The relevance of hydrogen sulfide (H2S) in obesity and adipose tissue physiology

Abstract

Hydrogen sulfide (H2S), regarded as the third gasotransmitter, plays diverse physiological and pathological roles in the body along with another two gasotransmitters, including nitric oxide (NO) and carbon monoxide (CO). Endogenous H2S metabolisms (production and catabolism) take part in both normal physiology and in some human disorders. Manipulation of H2S levels by inhibiting H2S synthesis or administration of H2S-releasing molecules revealed beneficial as well as harmful effects of H2S. However, the impact of H2S in the pathophysiology of obesity and its importance in the physiology of human adipose tissue has been scarcely investigated. Here we aimed to investigate circulating H2S according to obesity, and the impact of H2S on adipocyte and adipose tissue physiology. Altogether, this doctorate thesis provides sound and novel proofs addressing the role of H2S in the pathophysiology of obesity and its importance in the physiology of human adipose tissue, including the discovery of increased circulating serum sulfide concentrations in subjects with morbid obesity in proportion to fat mass, and unravels the importance of H2S-synthesizing enzymes and H2S as a previously unrecognized targets in the modulation of human adipocyte physiology

El sulfur d’hidrogen (H2S), considerat el tercer gasotransmissor, té diversos rols fisiològics i patològics en el cos conjuntament amb els altres dos gasotransmissors, l’òxid nítric (NO) i el monòxid de carboni (CO). Els metabolismes endògens H2S (producció i catabolisme) participen tant en la fisiologia normal com en alguns trastorns humans. La manipulació dels nivells d’H2S inhibint-ne la seva síntesi o a través de l’administració de molècules alliberadores d’H2S s’han utilitzat per revelar efectes beneficiosos i nocius del H2S. Tot i això, l’impacte de l’H2S amb prou feines s’ha investigat en la fisiopatologia de l’obesitat i en la fisiologia del teixit adipós humà. Ens vam proposar investigar l’H2S circulant en relació a l’obesitat, i l’impacte de l’H2S en la fisiologia de l’adipòcit i el teixit adipós. En conjunt, aquesta tesi doctoral proporciona proves sòlides i novedoses sobre el paper de l’H2S en la fisiopatologia de l’obesitat i la seva importància en la fisiologia del teixit adipós humà, incloent el descobriment de concentracions incrementades de sulfurs sèrics circulants en subjectes amb obesitat mòrbida en proporció a la massa grassa, i revela la importància dels enzims que sintetitzen H2S i l’H2S com a dianes no reconegudes prèviament en la modulació de la fisiologia dels adipòcits humans