Reducción y gestión volumétrica: aproximación a la variabilidad y evolución de las dinámicas de explotación durante el Pleistoceno inferior y medio europeo, a través de los conjuntos de Gran Dolina y Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) y de El Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragona)

Abstract

Aquesta Tesi Doctoral aborda l'estudi de la variabilitat de les estratègies de talla i la seva evolució diacrònica durant el Plistocè inferior i mitjà en el subcontinent europeu, mitjançant la combinació d'anàlisis tecnològiques i de reducció. Per a això, s'ha desenvolupat una nova aproximació metodològica que permet inferir de forma estadísticament fiable el volum extret en els nuclis a conseqüència de la talla. A partir de les dades aportades des de l'anàlisi de la reducció i de la definició de les diferents estructures volumètriques d'explotació s'ha reconstruït el camp operatiu dels conjunts de nuclis de Gran Dolina (unitats TD6 i TD10), Galeria (unitats GII i GIII) i del Barranc de la Boella (Cala 1, La Mina i el Forn). Aquesta doble aproximació ha permès inferir algunes de les conductes tecnològiques i canvis en les dinàmiques d'explotació en relació amb les característiques funcionals, ocupacionals i ambientals (disponibilitat i característiques de les matèries primeres) de cada conjunt. Així, les estratègies de talla es caracteritzen per una adaptació a les característiques litològiques i a les circumstàncies de cada context de talla en TD6.2, produint-se una gestió volumètrica més efectiva en els conjunts del Barranc de la Boella i en les seqüències de Gran Dolina TD10 i Galeria. A més, s'ofereix una visió més completa de les dinàmiques d'explotació en abordar tant la variabilitat sincrònica com diacrònica de les estratègies de talla en una escala espacial més àmplia -el subcontinent europeu- i en funció de les problemàtiques específiques de cada conjunt. La present Tesi Doctoral mostra la utilitat d'aquesta mena d'aproximacions i suposa un primer pas en la construcció d'un nou marc referencial en l'estudi tecnològic a través de la reducció.

Esta Tesis Doctoral aborda el estudio de la variabilidad de las estrategias de talla y su evolución diacrónica durante el Pleistoceno inferior y medio en el subcontinente europeo, mediante la combinación de análisis tecnológicos y de reducción. Para ello, se ha desarrollado una nueva aproximación metodológica que permite inferir de forma estadísticamente fiable el volumen extraído en los núcleos como consecuencia de la talla. A partir de los datos aportados desde el análisis de la reducción y de la definición de las diferentes estructuras volumétricas de explotación se ha reconstruido el campo operativo de los conjuntos de núcleos de Gran Dolina (unidades TD6 y TD10), Galería (unidades GII y GIII) y de El Barranc de la Boella (Cala 1, La Mina y el Forn). Esta doble aproximación ha permitido inferir algunas de las conductas tecnológicas y cambios en las dinámicas de explotación en relación con las características funcionales, ocupacionales y ambientales (disponibilidad y características de las materias primas) de cada conjunto. Así, las estrategias de talla se caracterizan por una adaptación a las características litológicas y a las circunstancias de cada contexto de talla en TD6.2, produciéndose una gestión volumétrica más efectiva en los conjuntos de El Barranc de la Boella y en las secuencias de Gran Dolina TD10 y Galería. Además, se ofrece una visión más completa de las dinámicas de explotación al abordar tanto la variabilidad sincrónica como diacrónica de las estrategias de talla en una escala espacial más amplia -el subcontinente europeo- y en función de las problemáticas específicas de cada conjunto. La presente Tesis Doctoral muestra la utilidad de este tipo de aproximaciones y supone un primer paso en la construcción de un nuevo marco referencial en el estudio tecnológico a través de la reducción.

This PhD focuses on the study of the variability of knapping strategies and their diachronic evolution during the Early and Middle Pleistocene in the European subcontinent, through the combination of technological and reduction analyses. To do this, a new methodological approach has been developed in order to accurately estimate the volume extracted from cores as a result of knapping. Based on the data provided by the reduction analysis and the definition of the different volumetric structures of exploitation, the operative field of the core assemblages from Gran Dolina (units TD6 and TD10), Galería (units GII and GIII) and El Barranc de la Boella (Cala 1, La Mina and El Forn) has been reconstructed. This double approach allows to infer some of the technological behaviours and changes in the exploitation dynamics in relation to the functional, occupational and environmental characteristics (raw material’s availability and characteristics) of each assemblage. Thus, the knapping strategies are characterised by an adaptation to the lithological characteristics and circumstances of each knapping context in TD6.2, with more effective volumetric management in the El Barranc de la Boella assemblages and in the Gran Dolina TD10 and Galería sequences. In addition, a more complete view of the dynamics of exploitation is offered by addressing both the synchronic and diachronic variability of knapping strategies on a broader spatial scale - the European subcontinent - and in terms of the specific problematics of each assemblage. This PhD demonstrates the usefulness of this type of approach and represents a first step in the construction of a new referential framework in the study of technology through reduction.