Transmedia storytelling and participation for peacebuilding and peace education: Rwandan youth, digital inclusion, and socio-political context

Abstract

This dissertation discusses the ways and the extent to which transmedia storytelling and transmedia participation can benefit the peacebuilding processes in post-genocide societies. Drawing on ethnographic research conducted in Kigali, Rwanda during a period of three months between February and May in 2019, this dissertation aims to shed light on the digital practices of young Rwandans. The research included both online and offline ethnography with secondary school students aged between 13 and 19 who participated in transmedia storytelling workshops where they interacted with nonfiction transmedia projects about the genocides in Rwanda, Guatemala, and Cambodia, and created content about topics they found interesting in relation to post-genocide reconciliation and peacebuilding in these societies. Focus group discussions and interviews were also used as methods to gain a deeper understanding of these teenagers’ online activities and approaches to digital technologies. The results show that although young people acquire diverse transmedia skills, their digital inclusion and transmedia participation for peacebuilding are affected by the socio-economic and political context in post-genocide Rwanda.

Aquesta tesis analitza les formes i el grau en que la narrativa transmèdia i la participació transmèdia poden beneficiar els processos de construcció de pau a les societats post-genocidi. A partir de la investigació etnogràfica realitzada a Kigali, Ruanda, durant un període de tres mesos entre febrer i maig del 2019, aquesta tesis té com a objectiu aportar llum sobre les pràctiques digitals dels joves ruandesos. La investigació va incloure etnografia virtual i presencial amb estudiants d’educació secundària d’entre 13 i 19 anys que van participar en tallers de narrativa transmèdia, on van interactuar amb projectes transmèdia de no ficció sobre els genocidis a Ruanda, Guatemala i Cambodja, i van crear contingut sobre temes que van trobar interessants en relació a la reconciliació post-genocidi i a la construcció de la pau en aquestes societats. També es van utilitzar entrevistes i grups de discussió com a mètode que permeten aprofundir en la comprensió de les activitats i els enfocaments en línia d’aquestes adolescents sobre les tecnologies digitals. Els resultats mostren que, malgrat que els joves adquireixen diverses habilitats transmèdia, la seva inclusió digital i la seva participació transmèdia per a la construcció de pau es veuen afectades pel context socioeconòmic i polític de la Ruanda post-genocidi.

Esta tesis analiza las formas y el grado en que la narrativa transmedia y la participación transmedia pueden favorecer los procesos de construcción de la paz en una sociedad post-genocidio. Basándose en una investigación etnográfica realizada en Kigali, Ruanda, durante un período de tres meses entre febrero y mayo de 2019, esta tesis tiene como objetivo arrojar luz sobre las prácticas digitales de los jóvenes ruandeses. La investigación incluyó etnografía virtual y presencial con estudiantes de secundaria de entre 13 y 19 años, los cuales participaron en talleres narrativos donde interactuaron con proyectos transmedia de no ficción sobre los genocidios en Ruanda, Guatemala y Camboya; asimismo, crearon contenidos sobre temas relacionados con la reconciliación y la construcción de la paz después del genocidio en dichas sociedades. Las discusiones en grupos focales y las entrevistas también se utilizaron como método para alcanzar una comprensión profunda de las actividades en línea de estos adolescentes y su forma de abordar las tecnologías digitales. Los resultados muestran que, aunque los jóvenes adquieren diversas habilidades transmedia, su inclusión digital y su participación transmedia para la construcción de paz se ven afectadas por el contexto socioeconómico y político en la Ruanda posterior al genocidio.