Universitat Pompeu Fabra
Vom Hau, Matthias
2021-05-10
152 p.
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Polítiques i Socials
This thesis explores a peculiar phenomenon of urban governance: namely, the recent rise of strategic city planning. Over the last decades, a growing number of cities adopted strategic plans that—following a strikingly similar format and formula—imagine and project the city of the future. I analyze “the future” expressed in strategic planning as a contested arena in the present, facilitating specific urban projects and consolidating certain planning agendas. Based on a new, original database of 373 strategic plans the thesis demonstrates that this urban planning strategy has diffused around the globe since the 1990s. A thematic qualitative analysis of 40 plans then reveals that, regardless of the specific local context, strategic plans promote a similar planning agenda that envisions a city to become both “competitive” and “green.” Finally, the thesis draws on the case of Rio de Janeiro to show that the adoption of strategic planning is instigated by the combination of a variety of triggers, including, a) having Barcelona as a central city-model, b) a strong influence from the “agenda-setting” generated by multilateral organizations (such as UN-Habitat) and, c) its focus on “consensus-creation” bringing together public and private actors.
Esta tesis explora un fenómeno peculiar de la gobernanza urbana: a saber, el reciente auge de la planificación urbana estratégica. Durante las últimas décadas, un número creciente de ciudades adoptó planes estratégicos que, siguiendo un formato y una fórmula sorprendentemente similares, imaginan y proyectan la ciudad del futuro. Analizo “el futuro” expresado en la planificación estratégica como un escenario disputado en el presente, facilitando proyectos urbanos concretos y consolidando determinadas agendas de planificación. Basada en una base de datos original de 373 planes estratégicos, la tesis demuestra que esta estrategia de planificación urbana se ha difundido en todo el mundo desde la década de 1990. Un análisis cualitativo temático de 40 planes revela que, independientemente del contexto local específico, los planes estratégicos promueven una agenda de planificación similar que prevé que una ciudad se vuelva "competitiva" y "verde". Finalmente, la tesis se basa en el caso de Río de Janeiro para mostrar que la adopción de la planificación estratégica es instigada por la combinación de una variedad de factores desencadenantes, entre ellos, a) tener a Barcelona como modelo de ciudad central, b) una fuerte influencia de el “establecimiento de agenda” generado por organizaciones multilaterales (como ONU-Hábitat) y, c) su enfoque en la “creación de consenso” que reúne a actores públicos y privados.
Cities; Global proliferation; Ciudades; Planificación estratégica; Strategic planning; Proliferación global
32 - Política
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
