Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació
La present tesi doctoral estudia el Transhumanisme principalment com a fenomen, però també com a moviment, doctrina, imaginari i frontera, emmarcat dins dels postulats de la Postmodernitat. Així doncs, s’aborda el discurs transhumanista que està començant a calar en la societat i les seves repercussions a escala sociològica, axiològica i pedagògica, partint de la història del pensament transhumanista i aprofundint en aquells aspectes de més rellevància per a la investigació. En relació amb l’objectiu principal, aquest consta de corroborar o desmentir les tres hipòtesis plantejades inicialment: Hipòtesi 1–La relació de dependència vers la tecnologia serà inexorablement creixent en els següents anys, Hipòtesi 2–El Transhumanisme està essent fiscalitzat moralment, Hipòtesi 3–El Transhumanisme suposarà, progressivament, la fi de la pedagogia en el sentit humanista que és entesa en l’actualitat. Pel que fa a la metodologia emprada, s’ha optat per la fenomenològica-hermenèutica. D’aquesta manera, l’itinerari de la investigació ha estat el següent: en un primer moment, la descripció del fenomen evitant els pre-judicis; en segon terme, la interpretació-comprensió del mateix en el marc d’època actual; per últim, la constatació de les condideracions pedagògiques i axiològiques que han de regular l’educació. Per dur-ho a terme, es realitza un recorregut per l’obra de diferents autors, manifestos, declaracions iesdeveniments que han tractat el Transhumanisme tant des d’una perspectiva favorablecom d’una detractora. Finalment, després de la discussió i interpel·lació de diverses veus autoritzades en la matèria, s’ofereixen unes conclusions arran de la ratificació o negació de les hipòtesis inicials, entre les quals cal realçar que: efectivament s’estableix una relació de dependència creixent entre la societat i el desenvolupament científic; és perfectament qüestionable que l’Ètica estigui fiscalitzant el desenvolupament científic i, per tant, el Transhumanisme; malgrat que la Pedagogia no desapareixerà en un estadi transhumanista, aquest sí que assentarà les bases per a la seva desaparició en un hipotètic món Posthumà.
The present doctoral thesis studies Transhumanism mainly as a phenomenon, but also as a movement, doctrine, way of imagining and frontier, marked by the postulates of Postmodernity. Hence, it deals with the transhumanist discourse that is beginning to permeate society and its repercussions on a sociological, axiological and pedagogical scale, based on the history of transhumanist thought and deepening in those aspects of greatest relevance for research. In relation to the main objective, it consists of corroborating or disproving the three hypotheses initially proposed: Hypothesis 1–The relationship of dependence on technology will be inexorably growing in the following years, Hypothesis 2–Transhumanism is morally taxed, Hypothesis 3–The Transhumanism will progressively assume the faith of pedagogy in the humanist sense that is considered today. As far as the methodology is concerned, it has been chosen for the phenomenological-hermeneutical one. In this way, the itinerary of the investigation has been the following: first, the description of the phenomenon avoiding pre-judices; second, the interpretation understanding of the same in the present time; finally, the verification of the pedagogical and axiological conditions that have to regulate the education. Thus, a review is made of the work of different authors, manifestos, declarations and events that have dealt with Transhumanism from both a favourable and a detracting perspective. Finally, from the discussion and questioning of various authors in the field, some conclusions are offered, based on the ratification or denial of the initial hypotheses, among which we would like to highlight the following: a growing relationship of dependence has been effectively established between society and scientific development; it is perfectly feasible that ethics has been used to control scientific development and, therefore, Transhumanism; although Pedagpgy will not disappear in a transhumanist state, it will lay the foundations for its disappearance in a hypothetical Posthuman world.
Filosofia de l'educació; Filosofía de la educación; Philosophy of education; Pedagogia crítica; Pedagogía crítica; Critical pedagogy; Valors (Filosofia); Valores (Filosofía); Values
37 – Education. Training. Leisure time
Ciències de l'Educació
Programa de Doctorat en Educació i Societat
Facultat d'Educació [273]