Conflicto armado, acaparamiento de tierras y reforma agraria: análisis del caso colombiano desde la perspectiva de la Ecología Política de la Guerra

Abstract

Les disputes violentes per l'accés i control de la terra i els recursos naturals associats a ella, com l'aigua, els boscos i els minerals, han alimentat els cicles històrics de violència relacionats amb el desenvolupament de l'conflicte armat intern (CAI) colombià. Per tant, aquesta dissertació busca comprendre com els patrons històrics d'accés i control de la terra, i els recursos naturals associats a ella, han influenciat el desenvolupament de cadascuna de les etapes de l'CAI colombià, i com durant el desenvolupament de l'CAI es han modelat els processos d'accés i control de la terra. En aquest sentit, aquesta dissertació ha abastat disciplines com l'ecologia política, els estudis agraris i els estudis de conflicte i pau, per analitzar les relacions entre el CAI colombià i l'acaparament de terres, la reforma agrària i la gestió dels conflictes.

La dissertació comença explorant els vincles entre la reforma agrària i el conflicte armat intern en quatre països que van travessar un procés similar a l'colombià, és a dir, El Salvador, Guatemala, Nicaragua i Sud-àfrica. Els resultats revelen que la tipologia de la reforma agrària, la relació de poder entre les elits i la desigualtat socioeconòmica són els factors més influents en el post-conflicte colombià. Amb base en aquestes troballes, suggereixo que la nova reforma agrària a Colòmbia no compleix amb les condicions per a la construcció de la pau basada en l'accés i repartiment just de la terra. Després, s'analitzen els processos històrics d'acaparament de terres per identificar els actors, motivacions i principals mecanismes subjacents a aquests processos, així com els seus vincles amb la violència en cadascuna de les etapes de l'CAI. Els resultats obtinguts revelen que fenomen d'acaparament de terres és un procés atemporal i permanent que segueix provocant disputes violentes per l'accés i control de la terra, transgredint d'aquesta forma els propòsits dirigits a la construcció de pau. La dissertació avança explorant les associacions entre les diferents formes de violència associades a l'conflicte armat i la variació de l'àrea collida dels principals cultius agrícoles, entre 1987 i 2015, per a cada un dels departaments que conformen el territori colombià. Les troballes d'aquesta anàlisi suggereixen, d'una banda, que l'expansió de l'cultiu de coca no està vinculada amb el desplaçament massiu de la població rural, per contra, involucren altres formes de violència com els homicidis, les desaparicions forçades i el confinament, que sovint són perpetrades pels actors armats i narcotraficants per obligar la població rural a canviar l'ús tradicional dels seus sòls, de l'altra, que la intensificació dels cultius agro-industrials involucra altres formes de violència que solen ser menys visibles que els desplaçaments forçats, mateixos que sovint envolten ""accions legítimes"" per apropiar-se de la terra com ara la compra-venda, els arrendaments i aliances empresarials entre la població rural i empresaris agrícoles, en condicions de desigualtat. Finalment, la dissertació culmina amb el capítol de conclusions que ofereix algunes contribucions conceptuals i metodològiques als estudis interdisciplinaris que tracten d'explorar la relació entre recursos naturals i conflictes armats interns.

Las disputas violentas por el acceso y control de la tierra y los recursos naturales asociados a ella, como el agua, los bosques y los minerales, han alimentado los ciclos históricos de violencia relacionados con el desarrollo del conflicto armado interno (CAI) colombiano. Por lo tanto, esta disertación busca comprender cómo los patrones históricos de acceso y control de la tierra, y los recursos naturales asociados a ella, han influenciado el desarrollo de cada una de las etapas del CAI colombiano, y cómo durante el desarrollo del CAI se han moldeado los procesos de acceso y control de la tierra. En este sentido, esta disertación ha abarcado disciplinas como la ecología política, los estudios agrarios y los estudios de conflicto y paz, para analizar las relaciones entre el CAI colombiano y el acaparamiento de tierras, la reforma agraria y la gestión de los conflictos.

