Psychosocial factors in the implementation of biosecurity measures on dairy cattle farms in Spain

Abstract

L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral va ser conèixer els factors psicosocials que influeixen en l'aplicació de les mesures de bioseguretat en les granges de bovins de llet de Galícia i Catalunya a Espanya.

En el primer estudi, es van realitzar entrevistes en profunditat cara a cara amb 16 ramaders i 16 veterinaris. Es va dur a terme una anàlisi de teoria fonamentada. Es va identificar la importància dels veterinaris com a font d'informació, incloent-hi les seves habilitats de comunicació, les experiències individuals dels ramaders, les tradicions de les granges i la disponibilitat de temps i espai del ramader. Finalment, es va suggerir la necessitat d'aprofundir en els coneixements dels treballadors de les granges i en les mesures de bioseguretat obligatòries.

El segon estudi va explorar la tensió entre les antigues tradicions i rutines ramaderes i les recomanacions veterinàries. Es va basar en el triple model espacial de Lefebvre, que aborda les pràctiques espacials (antigues tradicions i rutines), les representacions de l'espai (recomanacions) i l'espai de representació (aplicació final de les mesures de bioseguretat), i tot això forma part de les ecologies de seguretat. Es va utilitzar un enfocament etnogràfic en dues granges de Galícia i dues de Catalunya. Es va posar de manifest que les granges tenen contextos específics diferents, i que cal tenir en compte les raons de les posicions dels ramaders i veterinaris, la comunicació efectiva i el sentit comú.

En el tercer estudi es van utilitzar vuit grups de discussió, quatre per a ramaders i quatre per a veterinaris. Es va comprovar que els ramaders i els veterinaris es culpen mútuament per no seguir les pràctiques de bioseguretat. Es va demostrar que existien contradiccions entre els veterinaris i algunes pràctiques veterinàries individuals que van participar en l'estudi, la qual cosa va generar dubtes i confusió entre els ramaders. També es van identificar diferents percepcions sobre el paper que ha d'exercir l'administració pública en relació amb la formació i les sancions per a millorar la bioseguretat. A més, els participants van expressar diferents opinions sobre si les mesures de bioseguretat haurien de ser obligatòries o voluntàries.

El quart estudi va explorar i va aprofundir en els punts de vista de l'administració pública sobre la bioseguretat a través d'11 entrevistes en profunditat amb representants de l'administració pública, utilitzant l'anàlisi de contingut. Segons l'administració pública, les mesures de bioseguretat haurien de ser flexibles i tenir en compte la realitat de les granges, i caldria promoure la formació i la sensibilització. També es va suggerir que l'administració pública assessori els ramaders, però a través de veterinaris independents dels serveis veterinaris oficials. També es va suggerir que es fomentin les reunions entre els diferents actors del sector lacti per a generar una participació activa en temes de bioseguretat.

El objetivo general de esta tesis doctoral fue conocer los factores psicosociales que influyen en la implementación de las medidas de bioseguridad en las granjas de bovino de leche de Galicia y Cataluña en España.

En el primer estudio, se realizaron entrevistas en profundidad cara a cara con 16 ganaderos y 16 veterinarios. Se llevó a cabo un análisis de teoría fundamentada. Se identificó la importancia de los veterinarios como fuente de información, incluyendo sus habilidades de comunicación, las experiencias individuales de los ganaderos, las tradiciones de las granjas y la disponibilidad de tiempo y espacio del ganadero. Por último, se sugirió la necesidad de profundizar en los conocimientos de los trabajadores de las granjas y en las medidas de bioseguridad obligatorias.

El segundo estudio exploró la tensión entre las antiguas tradiciones y rutinas ganaderas y las recomendaciones veterinarias. Se basó en el triple modelo espacial de Lefebvre, que aborda las prácticas espaciales (antiguas tradiciones y rutinas), las representaciones del espacio (recomendaciones) y el espacio de representación (aplicación final de las medidas de bioseguridad), todo lo cual forma parte de las ecologías de seguridad. Se utilizó un enfoque etnográfico en dos granjas de Galicia y dos de Cataluña. Se puso de manifiesto que las granjas tienen contextos específicos diferentes, y que hay que tener en cuenta las razones de las posiciones de los ganaderos y veterinarios, la comunicación efectiva y el sentido común.

En el tercer estudio se utilizaron ocho grupos de discusión, cuatro para ganaderos y cuatro para veterinarios. Se comprobó que los ganaderos y los veterinarios se culpan mutuamente por no seguir las prácticas de bioseguridad. Se demostró que existían contradicciones entre los veterinarios y algunas prácticas veterinarias individuales que participaron en el estudio, lo que generó dudas y confusión entre los ganaderos. También se identificaron diferentes percepciones sobre el papel que debe desempeñar la administración pública en relación con la formación y las sanciones para mejorar la bioseguridad. Además, los participantes expresaron diferentes opiniones sobre si las medidas de bioseguridad deberían ser obligatorias o voluntarias.

El cuarto estudio exploró y profundizó en los puntos de vista de la administración pública sobre la bioseguridad a través de 11 entrevistas en profundidad con representantes de la administración pública, utilizando el análisis de contenido. Según la administración pública, las medidas de bioseguridad deberían ser flexibles y tener en cuenta la realidad de las granjas, y habría que promover la formación y la sensibilización. También se sugirió que la administración pública asesore a los ganaderos, pero a través de veterinarios independientes de los servicios veterinarios oficiales. También se sugirió que se fomenten las reuniones entre los diferentes actores del sector lácteo para generar una participación activa en temas de bioseguridad.

The general objective of this PhD thesis was to find out the psychosocial factors that influence the implementation of biosecurity measures in dairy cattle farms in Galicia and Catalonia in Spain.

In the first study, in-depth face-to-face interviews were conducted with 16 farmers and 16 veterinarians. A grounded theory analysis was carried out. The importance of veterinarians as a source of information was identified, including their communication skills, the individual experiences of farmers, farm traditions and the availability of time and space of the farmer. Finally, the need to deepen the knowledge of farm workers and mandatory biosecurity measures was suggested.

The second study explored the tension between old farming traditions and routines and veterinary recommendations. It was based on Lefebvre's triple spatial model that addresses spatial practices (old traditions and routines), representations of space (recommendations) and representational space (final implementation of biosecurity measures), all of which are part of security ecologies. An ethnographic approach was used on two farms in Galicia and two in Catalonia. It became clear that farms have different specific contexts, and that the reasons for the positions of farmers and veterinarians, effective communication and common sense must be taken into account.

In the third study, eight focus groups were used, four for farmers and four for veterinarians. Farmers and veterinarians were found to blame each other for not following biosecurity practices. Contradictions among veterinarians and certain individual veterinary practices that participated in the study were shown to exist, leading to doubts and confusion among farmers. Different perceptions were also identified on the role that public administration should play in relation to training and sanctions to improve biosecurity. In addition, participants expressed different opinions on whether biosecurity measures should be mandatory or voluntary.

The fourth study explored and deepened the public administration's views on biosecurity through 11 in-depth interviews with representatives of the public administration, using content analysis. According to the public administration, biosecurity measures should be flexible and take into account the reality of farms, and that training and awareness raising should be promoted. It was also suggested that the public administration should provide advice to farmers, but through veterinarians independent of the official veterinary services. It was also suggested that meetings between the different actors in the dairy sector should be encouraged to generate active participation in biosecurity issues.