Estratificación del riesgo de fibrilación auricular en pacientes de alto riesgo cardiovascular

Abstract

INTRODUCCIÓ: La fibril·lació auricular (FA) es una de les arítmies més freqüents a nivell mundial. Es imprescindible detectar FA de forma precoç; es disposa de poques escales de risc per detectar FA. OBJECTIUS: Desenvolupar una escala clínica per estratificar el risc de desenvolupar FA entre pacients diabètics i hipertensos, aplicant-la posteriorment a població general. També, avaluar aquesta escala de risc de FA i la seva relació amb la incidència d’ictus isquèmic y la prevalença de deteriorament cognitiu. MATERIALS I MÈTODES: Estudi observacional, comunitari i multicèntric a les Terres de l'Ebre, el primer de 8.237 pacients diabètics i hipertensos; el segon de 46.706 pacients ≥ 65 anys en la població general. Al primer estudi es va realitzar una regressió de Cox per identificar predictors de FA i amb aquests es va crear una escala de risc de FA per quartils. Aquesta fórmula posteriorment es va aplicar a la població del segon estudi. RESULTATS: Els predictors de risc de FA van ser CHA2DS2VASc, edat, pes, freqüència cardíaca i sexe femení. Amb aquests es va crear una escala de risc de FA. El grup de major risc de FA del primer article es va caracteritzar per major edat (85,95±6,03, p<0,001), proporció de dones (85,2%, p<0,001), densitat d’incidència (DI) de FA (22,5/1.000 persones/any), DI d’ictus (3,5/1.000 persones/any), mortalitat total (22,7%, p<0,001) i per un NNS més baix (9). El grup de major risc de FA del segon article es va caracteritzar per major edat (87,5±7,4, p<0,001), proporció de dones (78,2%, p<0,001), DI de FA (17,0/1.000 persones/any), DI d’ictus (3,8/1.000 persones/any), deteriorament cognitiu (16,4%, p<0,001) i per un NNS més baix (19). CONCLUSIONS: Aquest model d’estratificació del risc permet discriminar aquells pacients en major risc de FA en cinc anys de seguiment que estan associats a una major incidència d’ictus i prevalença de deteriorament cognitiu.

INTRODUCCIÓN: La fibrilación auricular (FA) es una de las arritmias más frecuentes a nivel mundial. Es imprescindible detectar FA de forma precoz; se dispone de pocas escalas de riesgo para detectar FA. OBJETIVOS: Desarrollar un score clínico para estratificar el riesgo de FA entre pacientes diabéticos e hipertensos y aplicarlo posteriormente a población general. También, evaluar este score clínico de riesgo y su relación con la incidencia de ictus isquémico y la prevalencia de deterioro cognitivo. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio observacional, comunitario y multicéntrico en las Terres de l'Ebre, el primero de 8.237 pacientes diabéticos e hipertensos y el segundo de 46.706 pacientes ≥ 65 años en la población general. En el primer estudio se realizó una regresión de Cox para identificar predictores de FA y con estos se creó una escala de riesgo de FA por cuartiles. Está fórmula posteriormente se aplicó a la población del segundo estudio. RESULTADOS: Los predictores de riesgo de FA fueron CHA2DS2VASc, edad, peso, frecuencia cardíaca y sexo femenino (p<0,05). Con estos se creó la escala de riesgo de FA. El grupo de mayor riesgo de FA del primer artículo se caracterizó por una mayor edad (85,95±6,03, p<0,001), proporción de mujeres (85,2%, p<0,001), densidad de incidencia (DI) de FA (22,5/1.000 personas/año), DI de ictus (3,5/1.000 personas/año), mortalidad total (22,7%, p<0,001) y por un NNS más bajo (9). El grupo de mayor riesgo de FA del segundo artículo se caracterizó por una mayor edad (87,5±7,4, p<0,001), proporción de mujeres (78,2%, p<0,001), DI de FA (17,0/1.000 personas/año), DI de ictus (3,8/1.000 personas/año), deterioro cognitivo (16,4%, p<0,001) y por un NNS más bajo (19). CONCLUSIONES: Este modelo permite discriminar aquellos pacientes con mayor riesgo de FA en cinco años de seguimiento que están asociados a una mayor incidencia de ictus y prevalencia de deterioro cognitivo.

INTRODUCTION: Atrial fibrillation (AF) is one of the most frequent arrhythmias worldwide. It is essential to detect AF early; few risk scales are available to detect AF. OBJECTIVES: To develop a clinical score to stratify the risk of suffering AF among diabetic and hypertensive patients and subsequently apply it to the general population. Also, evaluate this clinical AF risk score and its relationship with the incidence of ischemic stroke and the prevalence of cognitive impairment. MATERIAL AND METHODS: Observational, community and multicenter study in Terres de l'Ebre, the first study of 8,237 diabetic and hypertensive patients and the second of 46,706 patients ≥ 65 years in the general population. In the first study, a Cox regression was performed to identify predictors of AF and with these a risk scale for AF was created by quartiles. Later, this formula was applied to the population of the second study. RESULTS: Risk predictors for AF were: CHA2DS2VASc, age, weight, heart rate and female sex. With these, the AF risk scale was created. The highest risk group for AF in the first article was characterized by older age (85.95±6.03, p<0.001), proportion of women (85.2%, p<0.001), incidence density (ID) of AF (22.5/1,000 people/year), ID of stroke (3.5/1,000 people/year), total mortality (22.7%, p<0.001) and lower NNS (9). The highest risk group for AF in the second article was characterized by older age (87.5±7.4, p<0.001), proportion of women (78.2%, p<0.001), ID of AF (17.0/1,000 people/year), ID of stroke (3.8/1,000 people/year), cognitive impairment (16.4%, p<0.001) and lower NNS (19). CONCLUSIONS: This risk stratification model makes it possible to discriminate those patients with a higher risk of AF in five years of follow-up who are associated with a higher incidence of stroke and higher prevalence of cognitive impairment