor inicial amb histerectomia radical quan es comparen amb els de la mateixa cirurgia via laparotòmica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Tot això al llarg de 17 anys d’experiència i seguiment d’aquestes pacients tractades amb histerectomia radical. Material i mètodes: Estudi prospectiu controlat. Pacients: Totes les pacients que es s’han tractat de forma primària amb histerectomia radical per càncer de cèrvix inicial a la nostra institució entre maig de 1999 i juny de 2016, amb un total de 188 pacients. Se’ls ha realitzat una histerectomia radical per laparotomia o per cirurgia mínimament invasiva (via laparoscòpia o robòtica). Resultats: Seixanta sis pacients van rebre cirurgia laparotòmica, 90 laparoscòpica i 22 robòtica. La pèrdua de sang i l’estada hospitalària van ser inferiors al grup de cirurgia mínimament invasiva (p <.0001). El grup de cirurgia laparotòmica va presentar un temps quirúrgic més curt (p = .0001). Amb una mediana de seguiment de 112.4 months, un total de 156 pacients (83%) estaven vives i lliures de malaltia en el moment de l’anàlisi de les dades. La supervivència global va ser més major en el grup de cirurgia mínimament invasiva quan es va comparar amb el grup de cirurgia laparotòmica (91 vs 78.9, p = .026). No vam trobar diferències en les recurrències entre les diferents vies d’abordatge quirúrgic. Conclusió: Amb un dels períodes de seguiment més llargs a la literatura mèdica, aquest estudi mostra que, en la nostra sèrie de pacients, la cirurgia mínimament invasiva sembla reduir la morbiditat quirúrgica sense afectar als resultats oncològics.

La laparoscopia ha sido desde hace décadas, una herramienta de trabajo en ginecología, primero en cirugía benigna y, más tarde, en cirugía oncológica, con un papel importante en tres lugares básicos de la oncología: el diagnóstico, la estadificación y el tratamiento de la enfermedad. Más tarde se ha incorporado la cirugía robótica conformando, en conjunto, lo que llamamos la Cirugía Mínimamente Invasiva, MIS por su acrónimo en inglés. Es en la cirugía del cáncer de cérvix y del cáncer de ovario donde la laparoscopia presenta la mayor dificultad técnica. Y es en los tumores iniciales donde la laparoscopia podría constituir una alternativa a la cirugía clásica, siempre y cuando se constatara su equivalencia en cuanto a resultados oncológicos. En este trabajo se realiza un estudio sobre el efecto de las diferentes vías de abordaje quirúrgico en el tratamiento primario del cáncer de cuello uterino invasor inicial con histerectomía radical en nuestra institución, el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus. En cuanto a este tema, el estudio LACC (Laparoscopic Approach to Cervical Cancer) ha puesto recientemente en duda la seguridad oncológica de la vía laparoscópica para la histerectomía radical en el tratamiento primario del cáncer de cuello uterino inicial y es un tema que está en la actualidad en la palestra de la ginecología oncológica mundial. Objetivo: Analizar el efecto que la introducción de los procedimientos mínimamente invasivos ha tenido en los resultados oncológicos, y también en los quirúrgicos, del tratamiento primario del cáncer de cuello uterino inicial con histerectomía radical cuando se comparan con los de la misma cirugía vía laparotòmica en el Hospital Universitari Vall d’Hebron. Todo esto a lo largo de 17 años de experiencia y seguimiento de estas pacientes tratadas con histerectomía radical. Material y métodos: Estudio prospectivo controlado. Pacientes: Todas las pacientes que se han tratado de forma primaria con histerectomía radical por cáncer cer cérvix inicial en nuestra institución entre mayo de 1999 y junio de 2016, con un total de 188 pacientes. Se ha realizado una histerectomía radical por laparotomía o por cirugía mínimamente invasiva (vía laparoscópica o robótica). Resultados: Sesenta y seis pacientes han recibido cirugía laparotòmica, 90 laparoscópica y 22 robótica. La pérdida de sangre y la estancia hospitalaria han sido inferiores en el grupo de cirugía mínimamente invasiva (p <.0001). El grupo de cirugía laparotómica presentó un tiempo quirúrgico menor (p = .0001). Con una mediana de seguimiento de 112.4 meses, un total de 156 pacientes (83%) estaban vivas y libres de enfermedad en el momento del análisis de los datos. La supervivencia global fue mayor en el grupo de cirugía mínimamente invasiva cuando se comparó con el grupo de cirugía laparotómica (91 vs 78.9, p = .026). No encontramos diferencias en las recidivas entre las diferentes vías de abordaje quirúrgico. Conclusión: Con uno de los períodos de seguimiento más largos de la literatura médica, este estudio muestra que, en nuestra serie de pacientes, la cirugía mínimamente invasiva parece reducir la morbilidad quirúrgica sin afectar a los resultados oncológicos.

Laparoscopy has been a useful tool in gynecology for decades, first in benign surgery and, later, in oncological surgery. It has acquired an important role in three basic areas of oncology: the diagnosis, staging and treatment of cancer disease. Later, robotic surgery was incorporated, forming, together, what we call Minimally Invasive Surgery, MIS for its acronym in English. It is in surgery for cervical cancer and ovarian cancer where laparoscopy presents the greatest technical difficulty. And it is in initial tumors where laparoscopy could be an alternative to classical surgery, if its equivalence in terms of oncological results is verified. We carried a study out on the effect of the different surgical approaches in the primary treatment of early cervical cancer with radical hysterectomy at our institution (Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus). Regarding this issue, the LACC (Laparoscopic Approach to Cervical Cancer) study has recently questioned the oncological safety of the laparoscopic approach for radical hysterectomy in the primary treatment of early cervical cancer and it is an issue currently under discussion and present in the world gynecological oncology arena. Study Objective: To analyze the effect that the introduction of minimally invasive procedures has had on surgical and oncologic outcomes when compared with conventional open radical hysterectomy (ORH) in a national reference cancer after 17 years of experience in radical hysterectomy. Material and Methods: A prospective controlled study. Patients: All patients who underwent radical hysterectomy as primary treatment for cervical cancer in our institution between May 1999 and June 2016, with a total of 188 patients. Interventions: Patients underwent ORH or minimally invasive surgery (MIS) (i.e., laparoscopic or robotically assisted radical hysterectomy). Main results: Seventy-six patients underwent ORH, 90 laparoscopic radical hysterectomy, and 22 robotically assisted radical hysterectomy. Blood loss and hospital stay were inferior in the MIS group (p <.0001). The laparotomic group presented shorter operation times (p = .0001). With a median follow-up of 112.4 months, a total of 156 patients (83%) were alive and free of disease at the time of the data analysis. Overall survival was higher in the MIS group when compared with the ORH group (91 vs 78.9, p = .026). There were no differences regarding recurrence rates between the surgical approaches. Conclusion: With one of the largest follow-up periods in the literature, this study shows that, in our series of patients, minimally invasive surgery appears to reduce surgical morbidity without affecting oncological outcome.