La disertación comienza explorando los vínculos entre la reforma agraria y el conflicto armado interno en cuatro países que atravesaron un proceso similar al colombiano, a saber, El Salvador, Guatemala, Nicaragua y Sudáfrica. Los resultados revelan que la tipología de la reforma agraria, la relación de poder entre las élites y la desigualdad socioeconómica son los factores más influyentes en el post-conflicto colombiano. Con base en estos hallazgos, sugiero que la nueva reforma agraria en Colombia no cumple con las condiciones para la construcción de la paz basada en el acceso y reparto justo de la tierra. Luego, se analizan los procesos históricos de acaparamiento de tierras para identificar los actores, motivaciones y principales mecanismos que subyacen en tales procesos, así como sus vínculos con la violencia en cada una de las etapas del CAI. Los resultados obtenidos revelan que fenómeno de acaparamiento de tierras es un proceso atemporal y permanente que sigue provocando disputas violentas por el acceso y control de la tierra, transgrediendo de esta forma los propósitos dirigidos a la construcción de paz. La disertación avanza explorando las asociaciones entre las diferentes formas de violencia asociadas al conflicto armado y la variación del área cosechada de los principales cultivos agrícolas, entre 1987 y 2015, para cada uno de los departamentos que conforman el territorio colombiano. Los hallazgos de este análisis sugieren, por un lado, que la expansión del cultivo de coca no está vinculada con el desplazamiento masivo de la población rural, por el contrario, involucran otras formas de violencia como los homicidios, las desapariciones forzadas y el confinamiento, que a menudo son perpetradas por los actores armados y narcotraficantes para obligar a la población rural a cambiar el uso tradicional de sus suelos, por el otro, que la intensificación de los cultivos agroindustriales involucra otras formas de violencia que suelen ser menos visibles que los desplazamientos forzados, mismos que a menudo envuelven “acciones legítimas” para apropiarse de la tierra tales como la compra-venta, los arrendamientos y alianzas empresariales entre la población rural y empresarios agrícolas, en condiciones de desigualdad. Finalmente, la disertación culmina con el capítulo de conclusiones que ofrece algunas contribuciones conceptuales y metodológicas a los estudios interdisciplinares que tratan de explorar la relación entre recursos naturales y conflictos armados internos.

Violent disputes over access to and control of land and its associated natural resources, such as water, forests, and minerals, have fueled historical cycles of violence related to the development of the Colombian internal armed conflict (IAC). Therefore, this dissertation seeks to understand how the historical patterns of access and control of land, and the natural resources associated with it, have influenced the development of each of the stages of the Colombian IAC, and how during the development of the IAC they have shaped the processes of land access and control. In this sense, this dissertation has covered disciplines such as political ecology, agrarian studies, and conflict and peace studies, to analyze the relationships between the Colombian CAI and land grabbing, agrarian reform, and conflict management.

The dissertation begins by exploring the links between agrarian reform and the internal armed conflict in four countries that went through a process like that of Colombia, namely, El Salvador, Guatemala, Nicaragua and South Africa. The results reveal that the typology of agrarian reform, the power relationship between the elites, and socioeconomic inequality are the most influential factors in post-conflict Colombia. Based on these findings, I suggest that the new agrarian reform in Colombia does not meet the conditions for the construction of peace based on access and fair distribution of land. Then, the historical processes of land grabbing are analyzed to identify the actors, motivations and main mechanisms that underlie such processes, as well as their links with violence in each of the CAI stages. The results obtained reveal that the phenomenon of land grabbing is a timeless and permanent process that continues to provoke violent disputes for access to and control of land, thus transgressing the purposes aimed at building peace. The dissertation advances by exploring the associations between the different forms of violence associated with the armed conflict and the variation of the harvested area of the main agricultural crops, between 1987 and 2015, for each of the departments that make up the Colombian territory. The findings of this analysis suggest, on the one hand, that the expansion of coca cultivation is not linked to the massive displacement of the rural population, on the contrary, they involve other forms of violence such as homicides, forced disappearances and confinement. that are often perpetrated by armed actors and drug traffickers to force the rural population to change the traditional use of their land, on the other hand, that the intensification of agro-industrial crops involves other forms of violence that tend to be less visible than displacement forced, which often involve "legitimate actions" to appropriate land such as buying and selling, leasing and business alliances between the rural population and agricultural entrepreneurs, under conditions of inequality. Finally, the dissertation ends with the conclusions chapter that offers some conceptual and methodological contributions to interdisciplinary studies that try to explore the relationship between natural resources and internal armed conflicts.